En el nostre país, a vegades, fem les coses massa tard, però millor tard que mai. I he de reconèixer que la Llei de memòria democràtica hauria d’haver vist la llum, molts anys enrere, però la seva utilitat ha estat i és immensa.
Personalment, em pensava haver llegit prou i haver parlat amb prou persones per a tenir un coneixement força aprofundit del que fou la guerra civil i les seves conseqüències. Doncs bé, he de reconèixer que arran de l’aprovació de la llei i a l’empara d’aquesta, han aparegut multitud de fets i testimonis que han ampliat, i molt, els coneixements que en teníem.
Encara, ara, van apareixent fosses desconegudes, aparentment oblidades que mostren els horrors de la guerra i la postguerra. I passa, quan ja queden pocs testimonis vius d’aquell desastre. Cal continuar, tant de temps com faci falta, per a recuperar la memòria perduda. Són diners ben destinats perquè si perdem la memòria o la modifiquem, no tindrem la justa mesura de tot el que va passar.
I a vegades, no cal només pensar en els grans esdeveniments, sinó en altres de més petits, més locals que estaven a punt de perdre’s. Aquí vull recordar periodistes professionals, però també altres a temps parcial i fins i tot persones inquietes que dediquen hores i dies a buscar en arxius municipals i particulars, imatges i explicacions a fets que han circulat pels pobles, però que ningú ha volgut o pogut explicar detingudament.
També és encomiable la constància i insistència a treure alguns símbols que han resistit el pas del temps, algunes vegades protegits per col·lectius nostàlgics o directament defensors dels protagonistes de tanta repressió, molta d’ella descoberta, mitjançant la recerca en arxius, o amagada, en llocs llunyans.
En aquest apartat vull retre homenatge a TVE que ha buscat i rebuscat en els seus arxius, imatges de fets mai mostrats, i l’enorme esforç en elaborar documentals sobre un munt de monuments i obres franquistes, fetes amb la suor i sang de centenars de milers de republicans condemnats a dures penes.
Què en queda per saber? No sé si algú ho sap, però si mirem les publicacions que van sortint, queda clar que encara hi ha documents i vivències que no s’han investigat ni publicat. Durant anys hi va haver una mena de parèntesis, amb pocs resultats, que la preparació i aprovació de la llei va tornar a impulsar amb una autèntica floració de novetats, de gran interès i profunditat.
Parlar de la llei en plena precampanya dona peu a pensar què pot passar si els resultats portessin la dreta i extrema dreta al govern. Només escoltar les declaracions i veure els posicionaments, queda clar que tot quedaria aturat i cobert per un silenci, difícil de trencar. També en aquest tema ens hi juguem molt. Un motiu més per fer tot el possible per evitar que aquesta gent arribin a imposar el seu relat.
