Dona

Isabel Darder

Mestra i pedagoga terapeuta.

21/10/2025
Anàlisi i idees, Destaquem

Dones: la meitat de la població mundial i cada cop més qüestionades la seva identitat com a persona i els seus drets. Des de la ressurgència dels integrismes religiosos, a finals del segle XX, els drets de les dones (polítics, socials, econòmics), que havien anat avançant cap a la igualtat i l’equiparació amb els homes des de finals del segle XIX, varen començar a retrocedir en determinats països (l’Iran dels Aiatol·làs, l’Afganistan postsoviètic, en determinats entorns socials marcats per l’integrisme religiós, tant en els països occidentals com en altres països musulmans). Resulta particularment dolorós veure com la segona arribada de Donald J. Trump i els seus extremistes aliats a la presidència dels EUA, juntament amb el control (per la mínima) de la Cambra de Representants, del Senat i d’una Cort Suprema ja molt escorada cap al conservadorisme des del 2020, han provocat una pèrdua real de drets de les dones en un dels països que havia estat capdavanter en la igualtat de drets entre homes i dones.

Ningú podia pensar que un president dels EUA, en el segle XXI, es permetria expressar en públic que la violència masclista, practicada a casa, no s’hauria de considerar un crim.

Des de la Heritage Foundation (més extremista encara que l’actual Partit Republicà), dins del Project 2025 “Mandate for a Leadership: the conservative promise” (la Bíblia elaborada com programa de govern de l’actual mandat de Trump) proposen un nou “Projecte Manhattan” on plantegen estratègies per dissenyar un futur dels EUA ple de famílies “sanes” i amb molts fills. Crear un país només d’autèntics americans, cristians i obedients a l’Estat. Responsabilitzen de la baixa natalitat actual a l’amor lliure, la pornografia, l’astúcia professional, la píndola anticonceptiva, l’avortament, les relacions entre persones del mateix sexe i el divorci. Si aquesta proposta continua endavant, serà com entrar en la distopia de “El conte de la serventa”, la sèrie de televisió basada en la novel·la The Handmaid’s Tale (1985) de Margaret Atwood. Argument de la novel·la: en un present plausible, la taxa de natalitat cau en picat per la contaminació. Després d’una guerra civil als EUA, un govern totalitari assoleix el poder. Imposen noves classes socials on les dones són brutalment oprimides: no poden treballar, tenir propietats, gestionar diners ni llegir. Les poques dones fèrtils que queden són controlades pel règim i anomenades “serventes” (handmaids) seguint una interpretació extremista de la Bíblia. Se les envia a les cases de l’elit governant, on s’han de sotmetre a un ritual de violació per embarassar-les i donar els seus fills a la família. Margaret Atwood va ser una visionària que va anticipar les passes que segueix l’actual elit ultraconservadora que governa els EUA.

Des que la Cort Suprema dels EUA, mercès dels jutges ultraconservadors anomenats per la majoria republicana durant el primer mandat de Donald J. Trump, va revertir la coneguda sentència “Roe vs Wade” (el juny del 2022) que donava empara constitucional al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos (i, en particular, sobre les seves mesures per evitar o interrompre els embarassos), els Estats governats pels republicans s’han afanyat a “blindar” les prohibicions d’avortar o dels mètodes anticonceptius. Fins a tal punt que una dona d’Alabama (o de Geòrgia, o d’Ohio) pot ser empresonada si algú la denúncia per sospita d’haver avortat. Els fetus o els embrions són tractats com a persones (els famosos “nasciturus”), deshumanitzant les dones embarassades.

La “guerra cultural” contra els mitjans anticonceptius assoleix un nivell insòlit de virulència a les xarxes socials. En particular a TikTok.

Durant anys hi ha hagut una lluita aferrissada en països molt religiosos, pel que fa a l’avortament, buscant controlar les famílies. Les dones han estat perseguides per haver avortat explícitament. Mai com ara, havia estat tan senzill conèixer la realitat física de les dones individualment. En l’era de la IA i de les Xarxes Socials digitals amagar un embaràs pot arribar a ser impossible. Com explica Isabel Allende, aquestes noves lleis poden arribar a ser un setge per les dones que no desitgen ser mares o que poden patir un avortament espontani.

Sota la influència directa, cultural i política, dels EUA aquest retrocés s’estén per tot el món. De forma natural i també de forma articulada per causa de l’organització internacional de grups ultraconservadors d’arreu del món (com “El Yunque” mexicà o el nostrat “HazteOir” espanyol). El govern estatunidenc ha congelat o eliminat els fons per la cooperació i la solidaritat (USAid) amb els que participa amb altres països en tots els continents en polítiques de salut. Moltes dones es veuen obligades a tenir embarassos no desitjats i moltes d’elles moriran en parts de risc per aquesta raó. La manca de recursos en països pobres fa molt vulnerables les nenes que es veuen obligades a treballar i deixen d’anar a l’escola, continuaran patint casaments infantils i fins i tot seran venudes com objectes. També han demonitzat les polítiques de medi ambient on les dones són les més perjudicades: quatre de cada cinc persones desplaçades pel canvi climàtic són dones o nenes.

Els països que ja practicaven aquestes polítiques regressives se senten avui reforçats i legitimats. A la Itàlia de Giorgia Meloni, una de les primeres mesures del govern d’extrema dreta va ser autoritzar que els grups antiavortistes poguessin assetjar les dones dins de les clíniques de planificació familiar. Una mesura similar a l’aprovada recentment per l’Ajuntament de Madrid governat pel Partit Popular. A El Salvador per un avortament espontani pots anar a la presó durant anys. A l’Afganistan les dones són de l’Estat, no poden parlar en públic, no poden anar a l’escola, ni sortir soles al carrer. En el darrer i terrible terratrèmol, han estat abandonades sota les runes mentre es rescatava els homes que eren a prop. Les dones pateixen especialment les guerres com és el cas de l’Afganistan, Ucraïna, Síria o Palestina. Moltes d’elles violentades, silenciades, atrapades en conflictes bèl·lics on poden acabar sent botí de guerra i tractades com simples mercaderies.

A Europa no ens quedem enrere: internet i les noves IA donen eines per enfortir els abusos. El fenomen OnlyFans emmascara la prostitució, l’esclavatge sexual i el fals mite de la lliure elecció. O el terrible grup italià “Mia moglie” on, des del 2019, 32.000 homes exposaven les imatges de les seves parelles, amigues, germanes en un xat compartit. 32.000 homes que en sis anys no es van preguntar si allò que feien era denigrant, terrible. Si elles tenien ànima, si l’exhibició pública de la seva imatge podia ferir la seva sensibilitat, la seva intimitat. En definitiva, aquells 32.000 homes varen deixar de banda que les dones que exposaven eren ciutadanes amb drets.

En aquesta lluita pel poder i per conservar el patriarcat, el paper de la dona és imprescindible per la seva fertilitat, però per res més. Quan no calgui un úter dins del cos d’una dona, ja no seran necessàries als ulls d’aquesta mena d’homes.

Però no és una novetat, tota la nostra història és plena d’exemples. El que sorprèn és que els dictadors masclistes fanàtics creguin que assolir una societat com la que somnien sigui possible. La humanitat està formada per éssers humans diversos i això no es pot controlar de cap manera. I la meitat de la població són dones. Si no fos perquè aquestes persones són éssers terribles podríem pensar que són infants ingenus en els somnis dels idiotes.

L’agressió organitzada contra els drets de les dones l’estan duent a terme, de forma articulada per banda de les forces integristes religioses i ultraconservadores, a tres nivells:

1) L’atac al dret inalienable de les dones a decidir sobre el propi cos. Una batalla en la igualtat entre dones i homes que a Occident es donava per superada des de fa més de 50 anys i que la derogació de la sentència “Roe vs Wade” als EUA ha fet retrocedir. Sense oblidar que a països com Irlanda, Itàlia o alguns Estats particularment conservadors dels EUA les coses no han sigut mai fàcils en aquest terreny.
2) El reforçament positiu, als mitjans de comunicació i les xarxes socials de la figura de ficció de les tradwives (en anglès la contracció d’“esposes tradicionals”) que es contraposen a les dones lliures que defensen la igualtat.

3) L’abandonament de la defensa universal dels drets de les dones per banda dels Estats i d’alguns organismes internacionals. Això s’està donant de forma passiva (silenciant les agressions que les dones pateixen o l’atac als seus drets a països com Iran, Afganistan i les monarquies del Golf, entre d’altres) i de forma activa, amb la supressió dels programes de USAid destinats a la planificació familiar, la salut reproductiva i l’empoderament de les dones en els països en desenvolupament.

Cal treballar per donar-li la volta. Durant les pròximes dècades cal treballar per evitar la degeneració social i la humiliació de les dones i dels qui són diferents. Al nostre país els adolescents són més conservadors que els seus avis, insòlit en la història, principalment en l’aspecte de relacions de parella i sexuals. Si el tsunami dels EUA se’ns acaba enduent a tothom per endavant, les dones ja podem morir de pena o de maltractaments directament. No han passat tants anys, quan les nostres mares i àvies no eren persones lliures, eren propietat del seu pare o del seu marit. No en tenim prou en defensar i ampliar els drets fonamentals de les dones i en lluitar perquè la igualtat entre homes i dones sigui efectiva en tots els terrenys a Catalunya, Espanya i la Unió Europea. És un deure i una responsabilitat, per als i les socialistes, estendre aquests avenços, sense defallir, arreu del món.

Per aquesta raó resulta d’una importància essencial que el llegat del feminisme socialista es mantingui, de generació en generació, com va ressaltar l’Escola Feminista Dolors Renau d’enguany.

Sessió divendres 26 de setembre de 2025