Que la perversitat presideix moltes accions i actuacions polítiques, és una evidència des dels principis dels temps, però que el grau de cinisme arribi a cotes estratosfèriques, sí, és una novetat. Si algú en tenia algun dubte, miri les actuacions d’Israel, de la mà de Netanyahu, perseguit per la Justícia per múltiples casos de corrupció. La seva escapatòria, és impulsar tota mena d’accions militars contra enemics reals o inventats. I si no es troben, contra indefensos ciutadans palestins o jordans que s’interposen en les seves ànsies de guerra, ocupació i ampliació de territori.
El cas de Donald Trump, és molt similar, tot i que les accions judicials van decaure a l’arribar a la presidència, però ara el que li preocupa son els resultats de les eleccions a principis de novembre d’enguany, les de meitat de mandat. Les promeses fetes de millores de preus, increments de la riquesa individual i no ficar-se en conflictes inoportuns, li passarà factura. Per això, ja llença sospites sobre el funcionament del sistema electoral i la proclamació de resultats. Increïble en veu d’un president que se suposa garanteix la netedat en un país de llarga trajectòria democràtica.
Doncs bé, la trajectòria pot ser llarga, però hi trobem un bon nombre de dèficits i mancances que la posen en entredit. Ara mateix, els EUA està baixant posicions en l’Índex de Qualitat Democràtica (IQD), passant de democràcia plena, a democràcia feble, i ben aviat estarà en el rengle dels països amb governs autoritaris. El seu comportament s’adiu més en aquest sector, que no pas en els clarament democràtics. Si algú ho hagués dit anys enrere, l’haguéssim titllat d’eixelebrat. Ja no, per desgràcia.
Son, doncs, aquests els escenaris que marquen decisions que posen en perill la pau mundial i causen destrosses materials i personals a desenes de països. La voluntat d’Israel de destruir l’Iran, ha estat una constant, des de sempre, però aconseguir arrossegar en aquesta aventura, els EUA, és un mèrit que s’apunta Netanyahu. Aquest, per mantenir l’aforament davant la Justícia, l’altre, per aconseguir èxits bèl·lics per poder vendre com mèrits per aconseguir bons resultats electorals.
Sembla increïble, però això està passant, en viu i en directe, i al mateix temps, s’aprofita per fer caixa. Algun dia, sabrem els beneficis econòmics que uns i altres treuen d’aquest conflicte. Es d’una obscenitat increïble però quan homes de negoci sense escrúpols, al llarg de tota la vida, arriben al poder polític i no hi troben suficients controls a les seves decisions, s’envalentonen i tiren endavant, tot el que els ve al cap, sigui de forma directa o indirecta. No cal justificar l’acció, simplement la duen a terme. Les conseqüències les pateixen els atacats, i les que retornin cap al país agressor, no s’expliquen o arribaran, quan ell ja no hi sigui.
Queda clara la urgència de parar els peus a un i altre perquè ens porten cap un abisme. Son persones encegades, egòlatres i temoroses de la normalitat i la legalitat. Estan en una cursa embogida sense objectius clars ni propòsits justificats. Son un perill per a tots, lògic, ens impliquem tots, en les accions per aturar-los.
