En un context marcat pels discursos d’odi i per un llenguatge pensat per enterbolir la mirada dels ciutadans i condicionar la decisió dels futurs votants, on l’èxit de les propostes dependrà més del relat que no pas de la dada, és imprescindible fer arribar missatges clars, que connectin de manera directa amb la comprensió i amb l’emoció positiva de la ciutadania.
Els qui ja pentinem cabells blancs recordem que als noranta, durant els governs de Jordi Pujol i de Convergència i Unió, quan Espanya en general i Catalunya en particular es jugaven el futur econòmic a la Unió Europea, la Generalitat va impulsar una campanya institucional que es va estendre de manera capil·lar a organitzacions públiques i privades del país. L’objectiu era informar sobre la necessitat de treballar amb qualitat per aprofitar les oportunitats que oferien les exportacions i l’economia europea.
Encara avui molta gent d’aquesta generació és capaç de respondre, gairebé immediatament, les segones parts de les següents frases:
1. “La feina ben feta… no té fronteres”
2. “La feina mal feta… no té futur”
Cartells, paraments institucionals, els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, TV3) bombardejaven amb aquest missatge i es va aconseguir una cosa impensable: que tota la població amb independència de la seva orientació política assumís que aquest era el missatge i el concepte sobre el qual lluitar per ser un actor de referència en l’entorn econòmic de la incipient UE. Com han canviat des d’aleshores els hereus d’aquest partit polític que ara només enarboren la bandera de la por, la negativitat i l’atac als drets i la protecció social!
Però aquest era un exemple realment bo del que és un claim: un missatge directe, profund, recordable, amb moltes ressonàncies posteriors.
Doncs bé, el nostre MH President Illa ha aconseguit una cosa encara més remarcable. En aquest entorn actual, després de la seva estada hospitalària, en la primera entrevista que ens ha brindat, ha tornat a repetir el claim que hauríem de poder enarborar fins a l’avorriment: “La nostra, ha de ser una societat de Prosperitat Compartida“
Es pot dir més amb menys?
Prosperitat: riquesa, que l’economia vagi bé, que siguem motor d’impuls, d’industrialització, de turisme sostenible, de generació de noves empreses, d’economia emergent i tecnològica, de creixement, d’ocupació de qualitat, de progrés…
Compartida: però amb equitat, per tenir serveis públics forts, perquè ningú es quedi enrere, perquè el que necessiti suport institucional i social el pugui tenir, perquè no hi hagi fractura territorial, perquè no hi hagi bretxa de gènere ni generacional…
Que al que li vagi bé, li pugui anar millor; de manera que el que ho està passant malament sàpiga que hi ha un estat de benestar que el protegeix i acull.
Tota una construcció política que, recollint la millor herència socialdemòcrata europea —la que ha bastit l’espai de llibertats més ampli del món i que cal defensar no només davant la crítica ultraliberal de signe trumpista o mileista, sinó també davant d’aquells que més se n’han beneficiat, com l’Hongria de Viktor Orbán o les comunitats espanyoles on Vox vol imposar uns criteris econòmics que afavoreixen sobretot les classes especulatives—, resumeix en només dues paraules el nostre ideari fonamental.
En un món condicionat per elits tecnològiques que es permeten dir als països com han de governar, que controlen les nostres dades per influir en les decisions col·lectives, que facturen més que el PIB de molts estats i on el retrocés dels drets de la classe treballadora —allargar la jornada, facilitar l’acomiadament, eliminar el salari mínim— es presenta com a ideologia dominant, es fa imprescindible tenir molt clar quin és el missatge que volem defensar.
Cada vegada que haguem de respondre a les crítiques sobre la política impositiva, sobre la necessitat d’acollir immigració treballadora, sobre la creació d’estructures de país que cohesionin el territori, sobre la defensa de la sanitat i l’educació públiques o sobre la inversió en habitatge protegit, hauríem d’alçar la veu amb un discurs clar, senzill d’explicar i fàcil de recordar.
Tan clar, que d’aquí a 30 anys, quan als joves d’ara se’ls pregunti què va fer el govern socialista del president Salvador Illa durant el seu mandat —esperem que molt llarg—, la resposta sigui tan senzilla de recordar com acabar el següent claim: “Una societat de prosperitat… compartida”.
