Castelldefels, 13 d’agost de 2026
Aquestes notes no pretenen competir amb la innumerable literatura, articles d’opinió, opinadors, i tertulians de tota mena, que tot ho expliquen sobre la base de la geopolítica, les guerres híbrides, les conspiracions i altres arguments similars, sinó simplement argumentar d’acord amb la informació disponible i el sentit comú, amb la voluntat que siguin útils als que les llegeixen.
1) Segons la meva opinió, queda clar que sense la col·laboració i complicitat del govern marroquí, a la frontera de Ceuta -i també la de Melilla- no es poden aturar els fluxos migratoris disposant només dels recursos d’Espanya.
2) És per això que, com defensa el govern espanyol, cal posar en primer pla l’acció conjunta amb el govern marroquí, defugint la confrontació i emfatitzant les bones relacions entre els dos països.
3) Atribuir al govern marroquí, sense cap prova, la incitació a l’entrada irregular de milers de ciutadans per la frontera marítima de Ceuta, com han fet molts partits polítics i opinadors de tota mena, constitueix un atac directe a aquest govern i, per tant, una incitació a la confrontació verbal o fàctica.
És una hipòtesi, a més, sense cap lògica, ja que el mateix dia de l’entrada massiva se celebrava el Dia del Rei, en el que tots els discursos de les autoritats marroquines emfatitzaven el bon estat del país, el seu creixement, la millora en el nivell de vida dels seus ciutadans, l’impuls a les infraestructures, i es posava com a exemple d’una de les economies més dinàmiques del continent africà. Quin sentit tenia doncs que el mateix dia s’organitzés per part del govern marroquí el llançament al mar de milers dels seus ciutadans per fugir del seu país? Es pot pensar seriosament que es va tirar un tret al peu deliberadament?
4) És cert que en el Marroc, com ha explicat Josep Borrell en un excel·lent article coincideix un creixement econòmic elevat amb un increment de les desigualtats, que situa franges importants de la població, especialment els joves, amb perspectives de futur gens positives i, per tant, amb la temptació de trobar un millor futur a Europa i sobretot a Espanya.
La sentència del Tribunal Suprem sobre les entrades pel mar a Ceuta, la seva difusió per les xarxes i interpretacions interessades difoses també, van contribuir decisivament al moviment de masses que es va produir.
Aquest moviment a les xarxes va ser espontani, o potser mogut per les màfies, o per determinats sectors de la societat marroquina interessats en la confrontació amb Espanya, o integrats en l’oposició al govern marroquí, o en alguns dels sectors enfrontats en la lluita per la successió al rei o fins i tot per alguna potència estrangera com Israel o Algèria…
Totes les possibilitats estan obertes i la investigació que ha de tenir lloc segurament ho aclarirà. També caldrà aclarir per què la policia marroquina no va ser capaç d’aturar-ho, encara que l’explicació més raonable, més enllà de constatar una certa negligència per part seva, deguda potser també a una dedicació prioritària dels seus recursos a la celebració del Dia del Trono que tenia lloc molt a prop de Ceuta, és que sense el dispositiu del dia 15 d’agost a banda i banda de la frontera, era impossible fer-ho.
El 30 de juliol ningú pensava que es podia produir un moviment de masses com el que es va produir i els dispositius fronterers ordinaris, encara que incrementats, van resultar insuficients.
5) L’oposició de dretes ha carregat contra el govern espanyol al·legant que no es va aturar l’entrada a Ceuta per mar dels milers que ho van fer. Si no s’impedia a Castillejos, a la banda marroquina, que es llancessin a l’aigua, com volien evitar-ho? Impedint que sortissin de l’aigua? Incrementant els morts?
I també com podien fer-ho els serveis marroquins de fronteres sinó tancant totalment l’accés en un radi de molts quilòmetres, com es va poder fer el 15 d’agost? Però això no sembla era factible fer-ho el 30 de juliol quan encara no es coneixia l’abast que podria tenir la situació.
En tot cas, s’ha de posar en valor que gràcies a la col·laboració entre el govern espanyol i el marroquí es va aconseguir que sortissin en les primeres hores de Ceuta una part molt important dels immigrants que havien entrat.
Aquest partits també demanen, i en això coincideixen amb algun partit d’esquerres, que s’ha de tenir una política de fermesa amb el Marroc, mà dura, en definitiva, sense aclarir, però què volen dir amb això. Obliden que quan es comença una política d’aquest tipus no es controla la reacció de l’altre ni cap a on es pot arribar. I el Marroc té instruments, sense arribar als bèl·lics, que nosaltres no tenim. Recordem la Marcha Verde dels anys 70. Què podríem fer si es reprodueix ara a Ceuta o Melilla. Com ho aturaríem?
6) L’única política raonable és la que practica el govern socialista: bona entesa amb el Marroc, diplomàcia, bilateralitat, col·laboració en lloc de confrontació, impuls a les inversions espanyoles, convenis de cooperació i ajuda per desenvolupar les regions més deprimides, especialment les del nord del Marroc, les més pròximes a Ceuta i Melilla (En aquest sentit no convindria obrir de nou la frontera entre Ceuta i Castillejos, el tancament de la qual va deprimir encara més l’economia de la zona?).
I evidentment reforçant la presència militar i policial en les dues ciutats, garantint la seva seguretat i integritat. I sempre fugint de la demagògia i la irresponsabilitat d’alguns i que només contribueix a dificultar les relacions entre dos països que s’han d’entendre necessàriament.
En aquest sentit, és incomprensible la proposta de treure el Marroc de l’organització del Mundial de Futbol de 2030, que a més que no serà aprovada per la FIFA, seria vista pel Marroc com una ofensa i una agressió molt seriosa i convertiria una gran oportunitat de consolidar relacions en una font de trencament d’efectes imprevisibles.
7) I queda per resoldre la situació dels milers d’immigrants ubicats a Ceuta. I això s’ha de fer complint una legislació europea i espanyola, molt garantista, amb conseqüències legals en cas de no complir-la, com ens podria explicar el delegat del govern i la vicepresidenta llavors del govern de Ceuta en l’anterior incident de 2021 que van forçar una mica la legislació per expulsar de Ceuta els immigrants irregulars i han estat condemnats a anys d’inhabilitació.
El més urgent és trobar acomodació provisional pels milers d’irregulars que es troben a Ceuta i garantir els mínims sanitaris i higiènics. Superats els inconvenients que ha posat el govern de Ceuta per facilitar llocs on instal·lar els equipaments necessaris, s’ha pogut ja començar per part del govern espanyol a posar-los en funcionament.
Els immigrants que van nadar fins a Ceuta es poden classificar en tres grups que mereixen un tractament diferenciat. Els adults procedents de països segurs, sense conflicte reconegut (com Marroc, Tunísia, Algèria, Senegal…) haurien de ser expulsats com més aviat millor.
Quant als adults procedents de països que tenen reconegut el dret d’asil, hauran de ser tractats en conseqüència.
El tema dels menors és el més complex i s’haurà de determinar el seu futur d’acord amb la llei del menor i, per tant, garantint el reagrupament familiar en el seu país d’origen i, si aquest no es veu possible, caldrà posar-los a disposició dels serveis d’acollida espanyols.
A vegades trobar la família del menor pot ser difícil i llavors ens podem trobar amb una situació insatisfactòria, sobretot en els més petis d’11,12 o 13 anys, d’haver d’integrar-los en els sistemes d’acollida espanyols, en lloc de permetre que es facin càrrec d’ells els sistemes d’acollida marroquins, que ho estan demanant, i que podrien facilitar molt més el reagrupament amb la seva família.
8) I per acabar una situació en la qual com sempre un govern, l’espanyol, està actuant per solucionar una situació complexa i, en canvi, una oposició, PP i Vox, incloent-hi el president del govern de Ceuta, que només busca el desgast del govern, encara que sigui dificultant tot el que pot la sortida de la crisi.
