Catalunya inicia un nou curs polític en un context nacional i internacional marcat per la inestabilitat i la incertesa. D’una banda, una inestabilitat internacional que respon a canvis geoestratègics i econòmics de gran abast. De l’altra, el debat polític a Espanya, cada cop més agre i crispat –com ha quedat palès aquest estiu amb la polèmica dels incendis forestals– continua generant perplexitat i desorientació.
Precisament per això, en aquest context, a Catalunya correspon continuar transformant la calma institucional assolida en avenços concrets, i oferint seguretat i progrés als ciutadans.
La prioritat immediata és consolidar un clima de cooperació entre institucions i forces polítiques. La ciutadania reclama previsió, respecte a les regles i un marc estable d’acords que permeti millorar la vida quotidiana sense dilacions. En conseqüència, com ha assenyalat el president Illa, és el moment de la moderació i d’avançar amb decisió i rigor en les reformes necessàries.
En aquest sentit, el govern d’Illa ha desplegat un programa que constitueix un autèntic full de ruta cap al futur.
Avanços en serveis públics
Els serveis públics avancen, i les dades en són una bona prova. El pressupost destinat a sanitat ha crescut de manera significativa respecte a l’exercici anterior. S’han incorporat nous professionals sanitaris i s’ha fet un esforç notable per reduir les llistes d’espera. En educació també hi ha hagut un increment d’inversió, que ha permès construir nous centres i adaptar-ne d’existents. Paral·lelament, s’ha impulsat la digitalització del sistema educatiu públic.
La seguretat, un dret bàsic i un servei públic essencial, ha experimentat també una millora significativa. L’increment d’efectius dels Mossos fins als 25.000 agents el 2030, gràcies a l’acord amb l’Estat a la Comissió Bilateral, i el reforç de 34 noves unitats judicials acordades, en són el millor exemple. I tenim les primeres dades, que ens mostren que anem pel bon camí: s’ha registrat una reducció de delictes a Catalunya del 5,24% el primer semestre del 2025 en relació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta xifra implica registrar gairebé 16.000 delictes menys.
En economia, els indicadors són positius i dibuixen un camí sòlid. Segons estimacions provisionals, el PIB ha crescut el 2,8% interanual, per sobre tant de la mitjana europea (0,9%) com de l’espanyola (2,6%). Tots els sectors creixen: destaquen els serveis (+3,1%), la construcció (+2,3%) i la indústria (+1,4%). Pel que fa a l’ocupació, Catalunya va assolir el primer trimestre de l’any una xifra rècord: 3,85 milions de persones ocupades. La taxa d’atur registrada és del 8,9%, fet que confirma una tendència clarament positiva. A més, moltes empreses que van marxar durant el procés estan tornant i troben un entorn favorable: seguretat jurídica, inversió creixent en R+D (al voltant de l’1,9% del PIB) i un fort compromís amb la transformació digital i la industrialització. D’altra banda, després de molts anys, la Generalitat ha aconseguit refinançar el seu deute als mercats, fent un pas cap a la reducció de la seva dependència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Aquesta millora s’ha aconseguit gràcies a l’augment de la recaptació –vinculat al creixement econòmic– i a una gestió més eficient de la despesa pública.
En matèria d’infraestructures, els avenços també són substancials i encoratjadors. Després d’anys de bloqueig, el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona ha entrat en fase de planificació, amb una inversió que permetrà augmentar la capacitat de passatgers en un 40% en els pròxims anys. Simultàniament, han començat les obres de l’extensió de la línia de Rodalies fins a Girona, un projecte que beneficiarà més de 200.000 usuaris diaris i reduirà els temps de trajecte un 25%. Sense oblidar-nos de l’extensió de la xarxa del metro, amb el perllongament en execució tant de l’L8 de FGC, com de l’L9 del Metro, que tindrà com a resultat l’increment de l’ús del transport públic i enfortirà el sistema metropolità de mobilitat. A més, les ciutats catalanes, des de Barcelona fins a Lleida, han intensificat els programes de regeneració urbana, prioritzant els barris més vulnerables. En aquest sentit, s’hi han invertit més de 300 milions d’euros per millorar l’espai públic, ampliar l’habitatge social i reforçar els equipaments comunitaris.
Transformacions estratègiques
Precisament perquè el context econòmic és favorable –amb un creixement del PIB del 2,8%, superior a la mitjana espanyola i europea–, aquest és el moment idoni per impulsar les reformes estructurals que el país necessita. L’experiència econòmica i política demostra que les grans transformacions s’han de plantejar en temps de bonança, anticipant-se als problemes. Mai amb urgència ni en contextos de crisi, quan escassegen els recursos i es multipliquen les resistències socials. És, doncs, el moment d’avançar amb determinació en reformes estructurals.
Les reformes clau a llarg termini s’han d’articular al volant de quatre pilars: economia i ocupació, habitatge i seguretat, educació i sanitat.
L’economia influeix en gairebé tots els àmbits. Per això és important avançar en la reforma administrativa —que el Govern ja ha iniciat— i en la construcció d’acords de llarg abast amb tots els actors socials: empresaris, sindicats, treballadors, centres de formació, etc. En matèria d’habitatge, és imprescindible desenvolupar el parc públic de compra i lloguer anunciat pel Govern, una mesura que garantirà el dret a l’habitatge i la seguretat de poder atendre una demanda creixent a preus raonables. En educació, són urgents la universalització de l’etapa 0-3 anys i la modernització de la formació professional, així com el finançament i l’impuls de les universitats catalanes. Pel que fa a la sanitat, l’atenció primària requereix una millora immediata: més temps de consulta, millor coordinació entre els nivells assistencials i cobertura àgil i efectiva per a tota la població, avançant en descentralització i eficiència. (seguretat)
Responsabilitat política i visió de futur
Sens dubte, el creixement econòmic i l’estabilitat institucional representen una oportunitat que no es pot desaprofitar. Però perquè les reformes prosperin, són necessàries aliances sòlides. Generalitat, Govern de l’Estat, ajuntaments i agents socials han d’acordar marcs estables que determinin amb claredat qui decideix, qui finança i qui executa.
És imprescindible assolir pactes polítics i sectorials amb objectius a llarg termini, desenvolupar projectes i pressupostos estables, i, alhora, traslladar a la ciutadania compromisos concrets, garantint un sistema de rendició de comptes transparent.
Aquest és l’enfocament del govern del PSC: un projecte que no ignora les dificultats, però que està convençut que es poden superar si hi ha una aliança entre el govern i la ciutadania, perquè la ciutadania catalana manté una consciència cívica sòlida i compromesa que és, en aquests moments, el millor aval per a l’acció política.
El temps dels partidismes estèrils i la polarització destructiva ha quedat enrere. Catalunya té avui l’oportunitat històrica de demostrar que és possible una política basada en la moderació, el benestar col·lectiu i la construcció de consensos duradors.
Si el pla de reformes impulsat pel PSC avança, serà un triomf no només d’un govern o d’un partit, sinó del parlamentarisme i del diàleg democràtic. I serà també la confirmació de la capacitat col·lectiva per construir un futur més pròsper i equitatiu.
