M. Assumpta Baig Torras és la presidenta de la Fundació Marta Mata.
L’informe PISA té la virtut d’aixecar polèmica entorn l’educació i l’ensenyament, dos paraules que utilitzem alternativament i que el seu contingut no és exactament el mateix.
L’informe PISA, que són les sigles del seu nom en anglès, és un programa internacional de la OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) amb l’objectiu de comprovar l’eficàcia dels sistemes educatius al finalitzar l’ensenyament obligatori i comparar-los entre països.
El que s’ha donat a conèixer ara, realitzat fa dos anys, en temps COVID, ha generat una moguda excepcional, pels baixos resultats en comprensió lectora i matemàtiques. Ha omplert diaris, informatius de mitjans de comunicació, reunions a alts nivells i creació de comissions. Ens hauríem de preguntar on són els treballs i dictàmens del Consell Escolar de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació… i de la mateixa Conselleria, durant la darrera dècada, que ja marcaven la tendència del que ha passat.
En aquests dies de turbulències recordem les paraules de la Marta Mata: “No és la ciència, o el mestre, el centre de l’educació i de l’escola, sinó l’infant, al voltant del qual gira l’activitat i el contingut de l’educació”.
El País del diumenge, 28 de gener, publica un article que recull un diàleg entre deu adolescents partíceps d’aquesta prova PISA. En general es manifesten crítics amb les classes magistrals i demanen més motivació, dinamisme i pràctica als professors de l’ESO. Literal: “Los alumnos tienen sus propuestas para mejorar el sistema educativo: piden subir el nivel de la ESO, rebajar el peso de los exámenes, pero también una continuidad en las metodologías y evitar el desajuste de estudiar por competencias y proyectos en primaria y con métodos tradicionales y memorísticos en la ESO. De forma mayoritaria, prefieren el primero”.
Avancem, per no deixar dubtes, que a part dels valors, una institució d’ensenyament, diguem-li escola i/o institut, ha de fer progressar els seus infants i joves en coneixements, en recerca científica i en creació artística i, per tant és imprescindible que aprenguin a llegir, a escriure, a comptar i resoldre problemes (les quatre regles, que es deia abans), consolidant un nivell de lectura i de comprensió lectora des de la primària. No fer-ho és deixar-los sense l’armament per combatre en una societat competitiva i global.
La millor avaluació és la de veure els infants motivats pel desig de saber, d’experimentar, d’entendre el que estan realitzant i el que han d’aprendre. I aquí trobem la diferència entre l’escola tradicional, “la que estudies per a l’examen, però no entens el que estudies” (titular de l’article de Vanna Vallespina a El País) i l’escola activa, la que s’apren per tempteig, segons Freinet, la que hauria de comunicar el desig i el goig d’aprendre, la capacitat d’aprendre a aprendre i la curiositat intel·lectual.
Millorar l’educació és un assumpte de tots, ens recordem aquests dies, però massa sovint l’educació i el seu futur es veu afectada per decisions que no tenen en compte el saber dels professionals i la seva experiència.
L’atenció l’hauríem de centrar en la diversitat (escola inclusiva) i en les diferències socials. No podem oblidar el percentatge d’infants i joves que viuen en llars amb pobresa, amb escassetat d’infraestructures i aliments, amb dificultats per la concentració i el seguiment dels treballs escolars.
L’educació és un bé col·lectiu que ha d’estar a l’abast de tothom. Marta Mata tenia “la tesi que és el compromís dels poders públics a través de la concepció i la realitat de l’escola pública, la que s’erigeix com a resposta al dret a l’educació de tot infant, de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món”.
8 de febrer de 2024
