25 de Novembre, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, una data que cada any ens recorda que la violència masclista no només persisteix, sinó que canvia, s’adapta i es reprodueix aprofitant qualsevol escletxa de desigualtat. Enguany, més que mai, mirem aquesta realitat amb una doble consciència: la del dolor i la de la responsabilitat. Com a diputada i com a ciutadana, sé que aquest combat no és només institucional. És un compromís democràtic.
Les violències masclistes són una de les vulneracions de drets humans més flagrants del nostre temps. Les formes tradicionals —la física, la sexual, la psicològica, l’econòmica, la vicària— continuen destruint vides cada dia. Però, igual que canviem com a societat, també canvien les violències. I avui vivim l’avenç d’una nova capa d’agressions: les violències digitals.
Aquesta violència s’expressa a través de pràctiques que, massa sovint, es banalitzen: xantatges amb continguts íntims, control de les comunicacions, insults, difusió d’imatges sense consentiment, assetjament en xarxes que formen part de la quotidianitat de les dones del nostre país. No hi ha marques visibles, però hi ha por, culpa, vergonya i aïllament. Hi ha vides trencades en silenci. I quan una agressió no es reconeix com a violència, queda impune; i quan queda impune, es converteix en estructura.
Les dades haurien de sacsejar consciències: el 28% de les dones catalanes han patit violència digital per part de parelles o exparelles, i el 80% de les joves han viscut agressions a les xarxes socials. És una realitat que ja forma part del nostre present, i que afecta especialment les generacions que, des de petites, hem crescut en un entorn digital sense proteccions suficients.
Per això, enguany el Govern ha posat en marxa el primer Servei especialitzat en violències masclistes digitals del país. Un recurs pioner, que ofereix atenció jurídica, psicològica i tecnològica, que incorpora la immediatesa, la discreció i l’accessibilitat com a criteris essencials. És un pas endavant, i des del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar en reconeixem la importància. Però també sabem que el repte és immens, i que la velocitat a la qual evolucionen aquestes violències supera sovint la capacitat de resposta institucional.
Aquest 25N també arriba en un moment de reforç de la xarxa territorial d’atenció. La posada en marxa de nous Serveis d’intervenció especialitzada (SIE)—com el de l’Hospitalet— i l’experiència del Punt Lila Mòbil a territoris rurals, ens recorden que la proximitat salva vides. Que la política útil és la que arriba a cada dona, visqui on visqui, i que no hi pot haver excuses quan es tracta de garantir drets fonamentals.
També s’estan enfortint eines imprescindibles com el 900 900 120, que ha de ser un servei capaç de donar resposta, d’orientar i de coordinar recursos les 24 hores del dia. I continuem avançant en la reforma de la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, que ha de permetre ampliar drets, millorar els mecanismes de protecció i adaptar la normativa als nous tipus de violència.
Són passes importants, i la societat les necessita. Però no ens podem quedar només en la reacció. La prevenció ha de ser el centre. I això vol dir treballar des de l’educació, des de la cultura, des de la sensibilització, i des de tots els espais on es construeixen imaginaris i relacions. Vol dir explicar que el control no és amor, que un insult no és una broma i que la intimitat és un dret inviolable. Vol dir garantir que els nois i noies creixin entenent que el respecte és la base de la convivència.
També vol dir combatre el discurs negacionista i antifeminista que guanya espais i que banalitza la violència. Negar la violència masclista és exercir-la. És perpetuar la por, silenciar les víctimes i obrir la porta a la impunitat. En un moment on les xarxes amplifiquen l’odi, la nostra resposta ha de ser clara i contundent: la igualtat no és negociable. I la llibertat de les dones no pot retrocedir.
El feminisme és avui un pilar democràtic i essencial. No és un excés ni un privilegi; és una condició indispensable per a una societat que vol ser justa, moderna i digna. I cada pas endavant en la lluita contra les violències masclistes és un pas endavant en la qualitat democràtica i en la cohesió social del nostre país.
El 25N no és només una data en el calendari. És un mirall. Ens mostra qui som, què hem fet i què ens falta per fer. I ens obliga a mirar endavant amb una convicció profunda: que Catalunya ha de ser un país on cap dona tingui por, on cap agressió quedi impune, i on la llibertat i la dignitat siguin drets realment garantits.
Catalunya ha d’avançar situant la dignitat al centre. Des del Partit Socialista de Catalunya, continuarem treballant perquè aquest sigui el camí: un país que protegeix, que acompanya i que garanteix drets i llibertats. Un país on totes les dones puguin viure en llibertat i sense por.
