El Govern d’Espanya aprova dos decrets per reforçar el dret a l’habitatge, mentre Salvador Illa reclama al Parlament que Catalunya convalidi les noves mesures i avança el desplegament del Pla 50.000
L’habitatge torna a ocupar un lloc central en l’agenda política. El Govern d’Espanya ha aprovat dos reials decrets llei amb un ampli paquet de mesures destinades a reforçar la protecció de les llars, donar més estabilitat al lloguer, limitar determinats usos especulatius i ampliar el parc d’habitatge assequible. Una bateria d’actuacions que arriba mentre les administracions afronten un dels principals reptes socials i econòmics dels darrers anys: facilitar l’accés a un habitatge a preus assumibles.
El paquet aprovat pel Consell de Ministres combina mesures de protecció immediata amb d’altres orientades a modificar les condicions del mercat i augmentar l’oferta. El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana situa l’actuació en tres grans vies: més habitatge, una regulació més eficaç i més ajuts. El mateix document del Ministeri assenyala que l’objectiu és avançar cap a un mercat amb menys especulació i més habitatge assequible.
Posar límits als usos que tensionen el mercat
Els decrets incorporen també noves regles per als lloguers de temporada i per habitacions. Els contractes de temporada hauran de justificar expressament la causa temporal del desplaçament i aquells que superin els dotze mesos sense una causa vàlida passaran a considerar-se lloguers d’habitatge habitual. En el lloguer per habitacions, la suma de les rendes no podrà superar la quantitat que correspondria pel lloguer de l’habitatge complet.
El paquet aborda igualment els pisos turístics. Per als lloguers inferiors a un mes s’estableix un règim específic d’IVA del 10%, mentre que els ajuntaments podran establir recàrrecs en l’IBI per als habitatges destinats a usos turístics i per a determinats supòsits d’habitatge buit. L’objectiu declarat pel Govern és afavorir que més habitatges puguin destinar-se a ús residencial.
En paral·lel, es modifica el tractament fiscal de les SOCIMI en la seva activitat residencial, elevant la tributació sobre determinats beneficis no distribuïts procedents del lloguer d’habitatges, amb reduccions vinculades a la proporció d’habitatge que es destini al lloguer assequible.
Una altra de les mesures anunciades limita determinades adquisicions d’habitatge per part d’entitats l’activitat de les quals inclogui la compra d’immobles quan es tracti d’operacions per sota del 70% del valor de taxació, amb excepcions vinculades, entre altres supòsits, a habitatge habitual assequible o social i a determinats col·lectius vulnerables. La limitació s’estableix fins a finals de 2028.
Protegir qui lloga i incentivar la baixada dels preus
Els decrets incorporen també instruments fiscals. Les persones llogateres podran accedir a una deducció general del 10% en l’IRPF, mentre que per als propietaris es planteja una graduació de les deduccions amb l’objectiu declarat d’incentivar reduccions de renda i desincentivar determinats increments elevats.
En l’àmbit de la compra, el programa TU CASA contempla préstecs de fins al 20% del valor de l’habitatge, amb un màxim de 50.000 euros, a tipus d’interès del 0% i sense comissions, segons el document del Ministeri. Els habitatges adquirits mitjançant aquest instrument queden subjectes a un preu màxim de transmissió.
I hi ha una aposta especialment rellevant pel parc públic. El model de CASA 47 estableix que els immobles estatals destinats a habitatge assequible i protegit quedin vinculats a aquesta finalitat de manera permanent, amb límits al preu de transmissió. A més, l’habitatge protegit amb protecció permanent o indefinida podrà beneficiar-se d’un IVA superreduït del 4%.
Salvador Illa: «política útil» i més habitatge protegit a Catalunya
Les noves mesures del Govern d’Espanya van ser precisament un dels assumptes abordats pel president Salvador Illa en la seva intervenció davant del Parlament durant el Debat de Política General del 29 de setembre.
El president Illa va reclamar als grups parlamentaris que facilitin l’aprovació dels decrets i va vincular aquestes mesures amb l’estratègia que està desenvolupant la Generalitat. En la seva intervenció va defensar la necessitat de fer de l’habitatge una prioritat i va recordar que en l’anterior Debat de Política General havia situat com a objectiu assolir un 15% de parc d’habitatge protegit a Catalunya.
El president va posar xifres a aquesta estratègia. Segons va explicar davant de la Cambra, en dos anys la Generalitat ha adquirit 4.696 habitatges que passen a formar part del parc protegit català. També s’han fet dues convocatòries de sòl —670 solars en la primera i 303 en la segona— i s’han impulsat actuacions per construir habitatge protegit mitjançant la col·laboració amb ajuntaments i entitats del tercer sector.
A això s’hi suma el Pla 50.000, amb horitzó 2030, per incrementar el parc d’habitatge protegit destinat especialment a les persones amb més dificultats d’accés. Illa també va anunciar nous concursos i convenis per continuar mobilitzant sòl públic i municipal.
La segona gran pota de l’estratègia és disposar de més sòl. El president va recordar al Parlament el Pla 214.000, concebut per transformar sòl actualment no desenvolupable i generar capacitat per construir fins a 214.000 habitatges. El pla identifica diferents nivells de desenvolupament urbanístic: des de sectors ja preparats per iniciar la construcció fins a terrenys que requereixen nous instruments de planejament i gestió. En alguns dels sectors més avançats, Illa va assenyalar que entre el 30% i el 40% dels habitatges serien protegits, d’acord amb la legislació aplicable.
A més d’aquest balanç, el president va apuntar tres noves propostes:
- Nou fons d’emergència habitacional: Es crea un fons específic, dotat inicialment amb 25 milions d’euros i ampliable, orientat a protegir les persones en situació de vulnerabilitat amenaçades de desnonament un cop esgotades totes les vies possibles. L’objectiu és que la Generalitat pugui comprar directament l’habitatge on viu la persona afectada per evitar que el perdin. Aquesta iniciativa també s’ofereix a les administracions municipals i supramunicipals perquè s’hi sumin.
-
Compra conjunta d’habitatge: S’activaran mecanismes inèdits basats en el dret civil català (concretament els articles 547.1 i 547.10 del Codi Civil de Catalunya) per facilitar l’accés a la propietat a aquelles persones —especialment majors de 40 anys— que tenen dificultats per afrontar l’entrada inicial d’una hipoteca. Aquest programa es dotarà inicialment amb 100 milions d’euros. Permet a la Generalitat comprar l’habitatge conjuntament amb el ciutadà perquè aquest pugui gaudir-ne en plena propietat durant un període de 40 o 50 anys, amb la possibilitat que passat aquest termini decideixi adquirir la resta o passi a formar part definitivament del parc protegit.
-
Ampliació dels préstecs d’emancipació: S’amplien els préstecs de l’Institut Català de Finances (ICF) destinats a joves, permetent ara que també es puguin concedir per a la compra d’habitatge protegit i per a operacions que incloguin la rehabilitació, adaptant a més els imports a la realitat territorial de cada zona.
Una política que suma regulació i construcció
El debat sobre l’habitatge ja no es pot abordar des d’una única mesura. L’actuació desplegada pel Govern d’Espanya combina protecció dels llogaters, regulació de determinats usos, incentius fiscals i ampliació del parc públic. I Catalunya està desenvolupant, des de les seves competències, una estratègia paral·lela basada en l’adquisició d’habitatge, la mobilització de sòl i la construcció d’habitatge protegit.
El mateix Ministeri situa l’actuació dins d’una política integral que pretén recuperar la funció social de l’habitatge i ampliar el parc públic assequible i protegit amb caràcter permanent.
Al Parlament, Illa va resumir la filosofia del seu Govern al voltant d’una idea: fer de l’habitatge una prioritat i convertir les polítiques públiques en resultats concrets. «Seguirem fent tot el que estigui a les nostres mans per protegir el dret a l’habitatge», va afirmar durant la seva intervenció.
L’habitatge continuarà sent, per tant, un dels grans terrenys on es mesurarà la capacitat de les administracions per combinar protecció social, regulació i creació de nova oferta. Els nous decrets estatals i les polítiques desplegades per la Generalitat situen aquesta combinació al centre de la resposta institucional a una preocupació que afecta especialment les generacions més joves i les llars amb menys marge econòmic.
