L’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les famílies, especialment dels joves. Davant d’aquesta realitat, el Govern de Pedro Sánchez ha situat l’habitatge com una de les grans prioritats de la legislatura, amb una política que combina més oferta, més habitatge públic, més protecció i més capacitat de les administracions per intervenir en el mercat. Alguns diuen que el Govern no ha fet res en vuit anys, però això no és cert. Més enllà dels dos decrets rebutjats per PP, VOX i Junts al Congrés, durant tots dos mandats, el govern presidit per Pedro Sánchez ha impulsat mesures valentes per fer front a aquest problema.

L’objectiu ha estat abordar el problema des de tots els fronts: construir més, protegir millor, rehabilitar el parc existent, facilitar l’accés als qui més ho necessiten i posar límits a l’especulació i al frau.

L’habitatge deixa de ser només una qüestió de mercat per convertir-se en una prioritat de país i en un dret que les administracions han de garantir.

Més habitatge: augmentar l’oferta és la primera resposta

Un dels principals reptes és incrementar el nombre d’habitatges disponibles. Per això, el Govern ha multiplicat els recursos destinats a les comunitats autònomes a través del nou Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030, que mobilitzarà 7.000 milions d’euros, triplicant el finançament respecte d’etapes anteriors.

A aquests recursos s’hi sumen els fons europeus del Pla de Recuperació, que ja han permès impulsar més de 20.000 habitatges, com també les línies de finançament de l’ICO per facilitar el crèdit necessari per a la promoció de nova construcció.

L’esforç inversor també es reflecteix en les licitacions públiques. El 2026 han assolit xifres rècord, amb 1.065 milions d’euros licitats fins al juliol.

I CASA 47 ja ha començat a traduir aquesta aposta en habitatges concrets: 2.500 habitatges licitats en menys d’un any.

Un parc públic per garantir habitatge assequible

Construir més és necessari, però també ho és garantir que una part d’aquest parc quedi permanentment fora de les dinàmiques especulatives.

En aquest àmbit, la creació de CASA 47 representa un canvi de paradigma. La nova entitat estatal incorpora el patrimoni públic que pot destinar-se a habitatge assequible i gestiona 40.000 habitatges i 2.400 sòls procedents de la Sareb.

CASA 47 ja ha posat en marxa una oferta de compra i el seu portal públic, amb una premissa especialment rellevant: els lloguers estables no superaran el 30% dels ingressos de la llar.

El Nou Barri de Campament, a Madrid, exemplifica aquesta nova política, amb 10.700 habitatges previstos.

Aquesta aposta es consolida amb el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030: com a mínim el 40% dels 7.000 milions d’euros es destinarà a incrementar l’oferta d’habitatge públic, protegit i assequible, i els habitatges protegits promoguts o adquirits a l’empara del Pla tindran protecció permanent.

No es tracta només de construir habitatges públics, sinó de crear un parc públic que continuï sent públic en el futur.

Protegir les persones que viuen de lloguer

L’augment de l’oferta ha d’anar acompanyat de mesures que protegeixin les famílies allà on la pressió sobre els preus és més elevada.

La Llei d’habitatge ha introduït les zones de mercat residencial tensionat, que permeten aplicar mecanismes de contenció dels preus del lloguer. Actualment, aquesta eina s’aplica a Catalunya, el País Basc, Navarra, Astúries i Galícia, i també a 317 municipis, amb una població afectada d’uns nou milions de persones.

La política de lloguer es complementa amb incentius fiscals tant per als llogaters com per als propietaris, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge i estimular la reducció dels preus.

Més protecció per als joves i les famílies vulnerables

Els joves i les persones amb més dificultats econòmiques ocupen un lloc central en aquesta política.

El Bo Lloguer Jove, amb ajuts de fins a 250 euros mensuals, facilita l’accés a l’habitatge d’una generació especialment afectada per l’increment dels preus.

A aquestes mesures s’hi afegeixen línies específiques per a col·lectius vulnerables i persones que tenen més dificultats per accedir a un habitatge.

La idea és clara: l’accés a un habitatge digne no pot dependre únicament de la capacitat econòmica de cada família.

Frenar l’especulació i recuperar habitatge per a l’ús residencial

La política del Govern també actua sobre els factors que poden expulsar habitatge del mercat residencial.

Espanya ha posat fi a la denominada Golden Visa immobiliària, eliminant el mecanisme que vinculava determinats avantatges migratoris a inversions immobiliàries.

També s’han plantejat mesures davant les compres especulatives i s’ha portat aquest debat al conjunt de la Unió Europea, amb l’objectiu de limitar el paper dels grans fons i evitar que l’habitatge es converteixi exclusivament en un actiu financer.

Quan l’habitatge es converteix en un actiu especulatiu, les famílies perden capacitat d’accés. La política pública ha d’actuar per corregir aquest desequilibri.

Els pisos turístics: habitatge per viure-hi

Un altre dels reptes és evitar que una part del parc residencial es desviï cap a usos que contribueixen a tensionar el mercat.

S’han identificat al voltant de 110.000 habitatges d’ús turístic que operarien de manera il·legal i s’ha impulsat la reforma de la Llei de propietat horitzontal perquè les comunitats de propietaris tinguin més capacitat de decisió sobre la instal·lació d’habitatges d’ús turístic.

A això s’hi afegeix l’aplicació de l’IVA del 10% als serveis d’allotjament turístic en els supòsits previstos.

La prioritat és que, en les zones amb emergència residencial, l’habitatge estigui disponible per a qui necessita viure-hi.

Combatre el frau en els lloguers

La realitat del mercat residencial ha generat també noves fórmules que poden ser utilitzades per esquivar les garanties del lloguer habitual.

Per això, el Govern ha impulsat mesures per regular els lloguers de temporada i evitar-ne l’ús fraudulent, i també per ordenar el mercat del lloguer d’habitacions i reforçar la protecció de les persones que hi viuen.

L’objectiu és garantir més seguretat jurídica i evitar que fórmules pensades per donar resposta a necessitats temporals acabin convertint-se en una via per eludir la regulació del lloguer residencial.

Rehabilitar per transformar les ciutats

La política d’habitatge no es limita a construir. Una part important de la resposta exigeix renovar el parc existent.

Els fons del Pla de Recuperació ja han permès rehabilitar 410.000 habitatges i edificis públics. El nou Pla Estatal d’Habitatge destina, a més, un 30% dels seus recursos —uns 2.100 milions d’euros— a la rehabilitació.

El Pla Nacional de Renovació d’Edificis preveu mobilitzar més d’11.000 milions d’euros, mentre que el 2% cultural destina 800 milions a la recuperació i conservació del patrimoni.

Rehabilitar significa millorar els edificis, reduir el consum energètic, transformar els barris i generar activitat econòmica i ocupació.

Construir millor i crear ocupació de qualitat

La nova política d’habitatge també vol transformar la manera de construir.

El PERTE d’industrialització de la construcció mobilitza 1.300 milions d’euros per impulsar nous sistemes constructius, augmentar la productivitat i modernitzar el sector.

Les administracions prioritzen les licitacions industrialitzades i es reforça la formació professional per adaptar els treballadors a les noves necessitats.

Més habitatge, però també una construcció més moderna, eficient i amb millors condicions laborals.

Planificar les ciutats per evitar els pelotassos

L’augment de l’oferta residencial necessita sòl, però també planificació. El repte és créixer d’acord amb les necessitats de les ciutats i no repetir models basats en l’especulació urbanística.

El Govern impulsa una Guia de bones pràctiques per agilitzar els tràmits administratius i promou una planificació urbanística alineada amb l’Agenda Urbana.

També avança en l’actualització del Codi Tècnic de l’Edificació, amb l’objectiu que les noves construccions responguin a criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat.

La transparència completa aquesta estratègia, amb els registres de fiances de les comunitats autònomes com a eina per conèixer millor el mercat i dissenyar polítiques públiques més eficaces.

Una política d’habitatge amb mirada de llarg termini

El problema de l’habitatge no té una única solució. Requereix construir més, crear un parc públic permanent, protegir els llogaters, ajudar els joves, rehabilitar, combatre el frau i limitar l’especulació.

És precisament aquesta suma de polítiques la que defineix l’estratègia del Govern de Pedro Sánchez.

Més habitatge públic i assequible. Més protecció per a les famílies. Més rehabilitació. Més ajuts per als joves. I més eines per combatre l’especulació.

En un moment en què l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions socials, el repte és consolidar les mesures adoptades i convertir-les en una transformació duradora del parc residencial.

Perquè garantir l’accés a un habitatge digne no és només una política econòmica: és garantir un dret.