L’educació catalana afronta el curs 2026-2027 amb més recursos, més professionals i una aposta clara per reforçar l’escola pública, la inclusió i les oportunitats educatives.
El curs arrenca amb el compromís absolut del Govern de Catalunya, liderat per Salvador Illa i amb la consellera Esther Niubó al capdavant de la Conselleria d’Educació, vers els 1,6 milions d’alumnes i 94.422 professionals als centres educatius, 1.830 més que el curs anterior. L’increment inclou 1.103 docents, 531 professionals d’atenció educativa i 196 de personal d’administració i serveis. És una dada especialment significativa perquè l’augment de recursos es produeix en un context d’estabilitat del nombre d’alumnes.
Davant d’aquesta realitat i dels diferents reptes que té l’educació a casa nostra, aquestes són les propostes del Govern:
Més professionals per a una educació millor
L’educació no es reforça només amb discursos, sinó incorporant persones als centres.
La plantilla docent arriba als 85.052 mestres i professors, amb 1.103 noves dotacions. Però el reforç va més enllà del professorat: s’incorporen 531 professionals d’atenció educativa, amb educadors socials, integradors, treballadors socials, logopedes i professionals d’educació especial, entre d’altres.
Recuperar la inversió després d’anys de desinversió
El Departament situa en 257 milions d’euros la inversió en centres educatius, recuperant nivells que no s’assolien des de 2008. Set centres —quatre de nous i tres ampliacions— començaran el curs en edificis nous o ampliats, mentre que hi ha sis grans actuacions més en construcció.
A això s’hi afegeixen 50 milions d’euros destinats a actuacions de reforma, ampliació i millora en 304 centres, com també 100 milions per als ajuntaments per executar obres RAM en escoles públiques i instituts escola. El 98,9% dels ajuntaments s’hi han adherit.
El repte és important: més d’un 25% dels centres educatius són anteriors a 1965. Per això també es preveuen 20 milions per instal·lar ventiladors fixos a gairebé 400 centres i 100 milions per a sistemes de climatització.
L’escola inclusiva passa de les paraules als recursos
La inclusió és un altre dels grans eixos del curs.
El sistema incorpora 531 noves dotacions per a l’escola inclusiva, distribuïdes entre educadors especials, integradors socials, educadors socials, treballadors socials i logopedes, entre altres perfils.
També es creen 204 noves places als centres d’educació especial, amb una inversió de 6,3 milions d’euros, i es reforcen els recursos de detecció de necessitats educatives.
Acollir és també educar
L’arribada de nou alumnat planteja un dels grans reptes de l’escola catalana. La resposta del curs 2026-2027 és un reforç molt important de les aules d’acollida.
Hi haurà 2.141 aules d’acollida, 500 dotacions més que el curs anterior. Es doblen les aules d’acollida intensiva, que passen de 27 a 45, i s’estableix una ràtio màxima de 18 alumnes per docent. També s’incorporen recursos específics per a l’FP bàsica i per mantenir el suport lingüístic quan l’alumnat passa a l’aula ordinària.
Aprendre millor: tornar a posar la lectura al centre
Aquest curs també posarem el focus en un element bàsic de qualsevol sistema educatiu: comprendre el que es llegeix.
La xarxa de competència lectora s’estén a 671 centres, 136 més que el curs anterior, amb 105 docents de suport i una inversió de 6,6 milions d’euros. L’objectiu és reforçar especialment el vocabulari, la fluïdesa, la comprensió lectora i l’oralitat a primària.
També s’amplia el programa APPA de detecció de necessitats d’aprenentatge, que arriba a 5è de primària i permetrà passar de 23.000 a més de 36.000 alumnes avaluats.
La salut i el benestar entren definitivament a l’escola
El curs 2026-2027 incorpora una dimensió cada vegada més important: la salut emocional i física de l’alumnat i dels professionals.
Els professionals sanitaris arribaran aquest curs al 50% dels centres catalans, amb l’objectiu d’arribar a la totalitat el curs 2027-2028. L’objectiu és donar resposta a alumnes amb malalties cròniques o necessitats de cures durant l’horari escolar.
També s’impulsen programes de prevenció i benestar emocional, un pla de xoc de salut mental a l’ESO i postobligatòria i nous recursos per abordar situacions d’absentisme o desvinculació educativa.
I no només es mira el benestar dels alumnes: el programa Benestar per estar bé (BxB) incorpora 28 psicòlegs i altres professionals per prevenir el desgast dels professionals de l’educació.
Dignificar la professió docent
El curs 2026-2027 incorpora mesures dirigides específicament als docents.
Hi ha un nou complement de millora de 700 euros anuals per a tots els docents, que se suma als més de 800 euros percebuts al maig per l’augment del complement específic. També es compensen amb 50 euros per nit les pernoctacions dels docents en colònies i viatges escolars.
A més, s’inicia la tramitació de la Llei d’autoritat pública, amb l’objectiu de reforçar la protecció i el suport a l’exercici de la funció docent.
Menys burocràcia, més temps per educar
Incorporem, també, mesures dirigides a alleugerir la càrrega administrativa dels centres.
Es posa en marxa un pilot de gestor o administrador de centre, es reforça la mentoria a les direccions novelles i es modifiquen els nomenaments diaris per facilitar la cobertura de substitucions. També s’estudiarà la simplificació de les programacions docents i dels plans de suport individualitzats.
Una FP que connecta educació i ocupació
La Formació Professional és un dels àmbits que experimenta un creixement més destacat.
El curs preveu gairebé 5.000 noves places d’FP i una inversió de 67 milions d’euros en infraestructures, programes, dotacions i tecnologia. S’incorporen sis nous ensenyaments i 40 nous orientadors per ajudar l’alumnat a prendre decisions formatives.
També es reforcen els Programes de Formació i Inserció, amb 27 nous grups i una inversió de 4,1 milions d’euros.
La IA arriba a les aules, però amb criteri
El curs 2026-2027 també incorpora una resposta específica davant un dels grans canvis tecnològics: la intel·ligència artificial.
El Departament estableix orientacions per a l’alumnat, el professorat, els centres i les famílies. Es planteja que els menors de 14 anys no utilitzin autònomament eines d’IA de propòsit general i que entre els 14 i els 18 anys calgui autorització. També es reforça la necessitat de verificar, contrastar i reformular les aportacions de la IA.
