Totes les guerres tenen aspectes sòrdids, misèries infinites i dolor extrem, però quan a tot plegat s’hi afegeix la realitat d’un país com Rússia, en què tot es compra i es ven, sense cap mena de control, i on l’ètica i l’estètica tenen unes bases indefinides, podem trobar una realitat mai imaginada.
Dic això, després de llegir un ampli informe elaborat pels serveis d’intel·ligència britànics, en el qual exposen la realitat del reclutament de civils a Rússia, per enviar-los a la guerra. I amb ells, les campanyes per captar joves, en altres països del món, fins al punt d’enganyar-los dient que els formaria en diversos oficis i professions.
Doncs bé, de les investigacions fetes per aquest servei, un dels millors del món, es desprenen situacions increïbles, inimaginables en qualsevol altre país del món, com que molts dels soldats han de pagar, de la seva butxaca, una part de l’equipament militar. I no parlem d’articles superflus, o per anar més elegant, no, no, parlem d’elements essencials com botes, armilles de protecció, cascs, o ràdios de comunicació.
És a dir, molts dels oficials i suboficials es treuen sobresous d’escàndol, comerciant amb l’equipament indispensable per actuar en el front. De no fer-ho, es poden trobar d’haver de lluitar amb sabates esportives, de carrer o sense un autèntic uniforme de combat. Després de llargues investigacions, per part d’equips d’Ucraïna, però també per part de serveis militars diversos, interrogant presoners o desertors, han arribat a la conclusió que tot està en venda.
I quan diem tot, és tot, fins i tot destins més tranquils, de cuina, intendència, a rereguarda, o compres de condecoracions i per descomptat, permisos de descans. És impossible no entrar en aquest mercadeig perquè les conseqüències poden ser terribles. Des d’enviar-los al front i al combat en primera línia, sense equipament adequat, a deixar-los sense atenció mèdica, en cas de ser ferits.
Podria allargar les explicacions, però tothom es pot imaginar el terrible món que troben tots els reclutes o tots aquells que han estat mobilitzats a la força. Hi ha de tot, quan hi ha escassedat d’efectius, per això s’han dut a terme campanyes, fins i tot en països africans, sota promeses de grans ingressos, per destins falsejats. Molts dels qui es pensaven trobar campaments d’intendència o indústries de guerra o alimentàries, han acabat en el front de guerra, amb només vuit o deu dies de formació.
Sabuda aquesta informació no estranya les dificultats de Rússia per tombar Ucraïna. La superioritat tecnològica i d’efectius és important, per guanyar una guerra, però no és suficient quan l’adversari està motivat i té un esperit radicalment diferent de l’atacant. I, qui ens havia de dir que la segona potència mundial seria aturada i greument desmuntada per un exèrcit molt inferior.
L’opacitat que envolta tot el que té a veure amb Rússia fa impossible disposar de dades fiables sobre les baixes, però el desgast és enorme i cada cop els costa més reposar el personal essencial. Si en algun moment s’havia pensat en una marxa triomfal, avui l’objectiu és simplement poder sortir-ne amb unes suposades integracions territorials.
En qualsevol cas, aquestes serien molt inferiors a les que inicialment es plantejaven, i si el conflicte s’allarga encara es farà més insostenible la situació interna, també dins del mateix exèrcit rus. La idea d’un exèrcit ordenat i disciplinat queda cada cop més lluny: el que s’imposa és un sistema travessat per la corrupció a tots els nivells.
