El president del govern, Pedro Sánchez, durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats, ha defensat una gestió basada en la protecció de la frontera, el retorn dins de la legalitat i el reforç dels serveis públics, davant dels qui volen convertir la crisi migratòria en una batalla política més en la seva estratègia per acabar amb el govern progressista de coalició.
La crisi viscuda a Ceuta ha posat a prova la capacitat de resposta de l’Estat. I la intervenció del president del Govern, Pedro Sánchez, al Congrés ha servit per explicar què s’ha fet, quins recursos s’han mobilitzat i quines decisions es prendran a partir d’ara. Una resposta que, segons ha defensat, ha de combinar tres principis: seguretat, legalitat i humanitat.
Sánchez ha començat recordant una realitat que, enmig de la tensió política, no pot quedar en segon pla: Ceuta és Espanya i la seva sobirania no és negociable. I ha agraït especialment la feina dels cossos policials, les Forces Armades, els professionals sanitaris, els serveis socials i tots els servidors públics que han treballat durant la crisi.
Això no vol dir, però, que la situació es pugui donar per resolta. Al contrari. La resposta del Govern passa per reforçar l’Estat a Ceuta i preparar-lo millor per afrontar futures situacions de pressió migratòria.
A més, el president del Govern ha destacat l’actitud cívica i responsable de la ciutadania de Ceuta, que tot i la situació excepcional que van viure i que continuen vivint en l’actualitat, no ha deixat perdre l’exemple de convivència que sempre ha representat la ciutat autònoma. A totes elles i ells el president els hi ha traslladat el seu reconeixement i l’empatia vers la situació que viuen.
Una resposta immediata davant una situació extraordinària
Davant l’augment sobtat de les entrades, el Govern va activar de manera immediata recursos policials, militars i sanitaris. Es van desplegar 250 agents més de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, les Forces Armades i nous mitjans marítims i aeris. Posteriorment, es van incorporar 500 agents addicionals, fins a arribar als 1.600 efectius.
La resposta també ha tingut una dimensió humanitària. En els primers dies, prop de 50.000 persones van ser retornades en les primeres 24 hores, arribant a les 63.000 en 72 hores, sempre dins del marc legal. És a dir, el 90% de les persones van retornar abans que passessin 3 dies.
El president ha insistit que controlar una frontera no significa actuar al marge de la llei: cal identificar les persones, determinar-ne l’origen, garantir els drets que corresponen i protegir especialment els menors i les persones que puguin necessitar protecció internacional. Ser un Estat de dret i formar part de la Unió Europea significa complir la llei i compartir uns valors comuns que han de guiar l’acció de qualsevol govern democràtic. I hem d’estar orgullosos que així sigui.
Aquesta és una diferència important davant dels discursos que presenten qualsevol actuació garantista com una mostra de feblesa. La fermesa de l’Estat no es mesura per la duresa de les paraules, sinó per la seva capacitat efectiva de protegir les fronteres i fer complir la llei al mateix temps.
Més policia, més capacitat i més recursos per a Ceuta
Una de les principals conclusions de la compareixença és que Ceuta necessita més Estat, no menys.
El Govern ha mobilitzat centenars d’agents, més de 100 professionals sanitaris, personal dels serveis socials i de l’Administració de Justícia. La capacitat d’acollida temporal ha passat de 500 a 3.500 places en menys d’un mes, amb la previsió de continuar ampliant-la.
També s’han anunciat noves inversions per reforçar físicament la frontera: 77 milions d’euros ja invertits i 100 milions més pressupostats, amb actuacions al Tarajal i Benzú, nous sistemes de vigilància, càmeres, drons, embarcacions i equips de control marítim.
I el reforç no és només policial. El Consell de Ministres ha aprovat un paquet de 309 milions d’euros per a Ceuta, equivalent aproximadament al 16% del seu PIB, destinat a reforçar els serveis públics, les infraestructures, la seguretat i també l’activitat econòmica i els treballadors i empreses afectats.
No es tracta només de respondre a una crisi. Es tracta d’enfortir la capacitat de l’Estat perquè Ceuta estigui més preparada davant del futur.
Gestionar amb rigor, no alimentar especulacions
Sánchez també va ha defensat una idea especialment rellevant: el Govern no actuarà a partir de rumors o especulacions sobre l’origen dels fets.
La compareixença ha situat l’origen de la crisi en un context complex, amb desinformació a les xarxes socials, mobilitzacions digitals, activitat de màfies i diferents factors que poden haver desencadenat l’allau del passat 30 de juliol.
Però el president ha rebutjat convertir les hipòtesis, algunes d’origen molt dubtós, en certeses. Els informes d’intel·ligència i policials disponibles abans dels fets no permetien anticipar una operació d’aquesta magnitud. I, davant les acusacions dels grups de l’oposició sobre una possible implicació del Marroc o d’altres actors internacionals, Sánchez ha defensat que el Govern treballa amb fets contrastats i no amb conjectures.
Per fer front a les especulacions, el president ha anunciat que ha donat ordre de publicar tots els informes existents, perquè ciutadania, representants polítics i periodistes puguin arribar a les seves pròpies conclusions.
Aquesta prudència no significa falta d’exigència. Tots els informes han estat posats a disposició de la investigació i, si apareixen proves sòlides sobre responsabilitats concretes, l’Estat actuarà en conseqüència.
Amb el Marroc: cooperació i bon veïnatge, però també línies vermelles
La política exterior també forma part de la gestió de la crisi. I el president ha defensat una relació amb el Marroc basada en la cooperació, la fermesa i la defensa dels interessos d’Espanya.
Sánchez ha rebutjat tant la idea d’una política de submissió, com la temptació de provocar una crisi diplomàtica de grans dimensions sense proves que la justifiquin.
La posició és clara: la sobirania i la integritat territorial de Ceuta i Melilla no es negocien. Al mateix temps, la cooperació amb el Marroc és necessària per combatre les màfies, controlar les rutes migratòries i facilitar els retorns. I els resultats, d’ençà que s’aplica aquesta política són evidents.
És una política que el president ha contraposat al canvi de discurs del PP: quan governen els socialistes, el Marroc passa de ser un soci estratègic a convertir-se, en el relat de la dreta, en una amenaça permanent. Però quan governa el PP es refereixen al Marroc com un país «democrático, próspero y estable como pilar fundamental de su política exterior», com va dir Mariano Rajoy durant la seva visita al país nord-africà l’any 2012. Una demostració més de la hipocresia del Partit Popular pel que fa a la política exterior d’Espanya.
La immigració no es resol amb por ni amb murs
Un altre dels eixos de la intervenció del president ha estat la política migratòria. Sánchez ha recordat que les entrades irregulars a Espanya han disminuït un 42,6% el 2025 respecte de l’any anterior i un 9,4% durant aquest any, en part gràcies a la cooperació amb països d’origen i trànsit com el Marroc, Senegal, Mauritània i Gàmbia.
Això no significa ignorar el problema. Significa abordar-lo amb una política que combini control fronterer, cooperació internacional, lluita contra les màfies, vies de migració regular i cooperació al desenvolupament.
Perquè els murs poden controlar una frontera, però no poden resoldre per si sols les causes que provoquen els moviments migratoris: pobresa, desigualtat, guerres o manca d’oportunitats.
La resposta progressista no és escollir entre seguretat i drets humans. És defensar les dues coses.
Davant del soroll polític, una política de fets
Sánchez ha dedicat una part important de la seva intervenció a contestar el relat del PP i Vox, als quals ha acusat d’utilitzar la immigració per alimentar la por i la confrontació.
La crisi de Ceuta no pot convertir-se en una competició per veure qui fa servir les paraules més dures. Els problemes de Ceuta no se solucionen amb alarmisme, ni presentant una situació migratòria extraordinària com una “invasió” o una guerra.
El president ha insistit en diverses vegades, sense èxit, per saber quina gestió alternativa plantejaven PP i Vox. Quina hauria d’haver estat la resposta el 30 de juliol? Disparar els migrants que intentaven travessar la frontera? Retornar a tothom sense complir la llei? Iniciar un conflicte amb el Marroc? Quina seria la resposta d’un govern amb Feijóo de president i Abascal de vicepresident? Ni l’una ni l’altra han respost, més enllà de fer d’altaveu de notícies falses i atiar la crispació contra el Govern.
Davant d’aquest escenari, la resposta del Govern és reivindicar la política pública útil davant del soroll polític: més agents, més capacitat d’acollida, més retorns dins de la llei, més recursos per als serveis públics i més inversió per a Ceuta.
Més Europa i més Estat per a Ceuta
La crisi també ha posat sobre la taula una conclusió de fons: Ceuta no pot afrontar sola una realitat que és europea.
Per això, el Govern planteja reforçar la integració de Ceuta i Melilla en el projecte europeu, reclamar més presència institucional i avançar en mecanismes de solidaritat entre territoris.
Perquè Ceuta és frontera d’Espanya, però també és frontera de la Unió Europea.
El compromís ara no és donar la crisi per tancada, sinó mantenir la presència de l’Estat, reforçar els serveis públics i garantir que Ceuta surti d’aquesta situació més forta.
El Govern ha accelerat els retorns, està estudiant la situació de les persones que encara queden a Ceuta cas a cas per determinar el seu futur i ha anunciat noves actuacions econòmiques i socials amb la intenció que la ciutat recuperi la normalitat com més aviat millor. Però la principal conclusió de la compareixença de Pedro Sánchez és una altra: davant d’una crisi extraordinària, l’Estat ha de respondre amb més capacitat, més coordinació i més responsabilitat.
I aquesta és, en definitiva, la diferència entre gestionar una crisi i utilitzar-la políticament.
Per aprofundir en totes les qüestions que han format part de la compareixença i el debat amb els diferents grups polítics, us facilitem l’enllaç de l’emissió a través de YouTube, i també la transcripció de la intervenció del president.
