D’entrada, la millor presentació del nou Govern, ha estat la seva formació i composició. Difícil de millorar i complementar, agafant no solament el primer nivell, el dels Consellers/es, sinó el segon (Secretaries Generals) o fins i tot el tercer (Direccions Generals). No és fàcil trobar tanta gent preparada, formada i experimentada, en un breu lapse de temps. Aquí la clau està en la fortalesa del PSC a nivell de món local (ajuntaments, diputacions ) i en el repte que suposa iniciar un mandat que és clarament singular. Hi haurà un abans i un després, al final d’aquesta etapa, en la història de Catalunya.
I no és cap exageració perquè venim d’una molt llarga etapa plena de tensions, pressions i accions fora de la normalitat, que han tirat per terra el prestigi guanyat durant decennis. El famós “seny català” va perdre el nord, va desaparèixer de bona part de les institucions del país per donar pas a una colla d’il·luminats i eixelebrats, que creien poder representar la totalitat del poble català sense tenir, ni tant sols, una tercera part de la representació directa de la ciutadania. El procés va trinxar temes considerats “resolts” que van ressuscitar amb una força increïble i van tirar per terra una immensa feina feta, per anteriors generacions. Van dividir el país i la seva gent, van entorpir les normals relacions entre Catalunya i Espanya, van fer marxar milers d’entitats i empreses, van malmetre la feina feta a nivell de llengua i cultura catalanes. Van fer retrocedir anys, molts anys, en els avenços aconseguits amb l’esforç global de tots plegats.
Les eleccions, eren la gran oportunitat de tallar aquesta deriva embogida i la gent s’hi va agafar com ferro roent. En cinc eleccions seguides, el PSC va aconseguir guanyar, fins esdevenir la peça fonamental per a conformar govern. Ha estat un repte difícil, un objectiu complicat, però l’esforç ha merescut la pena. I ens en hem de felicitar i agrair la col·laboració i participació del Govern central, amb tot el conjunt del PSOE, sense els quals el resultat no hagués estat possible.
Ara toca demostrar la preparació i vàlua del nou Govern. Té 42 diputats al Parlament, com a base essencial, però sense acords permanents amb ERC i els Comuns, no serà possible tirar endavant l’acció de govern. Es més, tindrà enemics poderosos en tota la resta de l’arc parlamentari perquè si algú pensava en un retorn a una certa normalitat de Junts, ja ha quedat clar que s’han situat més a prop de les CUP per una banda i de VOX per l’altra, que no deixen espai a poder-hi negociar i pactar. Fins no es treguin del damunt una àmplia capa de personatges insòlits, no podran formar part dels partits realment institucionals. Estic segur que si el canvi no es produeix ràpidament, perdran més de la meitat de la seva representació municipal. He parlat amb nombrosos alcaldes i regidors i no estan disposats a seguir camins impossibles.
Tornant al principi, els primers passos donats son un clar indici de per on aniran les coses. Respecte per totes les lleis i normes, protocols impecables a tots els nivells, restauració de la legalitat allà on encara no es preservava i imatges de seriositat i institucionalitat, en tots els nivells i moments. Es el que s’esperava dels nous temps. Doncs bé, ja els tenim al davant i la resposta és clarament positiva. Remuntarem el vol i volarem alt, molt alt.
