Encara recordo el dia que la vaig conèixer. Va ser un dels dies més importants de la meva, aleshores, recent vida política.
A la meva ciutat inauguràvem una escola amb el seu nom, l’Escola Marta Mata. Tot el que ella representava era per a mi un full de ruta, una fita, una guia perfecta i sense cantonades.
Com una dona podia generar tanta admiració per part de gent tan diferent?
La Marta Mata era admirada per totes les persones socialistes per ser una pedagoga i política especial; però a banda, La Marta era admirada per gent que no era socialista, era una referent per a moltes formacions polítiques, i disculpeu-me, però això no s’aconsegueix tan fàcil.
L’origen de la seva passió per l’educació ben segur venia de la seva pròpia mare, l’Àngels Garriga; pedagoga, mestra i escriptora. Quan la Marta estudiava Batxillerat, el 1939, va veure com els seus mestres i professors varen ser destituïts, perseguits i exiliats per la guerra civil. Aquesta vivència arrelaria en ella i esdevindria lluita en positiu. Una lluita per les oportunitats de la gent.
Anys després, havent acabat ja els estudis universitaris, va començar a col·laborar amb grups de mestres formant part dels corrents de renovació pedagògica. Elles i ells volien ensenyar per obrir oportunitats, educar per ser lliures, van construir una escola laica i en català.
Evidentment, aquest moviment no només era social, era sobretot polític. Una postura vital que la Marta va desenvolupar ràpidament.
Afiliada al Partit dels Socialistes de Catalunya, la Marta conjuga la política i l’educació per transformar la realitat. És per aquesta energia transformadora, que amb un grup de docents en el 1965 (Maria Antònia Canals, Teresa Codina, Jordi Cots, Pere Darder, Enric Lluch, Anna M. Roig i ella mateixa) formen l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que fins al dia d’avui és un referent en formació del professorat.
Elles i ells pretenien, de manera clandestina, millorar l’educació. No estaven sols, tenien a famílies i ciutadania treballant en la mateixa direcció. Allà començava un desig: una escola de mestres amb quinze alumnes asseguts al voltant d’una taula d’una casa particular, escoltant els ensenyaments i l’experiència d’una mestra d’abans de la guerra. Recomponent la memòria, reconstituint una història sovint ocultada i compartint una esperança de futur.
La biografia de la Marta Mata està plenament lligada a la defensa de l’educació en igualtat, defensant la riquesa pedagògica que suposava introduir una eina com la immersió lingüística. Un fet que igualava les oportunitats a tots els nens i nenes, a totes les persones.
La seva trajectòria professional em dona peu a fer un exercici creatiu de trobar possibles paral·lelismes i pensar en què ens diria avui la nostra referent per abordar la situació actual de l’Educació a Catalunya.
A grans trets la situació d’avui és de constant canvi i incertesa. Les raons són la perfecta barreja multifactorial de males decisions, manca d’inversió, retallades injustes i una societat complexa i un pèl individualista.
Com podem, llavors, abordar el rumb de millora que per als socialistes és prioritari? Com podem fer mà de la saviesa i el llegat que la Marta Mata ens va deixar? Com abordaria ella la nostra actual situació?
Segurament ens diria que prestigiar, capacitar i donar eines als i les docents hauria de ser una de les nostres prioritats, que ells i elles puguin fer la seva feina amb garanties. Un millor finançament en general i recursos per un abordatge de la gran diversitat, que alhora és una gran oportunitat.
Ella ens explicaria que la llengua mai hauria de ser polititzada, però que l’hem de preservar com un tresor cultural i de cohesió. La llengua catalana no és d’uns o d’uns altres. La llengua és de qui la coneix, la utilitza i l’estima. La Marta ens diria que obríssim el fet educatiu a un gran consens, no només polític, també entre administracions. El món local i la comunitat educativa de cada barri són més poderosos transformant la vida que qualsevol mesura.
Mireu, ens queda molta feina per fer, i realment és un gran repte, però els i les socialistes estem absolutament convençuts que amb un llegat tan ric, amb gent tan honesta i generosa i amb la il·lusió i convenciment que l’actual govern de Catalunya té, millorarem i molt un sistema educatiu que ha sigut dels millors del nostre entorn, i pot tornar aviat a ser un referent de qualitat educativa, d’inclusió, de capacitat transformadora, d’ascensor social i creador de projectes vitals exitosos.
Gràcies, Marta Mata pel que vas representar, pel teu llegat pedagògic i polític i en especial gràcies per ensenyar-nos que fent xarxa i creant ecosistema s’aconsegueixen fites increïbles en moments difícils.
Enllaç a la Declaració Institucional aprobada pel Parlament de Catalunya l’1 de juliol de 2025
