Fa més d’una dècada, entitats, activistes i responsables polítics van treballar intensament per fer possible l’aprovació de la Llei 11/ 2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexual i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei va ser pionera, valenta i necessària, i va posar el nostre país al capdavant de la defensa dels drets civils.
Al passat ple del Parlament de Catalunya es va fer un pas endavant en aquest camí amb l’aprovació de la modificació d’aquesta llei, que tindrà un impacte directe en la vida quotidiana de moltes persones, en la seva seguretat, en el seu dret a viure, ser i estimar amb llibertat i sense por.
Aquesta modificació de la norma no esborra aquell camí, sinó que el continua, l’amplia i l’enforteix. L’esperit, la voluntat i els valors de la llei anterior són plenament presents, adaptats a una realitat que ens interpel·la amb noves formes de discriminació i nous desafiaments.
Així, la nova norma és fruit de la feina de les entitats que han estat un motor que l’ha fet avançar i del consens de diferents grups parlamentaris de diferents orientacions polítiques que han participat en la ponència d’aquesta llei.
Malgrat les diferències legítimes que formen part de qualsevol debat democràtic, hem estat capaces de fer un exercici de responsabilitat col·lectiva, de diàleg i de voluntat d’entesa, buscant sempre els punts en comú per posar al centre la defensa dels drets i la dignitat de les persones.
Amb tot, la modificació de la llei per garantir els drets de les persones LGBTI no planteja un debat identitari ni ideològic, sinó un debat profundament democràtic. Els drets humans no són una opció ni una concessió, són una obligació de les institucions.
Vivim un moment complex. A Catalunya, a Espanya, a Europa, es destina un augment preocupant dels discursos d’odi, especialment contra col·lectius que ja han estat històricament vulnerabilitzats. Discursos que qüestionen drets conquerits, que banalitzen la discriminació i que intenten normalitzar l’odi com si fos una opinió més. I aquests discursos no es queden només en paraules. Les dades oficials mostren un increment sostingut dels delictes d’odi i una part molt significativa tenen com a objectiu el col·lectiu LGBTI. A més, les dades policials d’agressions no denunciades poden indicar que la realitat és molt pitjor.
Per tant, quan modifiquem i reforcem la llei de drets LGTBI, no legislem en abstracte, legislem pensant en persones que encara avui modifiquen la seva manera de viure. Es veuen obligades a amagar la seva manera d’estimar o canvien la manera de mostrar-se en públic per evitar així una agressió.
Però cal remarcar que aquesta modificació no crea privilegis. El que fa és reforçar mecanismes de prevenció, de protecció i de narració, dotar de més eines l’administració i enviar un missatge clar a la societat: a Catalunya la dignitat humana és una qüestió primària.
En concret, el nou text normatiu introdueix canvis significatius en la terminologia, en l’estructura i en el règim sancionador. Defineix amb molta claredat l’amenaça. L’LGBTI-fòbia és ara un concepte general que abasta qualsevol prejudici, actitud hostil o odi contra les persones del col·lectiu. A més, es reconeix la discriminació interseccional quan es produeix quan ser LGBTI s’agreuja per altres factors incrementant la vulnerabilitat de la víctima. També es detalla l’abast de la violència LGBTI-fòbica, incloent-hi la violència física, psicològica, sexual, estructural i en l’àmbit mediàtic i digital.
Així mateix, un dels pilars fonamentals de la modificació és el reforçament dels drets de les persones trans i intersexuals, a la vegada, promou la despatologització i garanteix el dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
Però la part més contundent la trobem en el règim sancionador. Tipifica i escala de forma clara les infraccions i les sancions.
En termes generals, el que estem fent és una llei més forta, més robusta jurídicament, perquè pugui aplicar-se amb determinació i sense ambigüitats. Una llei forta té valor jurídic, però sobretot té un valor simbòlic enorme. Envia un missatge clar d’acompanyament a les víctimes i d’intolerància als agressors. També envia un missatge a la societat que la diversitat és un valor democràtic, no pas una amenaça.
El Parlament de Catalunya ha d’actuar per protegir drets quan són qüestionats, reforçar-los quan són atacats i ampliar-los quan la realitat ens ho exigeix. I això és exactament el que fa la nova norma de drets LGTBI+. Per totes les persones que ens miren des de les entitats, que ens miren des de casa, des dels centres educatius, dels espais de feina, esperant que les institucions estiguem a l’altura per les que hi són i per les que ja no hi són, per les que han lluitat abans i per totes aquelles que comptaran lluitar en el futur.
