Com a jove, militant des dels 14 anys, d’una organització progressista i democràtica, com és el PSC i la JSC, em preocupa mirar al voltant i veure com cala el discurs de la ultradreta entre els i les joves.
Formant part d’aquesta generació puc entendre com s’arriba a aquest punt, la desinformació, la manca de formació i la poca esperança en un futur són claus per a la propagació dels discursos fàcils i individualistes de la ultradreta.
Quan parlo de manca de formació em refereixo al fet que a l’educació obligatòria la història de la guerra civil es resumeix en només unes frases i de la dictadura, o no se’n parla o només es comenta quant va durar. Això no pot continuar així, quan generem un buit al relat de la nostra història, afavorim que altres l’escriguin.
Els i les joves tenim altres hàbits i fem servir les xarxes com a principals canals de comunicació; rarament trobaràs un jove que vegi un informatiu o llegeixi un diari, perquè només obrint el telèfon pot tenir un resum de l’actualitat en menys d’un minut.
Durant massa temps ens hem cregut que les xarxes només eren un entreteniment, i la realitat és una altra, la informació i l’entreteniment es barregen i ens hem quedat fora massa temps, temps que la ultradreta ha aprofitat.
Influencers i gamers que, entre partida i partida, aprofiten per fer discursos en contra dels impostos, amb solucions fàcils a problemes que ells ja no pateixen. Comunicadors fent el paper de periodistes, relatant les notícies amb un discurs interessat.
Podríem llavors pensar que la solució demana tenir més presència en aquestes xarxes socials; però com a comunicador digital, tinc una mala notícia: arribem tard. Fins fa un temps tenia sentit alçar la nostra veu per contrarestar la presència de la ultradreta a les xarxes. Ara, xarxes com X, antic Twitter, ja no és que tinguin presència de la ultradreta, és que són propietat de la ultradreta. En aquests moments, emetre discursos progressistes a X és com cridar a una cabina insonoritzada. Una pèrdua d’energia. El seu algoritme és la nostra cabina.
Llavors, quina és la solució per poder arribar als joves?
No hi ha una única solució, però hi ha accions al nostre abast per tal d’equilibrar la balança.
En el cas de la formació, hem de reforçar l’educació en memòria històrica durant tota l’educació obligatòria, i en l’àmbit de partit, formar els i les nostres joves perquè puguin exercir d’altaveu al jovent.
Pel que fa a les xarxes, deixar de perdre energia des de les administracions, emetent discursos a xarxes que ens censuren o invisibilitzen i destinar aquesta energia i recursos a potenciar xarxes que respecten la democràcia i els usuaris, com ara, Bluesky o el grup Mastodon. Si fem créixer aquestes xarxes, fent-les servir com a canals de comunicació oficials, de mica en mica anirem perdent la dependència dels gegants que fomenten la desinformació.
És hora de fer una nova transició, una transició preventiva, que tracta de recuperar les pràctiques democràtiques a les xarxes, per garantir que les noves generacions no hagin de patir el que aquest país ja va patir.
