M’ha costat molt, llegir part de l’informe redactat pel Defensor del Pueblo, Ángel Gabilondo, sobre agressions sexuals patides en l’àmbit religiós, en el període que va de 1970 a 2020. Un informe intens i extens, recollit en 777 pàgines. Fa prop d’un any i mig de la seva presentació, en un acte al Congrés de Diputats, però encara avui dia ressonen i es debaten, sense haver signat el protocol d’indemnització a les víctimes. Diverses vegades s’ha anunciat la signatura, però per una excusa o altra, encara no s’ha dut a terme.
Dono algunes xifres per contextualitzar la immensa gravetat de la situació. Segons l’enquesta encarregada a GAD3, un 0,6% dels majors de 18 anys, haurien sofert diferents tipus d’abusos sexuals per part de persones lligades a l’Església catòlica. Aquest percentatge suposaria haver afectat 236.000 persones. De la mateixa enquesta es desprèn que un 1,13%, assegura que l’agressió va tenir lloc en l’àmbit religiós, de manera que la xifra pujaria fins a les 445.000 persones.
Amb les dades a la mà, un 11,7%, afirmava haver patit els abusos, abans de complir els 18 anys. També l’informe exposa que un total de 487 víctimes, de les quals un 87% són homes, han denunciat els abusos davant la unitat d’atenció a les víctimes, creada pel Defensor del Pueblo. Davant aquestes xifres i l’exhaustiva investigació duta a terme, la Conferència Episcopal Espanyola, acceptà debatre l’informe, així com obrir la porta a indemnitzacions per a les víctimes.
El camí ha estat llarg, ple de tota mena d’obstacles, però la magnífica feina feta pel Defensor del Poble, per una banda, i pel ministre Félix Bolaños, per altra, han anat exigint col·laboració i acceptació de culpes per part dels mandataris de l’Església catòlica espanyola. I remarco espanyola, perquè, per desgràcia la situació d’aquí no ha estat una excepció a nivell mundial. És terrible constatar com s’han vulnerat els preceptes humans, en el lloc que haurien d’haver estat més ben protegits, i per part de religiosos que van cometre els pitjors, dels pitjors actes, contra les persones.
He conegut bé alguns dels espais eclesiàstics, no en va vaig estar un any i mig en el Seminari de Vic, després en els Salesians de Ripoll i finalment a La Salle-Manlleu. Intern, per raons de distància de casa, des dels 9 anys fins als 16. Mirant enrere, hi havia un bon nombre de religiosos, més per obligació que per vocació. La disciplina era de caserna militar, i l’afectivitat era pràcticament nul·la. Eren temps per enfortir caràcter i resistir, cosa que molts no aconseguien, i havien de retornar a casa.
Anys més tard, vaig comprendre com algun religiós era enviat, a mig curs, a algun altre col·legi o convent, amb algun rumor sobre els motius del relleu, justificats per causes familiars o climàtiques. El que sí que va representar un xoc, va ser conèixer, anys més tard, els comportaments inacceptables, d’una petita part, sí, però no aturat a temps, ni amb la radicalitat que hagués calgut. El mal ha estat immens, ja no a la reputació sinó als fonaments d’un estament religiós que no es podia permetre situacions com les exposades en l’informe. Parlem de milers, de centenars de milers de víctimes, només aquí a Espanya, són milions arreu del món.
Nota
La resposta ha estat fluixa, molt fluixa i poc crítica. Els qui havien de salvar ànimes, havien destrossat persones, i en alguns casos, havien tapat els abusos. Tots han de ser castigats, i les víctimes, indemnitzades. No els retornaran les vides truncades, però com a mínim tindran una compensació. Aquest nou retard en la signatura, indica les reticències, i excuses, per unes accions i actuacions impròpies de persones, però molt més de representants eclesiàstics.
Només queda felicitar el Defensor del Pueblo per l’entrega i dedicació a una investigació, llarga i complicada, a les víctimes que han denunciat i exposat els abusos que van patir, i al ministre Bolaños, per l’empatia, dedicació i exigència de reparació que ha imposat a la Conferència Episcopal. Mai més pot tornar a passar!!
Nota final: Ja amb l’article acabat i tancat, s’ha fet públic que aquest dilluns dia 30 de març a les 11 del matí tindrà lloc la signatura del protocol entre el Defensor del Pueblo, el ministre Bolaños, el president de la Conferència Episcopal i al president de la Conferència d’entitats religioses. Amb retard, molt retard, però finalment s’ha aconseguit.
