El passat dia 8 obríem les portes d’un nou curs acadèmic: un curs que desitjo profitós i ple d’oportunitats educatives pel conjunt de l’alumnat. Dos anys després d’assumir la responsabilitat de consellera d’Educació i Formació Professional, puc afirmar que en molts aspectes el sistema educatiu català és avui més fort, si bé afronta reptes de fons que requereixen un compromís col·lectiu.
L’estiu de 2024 vam trobar un sistema educatiu que arrossegava dèficits acumulats que en molts casos tenien el seu origen en els anys de les retallades i la desinversió en l’àmbit educatiu que els va seguir. Així, entre d’altres, vàrem rebre un parc d’infraestructures envellit i poc adaptat a la realitat climàtica actual, una plantilla que havia perdut poder adquisitiu i una escola inclusiva que no sempre podia garantir la millor atenció i èxit educatiu de l’alumnat per manca dels recursos adients.
Ara bé, no tots els reptes que afrontava i afronta el sistema educatiu s’expliquen per la desinversió. L’escola ha canviat perquè la societat ha canviat. Avui ens trobem amb aules on un de cada tres alumnes presenta algun tipus de necessitat especial de suport i a aquesta complexitat creixent s’han sumat canvis socials que afecten la relació entre la família i l’escola.
És una opinió estesa entre docents i experts en educació que els canvis generats per l’ús de mòbils, pantalles i més recentment la intel·ligència artificial generativa han transformat els hàbits de lectura i la capacitat de concentració d’infants i joves. Aquest fenomen ha contribuït a accelerar canvis que ja estaven marxa i que afecten la cultura de l’esforç i el reconeixement i l’autoritat dels docents, dintre i fora de l’aula.
Davant d’aquest context, fa dos anys la recuperació de recursos per a l’educació va constituir una de les nostres prioritats. Calia tornar a posar l’educació al centre, entre les prioritats del Govern, ja que té un valor essencial com a generadora de progrés, equitat i cohesió. Era necessari recuperar recursos per a generar més equitat i des de l’equitat millorar els aprenentatges, que han de millorar les oportunitats dels nostres fills i filles.
Dos cursos més tard, el sistema públic compta amb més professionals que mai: més de 94.000. Tot i que el nombre d’alumnes ha disminuït, des que vam arribar al Departament hem incorporat 5.000 noves dotacions, que ens han permès abaixar les ràtios per a reforçar l’atenció educativa.
Hem avançat significativament cap a l’educació inclusiva incrementant el personal de suport i a través de la detecció precoç i la prevenció. Aquest curs el programa d’Accions de Prevenció per a la Promoció de l’Aprenentatge (APPA) arribarà a 36.000 alumnes de 450 centres per detectar dificultats en competència oral i lectora i intervenir com més aviat millor per superar-les.
També hem reforçat els esforços per millorar les competències que condicionen el progrés educatiu. La xarxa de competència lectora s’ha doblat i aquest curs arribarà a 671 centres.
Aquest esforç per la recuperació de recursos té el seu exemple més clar en l’aprovació del Pressupost General de la Generalitat 2026, que amb 8.356 milions d’euros representa la inversió pública més elevada en educació de la història de Catalunya fins a la data.
Aquests comptes ens han permès complir amb els compromisos assolits amb els sindicats docents. Uns acords que van més enllà de les millores retributives: estableixen compromisos sobre la reducció de ràtios i donen un impuls sense precedents per la inclusió en el sistema educatiu preveient la contractació de més de 6.000 professionals de suport fins a l’any 2030.
Durant els últims dos anys, hem treballat per recuperar recursos, posant de nou l’educació al centre de les prioritats del Govern de la Generalitat. Alhora, hem volgut mantenir una actitud de diàleg envers tots els agents de la comunitat educativa: professionals de l’educació, famílies, alumnat i també les diferents formacions polítiques presents al Parlament de Catalunya. Per això sabem que aquestes millores no resolen tots els reptes que tenim al davant.
Crec que avui podem dir que hem reconstruït una part de les condicions materials per a la millora del sistema educatiu i hem assentat les bases perquè aquest compti amb els recursos que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) designa per a garantir la qualitat de l’educació.
És des d’aquesta base, des d’un escenari diferent de les mesures immediates que es requerien el 2024, que ens pertoca debatre sobre el model educatiu de Catalunya. No per discutir de qüestions que funcionen, sinó de plantejar preguntes per recuperar el consens necessari a l’hora de planificar l’educació dels pròxims deu anys. I ho hem de fer escoltant docents, equips directius, famílies, entitats pedagògiques i el món local.
Ens trobem davant de preguntes que només té sentit respondre plegats, en el si d’un debat ampli i resultant en un consens el més compartit possible.
Són qüestions com: com volem fer compatible una educació plenament inclusiva amb una atenció adequada a les necessitats d’un alumnat cada cop més divers? Què vol dir respectar l’autoritat docent i com podem les famílies contribuir a fer-la valdre? Com hem de recuperar la cultura de l’esforç entre l’alumnat? De quina manera protegim els nostres fills i filles d’un entorn digital incert, sense generar-los una bretxa de coneixement que condicioni el seu desenvolupament futur? I amb quines eines ho hem de fer, amb les d’unes corporacions privades que comercien amb les seves dades o amb eines pròpies que hem de desenvolupar encara?
Aquestes i altres preguntes van més enllà d’una negociació laboral. I després d’un debat a tots els nivells de la societat, hem de poder assolir un acord transversal i de país, un nou consens que després del consens que va significar la LEC, estableixi les bases de com volem acabar de desplegar-la i determini com volem fer front als canvis sobrevinguts a les nostres aules en els darrers anys.
Comencem, doncs, un nou curs que és a més l’equador de la XV legislatura. Ho fem havent complert els compromisos que havíem assumit en arribar al Departament d’Educació i Formació Professional: aportar més professionals educatius, més aules d’acollida, més places d’educació especial, més personal sanitari i més inversió en les escoles, per a fer el sistema més equitatiu, millorar els aprenentatges, sempre des de l’equitat i així garantir que l’educació continuï sent un servei públic, generador d’oportunitats i cohesió social.
El repte ara és construir un consens que vagi més enllà de la proposta d’una consellera concreta o d’un govern i que serveixi per marcar com ha de ser l’educació que Catalunya necessita els pròxims deu anys.
