Finalitza el mes de juny i milers de joves reben les seves notes de les proves d’accés a la universitat amb la il·lusió de començar una nova etapa. Després d’anys d’esforç, d’hores d’estudi i de sacrificis compartits amb les seves famílies, arriba el moment clau de decidir el seu futur. Però en una societat que vol ser justa, aquesta decisió no hauria d’estar condicionada per la situació econòmica o familiar de ningú.
Aquesta és la raó de ser de les polítiques públiques progressistes: garantir que el talent i la dedicació pesin més que les circumstàncies personals. La igualtat d’oportunitats no és un eslògan; és un compromís que les institucions tenen l’obligació de fer efectiu amb decisions concretes.
Durant els darrers anys, Catalunya ha fet passos importants en aquesta direcció. La reducció dels preus universitaris, el reforç de les beques Equitat i el manteniment d’un ampli sistema d’ajuts han contribuït a fer més accessible la universitat pública. Però les polítiques no poden quedar ancorades en realitats del passat i les administracions han de saber adaptar-se als nous reptes socials.
És en aquest context que adquireix una especial rellevància la decisió del Govern d’equiparar, a partir del curs 2026-2027, els drets de les famílies monoparentals als de les famílies nombroses en l’accés a la universitat pública catalana.
La mesura és clara: els estudiants membres de famílies monoparentals de categoria especial quedaran exempts del pagament de la matrícula universitària, mentre que els de categoria general gaudiran d’una bonificació del 50%. Es recupera així una equiparació que havia desaparegut fa més d’una dècada i es dona resposta a una reivindicació llargament defensada per moltes famílies i entitats. No es tracta de privilegis, es tracta d’equitat.
Les famílies monoparentals afronten, en molts casos, responsabilitats econòmiques i de cura molt similars a les de les famílies nombroses, però amb un únic sustentador. Aquesta realitat genera dificultats afegides que les institucions no poden ignorar. Tractar de manera igual situacions que no ho són acaba generant desigualtat. En canvi, reconèixer aquestes diferències permet construir polítiques més justes.
A Catalunya hi ha més de 78.500 títols de família monoparental vigents. Darrere d’aquesta xifra hi ha mares, pares i fills que fan un esforç extraordinari per tirar endavant els seus projectes de vida. Facilitar que els seus fills i filles accedeixin a la universitat és una inversió en cohesió social, en igualtat i també en el futur del país.
A més, aquesta ampliació de drets s’ha fet amb responsabilitat. El Govern destinarà 12,5 milions d’euros per compensar les universitats pels ingressos que deixaran de percebre. Això garanteix que la mesura reforci els drets dels estudiants sense comprometre el finançament del sistema universitari públic.
També és important destacar que aquesta iniciativa és fruit del diàleg i dels acords polítics. En una època marcada sovint per la confrontació estèril, és positiu demostrar que la política és útil quan diferents forces són capaces d’entendre’s per donar resposta a necessitats reals de la ciutadania. Aquesta és una bona mostra que els acords serveixen per ampliar drets i millorar la vida de les persones.
La universitat continua sent un dels principals ascensors socials de què disposem com a societat. És l’espai on el talent es transforma en oportunitats, on el coneixement genera progrés i on es formen els professionals que construiran la Catalunya del futur. Per això és fonamental que cap jove renunciï a estudiar perquè la seva família no pot assumir el cost de la matrícula.
L’exempció de les taxes universitàries per a les famílies monoparentals és molt més que una modificació administrativa. És un missatge clar sobre el model de país que volem construir: un país que reconeix la diversitat de les famílies, que protegeix qui més ho necessita i que entén que invertir en educació és invertir en el futur col·lectiu.
Perquè quan ampliem drets i eliminem barreres, no només obrim les portes de la universitat. Obrim també les portes d’una societat amb més oportunitats, més cohesió i més justícia social.
