Esther Niubó és diputada al Parlament de Catalunya, portaveu socialista a la Comissió d’Educació a la cambra catalana i consellera d’Educació i Formació Professional al Govern Alternatiu de Catalunya. També és la secretària d’Educació i Formació Professional de l’Executiva del PSC.
El curs escolar 2023-2024 ha començat amb la preocupació de fons generada per les dades que ens arriben d’organismes internacionals i de proves del mateix sistema educatiu que apunten a un cert retrocés de les competències i resultats educatius de l’alumnat català i a un alt abandonament escolar, superior a la mitjana espanyola i europea, que condemna molts joves a la precarietat laboral. A aquests reptes s’hi sumen el del malestar emocional de la comunitat educativa, especialment a la secundària, l’adequació pendent dels centres educatius al canvi climàtic, com abordar els efectes de la transformació digital en l’àmbit educatiu o la necessària millora de la governança del sistema, excessivament rígid i burocratitzat.
Segur que l’increment pressupostari en matèria educativa, de 675 milions d’euros respecte del darrer exercici, fruit de l’acord amb el Grup Socialistes-Units per Avançar pot ajudar, sense dubte, a abordar algun d’aquests reptes. I, de fet, en aquest nou curs s’incrementen els recursos pel desplegament del Pacte contra la Segregació en un 56% respecte de l’anterior, per l’escola inclusiva en un 13% i la partida de personal educatiu creix en més de 500 milions respecte del curs passat, la qual cosa ha permès contractar 1.500 docents i professionals d’atenció educativa. Esforços que se sumen als del govern d’Espanya que torna a batre un rècord històric destinant més de 2.500 milions d’euros a beques i ajuts per garantir la igualtat d’oportunitats educatives com mai s’havia fet fins ara.
Però per afrontar aquests reptes de debò, seria imprescindible tenir un govern determinat i compromès amb l’educació que liderés un pacte per promoure una millora educativa a mitjà termini, que proporcionés estabilitat al sistema i permetés impulsar mesures consensuades i necessàries. Tot això, amb diàleg amb la comunitat educativa i el món local.
En canvi, les mesures anunciades fins ara pel govern Aragonès per donar-hi resposta són tímides. Tenint en compte la davallada constant de resultats educatius des de fa deu anys, el pla pilot de millora de les biblioteques escolars queda curt perquè abastarà menys d’un 1% dels centres educatius. Com també la implantació de mitja hora de lectura diària després d’eliminar la sisena hora també als centres de major complexitat. Però sobretot tampoc han contribuït a millorar els resultats altres mesures com l’aprovació dels currículums un cop iniciat el curs, sense el temps suficient per a la correcta preparació i formació dels docents, la modificació de la plantilla a mig curs, la inacció pel que fa a l’aprenentatge de les llengües estrangeres o la no avaluació de les noves metodologies i de la digitalització dels centres.
Igualment, l’escola inclusiva encara no s’ha assolit plenament, i si volem millorar l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i donar suport a la tasca pedagògica dels docents que han d’afrontar una complexitat creixent a l’aula, encara manca formació i sobretot professionals suficients de suport. Així, malgrat l’increment notable de recursos per ampliar els professionals d’atenció a l’escola inclusiva, el curs ha començat amb falta de vetlladores en determinats centres i retallades d’hores respecte cursos anteriors. Tampoc queda clara la resposta a l’increment de casos d’assetjament i ciberassetjament, per no mencionar l’increment de denúncies registrades per conductes sexuals violentes comeses per menors d’edat, que fa urgent el desplegament de la coeducació a totes les etapes educatives.
En matèria de professorat, resta per veure com s’enfocaran les reivindicacions sindicals pendents des de fa anys. I si bé la Conselleria ha recuperat el diàleg amb la comunitat educativa, encara no ha recuperat la confiança del sector, i n’és prova la vaga convocada pel sindicat USTEC i la CGT el primer dia de curs, protesta que podria repetir-se durant el curs. No obstant això, preocupa especialment la manca de professorat docent especialista per substituir les baixes, sobretot a la secundària, que el curs passat va deixar molts alumnes sense professorat durant mesos. Enguany, el curs comença ja amb 226 places no cobertes.
Més enllà de les poques novetats d’aquest curs que suposen haver destinat 50 milions d’euros per proporcionar un val per infant per adquirir material escolar i llibres de text, una mesura no condicionada a la renda i, per tant, amb poc impacte sobre l’equitat, i tan sols 5 milions al Pla de xoc per a les altes temperatures, que només ha permès actuar en 104 centres dels més de 5.400, sí que comença amb una rectificació, la de la jornada, que ha estat continuada des del primer dia, la qual cosa implica l’assumpció del fracàs que van suposar les tardes de lleure del setembre passat. En canvi, sí que es manté la jornada compactada a la majoria d’instituts que va implantar el govern d’Artur Mas arran de les retallades. I som la comunitat autònoma amb el servei de menjador escolar més car de tot Espanya.
També es fa marxa enrere en relació amb la gratuïtat del primer cicle d’educació infantil. Mentre que el curs passat es va implantar la gratuïtat a Infantil de 2 anys, que es manté, per ara aquesta no s’amplia a Infantil d’1 any ni als nadons, i resta pendent la planificació conjunta amb el món local de 10.000 noves places d’escoles bressol per garantir la universalitat de l’oferta educativa.
En matèria de Formació Professional, si bé cal reconèixer una millora evident respecte del curs passat en termes d’increment de l’oferta pública i sobretot del procés de preinscripció que facilitarà la continuïtat d’alumnat provinent de Batxillerat i de Centres de Formació d’Adults, exclosos el curs anterior, el curs ha començat amb 1.600 aspirants pendents de l’assignació d’una plaça, la qual cosa pot contribuir a engruixir unes xifres ja massa elevades d’abandonament escolar prematur, de l’ordre del 16,9%, i evidencia encara un desajust entre l’oferta pública i les necessitats formatives i una manca d’orientació educativa.
En definitiva, ha començat un curs que ha de ser millor que el de l’any passat, on hem de resoldre reptes importants com el de la millora de resultats educatius, l’equitat i la governança del sistema, i ho hem de fer rectificant decisions que no han funcionat, i amb diàleg i voluntat de cercar acords per promoure l’esperada millora educativa.
