L’índex d’igualtat de gènere, impulsat pel European Institut for Gender Equality, mesura el grau d’igualtat assolit per una societat en matèria d’igualtat. El darrer ens situa, tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat, en el 76,7% sobre 100, prop de Suècia, Holanda o Dinamarca. Sense dubte, emmirallar-nos en aquests països és una bona notícia, però el fet que haguem millorat només una dècima respecte a l’any anterior ens mostra el sinuós camí pel qual han transitat, i encara transitem, les feministes. A aquest ritme, potser haurem de donar-li la raó a Nacions Unides i acceptar 2154 com l’any en què, amb sort (tal com avança l’extrema dreta al món), s’assolirà la igualtat real i efectiva entre dones i homes.
Un dels àmbits en els quals el nostre país treu millor puntuació és el del poder (81,3%). Aquesta bona puntuació té molt a veure amb les diferents mesures legislatives que hem impulsat les i els socialistes quan hem governat, entre elles les accions positives. Gràcies a les quotes, més del 50% dels membres del Govern i del Parlament de Catalunya són dones. I això és gràcies a les socialistes catalanes, que ja en 1982 van aconseguir que es reservés per a les dones, un 12% de les llistes electorals. Sis anys després, les socialistes espanyoles fixaven l’índex en el 25%; i ja el 2007, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va situar la paritat en el 40-60%.
Però les feministes som conscients que la representativitat no és suficient. Hem d’analitzar també les condicions en què les dones arriben i es mantenen al poder; i evitar a les institucions, la reproducció de la segregació horitzontal, tan present al mercat de treball. En aquest sentit, el Govern del president Illa és exemplar; perquè trenca amb els estereotips vigents a la nostra societat, situant en àrees tradicionalment masculinitzades com Economia, Interior o Territori, a les conselleres Romero, Parlon i Paneque, respectivament, trencant amb els rols i estereotips de gènere presents a la nostra societat. També ho podem veure a les estructures orgàniques del partit amb dones com la Lluïsa Moret al capdavant de la viceprimera secretaria del Partit.
Les i els socialistes hem de continuar avançant en aquest sentit, essent exemple i exemplars, defensant el feminisme quotidià, el que transforma i millora la vida de les ciutadanes i també dels ciutadans. Perquè el que vol el feminisme socialista és quelcom tan senzill com que dones i homes gaudim dels mateixos drets i les mateixes oportunitats. Aquest és el repte, aquest és el camí!
