Pel que es veu Josep Rull, es considera investit d’una immensa autoritat com per “garantir la inviolabilitat” de tots els diputats i diputades, i no permetria una detenció de Puigdemont, cas que així ho decidís l’autoritat competent. També proclama que Puigdemont ha de ser rebut amb tota mena d’honors, per haver defensat la institució presidencial, a l’exili.
Curiós que l’actual president del Parlament vulgui defensar la màxima institució de Catalunya, quan ell i la resta de diputats i diputades independentistes no van tenir cap mania a l’hora de cometre perjuri (tots havien jurat o promès fidelitat a la Constitució i a l’Estatut de Catalunya) i es van passar pel folre aquest sagrat jurament, l’any 2017, en les ignominioses sessions del 6 i 7 de setembre.
Tampoc, com a membre del Govern, va tenir cap problema per vulnerar les lleis vigents, a l’hora de convocar la consulta de l’1-O, sense cap garantia per fer-la legal, transparent i democràtica. I encara més greu, en aquelles sessions del Parlament es van trencar les regles de funcionament del Parlament, vulnerant el propi Reglament, que havíem votat per unanimitat els diputats. Ni tant sols es tingué en compte que per a modificar-lo, necessitaven els dos terços (90 diputats) i ho van fer amb 72 (Junts pel Sí).
Encara més, van impedir el funcionament dels organismes essencials, per a estudiar i avalar les propostes dels grups parlamentaris, no permetent les peticions d’informes al Consell Jurídic Assessor, ni altres dels lletrats del Parlament. En definitiva, Josep Rull, a l’igual que tots els membres del Consell Executiu i dels grups parlamentaris que van impulsar la revolta antidemocràtica, van portar el Parlament al pitjor dels escenaris mai viscuts.
I ara, vol sortir com el gran avalador de l’autoritat i representació del Parlament. Francament, tinc clar que després de tot el vist i viscut, el millor hagués estat no veure ningú a la presó, però tots a casa, inhabilitats de per vida. Considero una hipocresia integral que ara vulgui defensar la inviolabilitat i consideri que en el Parlament es pot fer el que es vulgui, estigui o no emparat per les lleis vigents.
Tots el qui hem tingut càrrecs institucionals sabem que les nostres decisions tenen uns límits clarament establerts, que son els límits constitucionals. Tots hem jurat o promès la Constitució, i mai podem sortir dels seus límits. Inviolabilitat no és sinònim d’intocabilitat, només faltaria ara constituir un col·lectiu de persones alienes als principis elementals de la democràcia. El compliment de l’Estat de Dret, és el fonament de tots els qui ostentem càrrecs públics. No vulgui ara decretar l’aïllament del Parlament de tota acció legal.
I en quan a rebre amb grans honors a Puigdemont… Qui ho cregui adient, comprovarà les ganes de milers, desenes de milers de catalans, per anar-li a expressar el nostre més profund menyspreu. Un president fugitiu, escapat en el maleter d’un cotxe, deixant enrere els companys de viatge i a tot el poble català, no mereix res més que demanar-li que plegui i deixi les fantasies presidencials per a casa seva. La història li reserva un dels pitjors capítols.
