Els darrers pressupostos aprovats pel Govern de la Generalitat, foren els de 2023. Tres anys després, en tindrem uns de nous que pràcticament arriben als 50.000 M. Una xifra que mostra la potència d’autogovern del nostre país. Si algú tenia dubtes sobre la capacitat de governar i gestionar xifres tan immenses, ha d’acceptar que eren dubtes infundats.
Davant un volum tan enorme, és lògic mirar les xifres més cridaneres com les destinades a inversions (4.146 M), però deixeu-me triar-ne unes quantes que per a mi tenen una especial significació, a l’hora de proclamar que estem davant un dels pressupostos més progressistes de tots els temps.
Em fixo en la dotació per a construir 15 noves residències per a gent gran, i la creació de 1.000 noves places. Feia anys, molts anys de la congelació d’inversions en un sector sensible com aquest, però a més, nova concertació de places amb residències existents per a garantir la seva supervivència.
Especial atenció a 463 M per a construir, ampliar i reformar hospitals i CAP, una altra de les eines essencials de l’estat del benestar, amb un increment de 5.911 places de personal sanitari i administratiu. O els 253 M per ajuts als menjadors escolars i al transport (el doble del que hi havia en el de 2023). Com també un augment notable, fins als 314 M per ampliar, millorar i adaptar les escoles del país amb un augment de 4.162 mestres i la creació de 900 noves places d’escola bressol.
Trobem 1.900 M per a polítiques d’habitatge, en una carrera frenètica per aconseguir posar al dia les necessitats d’un àmbit realment fonamental en les polítiques ciutadanes. I una partida de 450 M, per a nous convenis de serveis socials amb els ajuntaments.
No hi ha capítol ni àmbit que no trobi augments notables, no solament pel creixement del pressupost, sinó per les prioritats que el Govern, en sintonia amb ERC i Comuns, ha fixat per aquest 2026. Ha tardat a arribar, però l’espera ha valgut la pena per l’amplitud i els detalls que conté. Repeteixo: en tots els apartats que marca un Govern progressista.
I si abans ens limitàvem a sanitat, educació i serveis socials, ara s’hi han afegit tots aquells que han aparegut en els darrers temps, fruit també de l’increment demogràfic de la població. És així com les polítiques d’habitatge passen a prioritat, com també les de seguretat, amb l’objectiu d’augmentar la dotació de Mossos en 2.000 places, per poder arribar als 25.000, l’any 2030.
I a tot plegat cal sumar-hi més dotació de personal en aquells serveis que eren lents i estaven col·lapsats, com els destinats a la dependència, les tramitacions i gestions lligades als serveis socials i a l’atenció a la ciutadania.
Hi haurà qui es quedarà en les grans xifres i les grans inversions. Són importants, però també n’hi ha d’altres, més petites, que poden tenir un impacte molt directe en la qualitat de vida. Aquesta és, de fet, la gran prioritat de qualsevol govern progressista.
