El president reivindica dos anys de Govern basats en la unitat, la bona gestió i la transformació del país i fixa en els canvis climàtic, tecnològic i demogràfic els grans reptes de la pròxima dècada.
Les Reials Drassanes de Barcelona van tornar a ser ahir l’escenari d’un discurs de país de Salvador Illa. El mateix espai on, l’abril del 2024, el president de la Generalitat va assumir el compromís d’«unir i servir» Catalunya va acollir un discurs de balanç i de compromís. Dos anys després el president Illa va dibuixar l’horitzó: una Catalunya més cohesionada, més pròspera, amb més capacitat d’autogovern i preparada per liderar els grans canvis que marcaran el món durant la pròxima dècada.
Amb el títol «El futur és aquí», el president va situar el conjunt de la societat catalana com a protagonista d’aquest procés. Davant una àmplia representació institucional, política, econòmica, social, cultural i ciutadana, el president Illa va reivindicar una Catalunya plural i diversa, amb talent i capacitat per afrontar els reptes, però també conscient que el futur no està garantit i que cal actuar des d’avui.
No som aquí ni per lamentar-nos ni per buscar excuses, som aquí per transformar Catalunya.
Aquesta va ser una de les idees que van travessar tota la intervenció. El president va reivindicar els avenços assolits en aquests 2 primers anys de legislatura, però va defugir qualsevol lectura conformista. Educació, habitatge, infraestructures, gestió de boscos i incendis o finançament són alguns dels àmbits en què, segons va assenyalar, cal accelerar el ritme i recuperar el temps perdut.
El president va defensar que Catalunya disposa avui de les condicions per afrontar aquesta transformació: institucions sòlides, un Govern que governa, una societat dinàmica, talent, capacitat d’anticipació i un pressupost de 49.162 milions d’euros. També va posar en valor la recuperació de la confiança i de la cohesió com a actius imprescindibles per tornar a situar Catalunya en una posició de lideratge.
Un projecte de país per a la pròxima dècada
El president va voler anar més enllà del balanç dels dos anys transcorreguts i plantejar una mirada de llarg termini. El canvi climàtic, el canvi tecnològic i el canvi demogràfic són, al seu parer, els tres grans vectors que determinaran les oportunitats i les condicions de vida del futur.
En l’àmbit climàtic, el president Illa va situar la transició energètica com una qüestió d’autonomia estratègica. Catalunya ha de generar més energia renovable i reduir la seva dependència exterior. En aquest context, va destacar l’increment de la potència fotovoltaica instal·lada i el desenvolupament del Pla Territorial d’Energies Renovables.
També va anunciar una actuació de gran abast en matèria d’adaptació climàtica: el Pla Actualitza Clima, que permetrà climatitzar els 2.530 centres educatius públics i les 51 residències de gent gran públiques abans del curs 2030-2031, amb una mobilització de 2.558 milions d’euros.
El segon gran vector és el canvi tecnològic. Davant l’expansió de la intel·ligència artificial,el president va defensar una tecnologia al servei de les persones i del bé comú. Catalunya, va afirmar, ha de voler liderar la innovació sense renunciar als seus valors. Per això va anunciar la creació d’un Observatori Català d’IA i Mercat de Treball, un registre de sistemes algorítmics i mesures per garantir la supervisió humana de les decisions que afectin els treballadors.
El tercer repte és el demogràfic. Una societat més longeva i amb una població creixent exigeix reforçar l’estat del benestar i garantir que viure més anys també signifiqui viure millor. Però també preservar la cohesió. En aquest punt, el president va ser contundent en el rebuig al racisme i la xenofòbia i va reivindicar una Catalunya capaç d’integrar les persones nouvingudes en un projecte compartit.
L’educació, una prioritat de país
Entre els reptes de futur, l’educació va ocupar un lloc central. Recuperant la vella màxima de Pasqual Maragall —«educació, educació i educació»—, el president Illa va reconèixer que encara queda camí per recórrer i va plantejar un nou gran consens de país sobre educació.
Per aconseguir-ho va anunciar l’inici d’una ronda de trobades amb les forces polítiques, la participació del Consell d’Educació de Catalunya i la incorporació al debat de l’objectiu d’arribar al 6% d’inversió pública en educació, tal com estableix la llei educativa de 2009. L’objectiu, va subratllar, no és obrir un nou debat de diagnòstic, sinó un debat per passar a l’acció, amb objectius clars i amb l’alumnat al centre.
L’educació es converteix així en una de les grans apostes de país per preparar la Catalunya que tindrem d’aquí a deu anys.
Catalunya, activa en un món que canvia
La mirada del president Illa també va transcendir les fronteres catalanes. El president va descriure un món immers en una profunda transformació, amb tensions geopolítiques, conflictes, ascens dels extremismes i una revolució tecnològica que obliga a replantejar moltes de les certeses del passat.
Davant d’aquest escenari, va reivindicar una Catalunya activa dins d’Europa i una Europa forta com a garantia de llibertat, democràcia i prosperitat. Va posar com a exemples la defensa d’Ucraïna, el compromís amb Palestina i la necessitat de disposar d’autonomia estratègica en àmbits com l’energia, les infraestructures, les rutes comercials o la tecnologia.
Aquesta visió es tradueix, segons el president, en projectes concrets: l’ampliació de l’aeroport del Prat, la modernització dels ports de Barcelona i Tarragona, el desplegament de les infraestructures ferroviàries, la nova capacitat catalana en intel·ligència artificial o els projectes de generació d’energia renovable. Catalunya, va defensar, no pot limitar-se a reaccionar davant dels canvis: ha d’anticipar-s’hi.
Més Catalunya, més cohesió i més futur
El discurs va connectar així el balanç dels dos primers anys amb una proposta política de llarg recorregut. El president va reivindicar una Catalunya que ha recuperat estabilitat, que torna a comptar a Europa i que té davant seu l’oportunitat de convertir aquesta estabilitat en transformació.
Una transformació que ha de tenir, segons va remarcar, les persones al centre: millor qualitat de vida, més capacitat d’autogovern i defensa activa de la llengua i la cultura. I que ha de permetre combinar prosperitat econòmica i cohesió social. En aquest sentit, va recordar que tres de cada quatre euros del pressupost de la Generalitat es destinen a polítiques socials i va destacar l’evolució de l’economia, l’ocupació i la reducció de l’atur juvenil.
El president va tancar la seva intervenció tornant a la idea que havia donat nom a l’acte: el futur no és una promesa llunyana, sinó una realitat que es construeix amb les decisions del present.
I va fer-ho amb una declaració de principis que resumeix el projecte que vol impulsar durant els pròxims anys: «Amb esperança, sense odi. Amb confiança, sense por. Amb optimisme, sense resignació. Amb ambició, sense conformisme. Amb diàleg, sense imposicions. Amb convivència, sense confrontació. Amb acció, sense immobilisme.»
Al finalitzar l’acte el missatge va quedar fixat: Catalunya té els fonaments, el talent i les oportunitats per guanyar el futur. Però aquest futur no arribarà sol. Cal governar, prendre decisions i actuar. I fer-ho plegats.
