La Llei 39/2006, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència va suposar un gran avenç en el reconeixement dels drets de les persones que, per trobar-se en situació d’especial vulnerabilitat, necessiten suport per desenvolupar les activitats essencials de la vida diària.
Fins l’aprovació de la Llei, els elements fonamentals del nostre model d’Estat del Benestar eren la protecció de la Sanitat i de la Seguretat Social. Una protecció que, per reforçar aquest model, calia estendre a un sistema de serveis socials de qualitat, universal i garantista per atendre les situacions de dependència i l’autonomia personal.
El desplegament d’aquest sistema és competència de les comunitats autònomes, que ho han anant fent a diferents ritmes i amb diferent intensitat, de manera que, avui dia, l’equitat en l’accés a les prestacions i l’adequació d’aquestes a les necessitats de cada cas és un repte.
Es tracta del repte d’oferir la millor qualitat de vida possible a les persones al llarg de tot el procés d’evolució de la situació de dependència.
I, amb aquest objectiu, el Congrés aprova aquesa setmana per unanimitat la Proposició de Llei per millorar la qualitat de vida de persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) i altres malalties o processos d’alta complexitat i curs irreversible. Un instrument legislatiu imprescindible per agilitar en aquests supòsits els tràmits administratius de reconeixement de la discapacitat i la dependència; i per articular un sistema integrat sanitari i social de les cures complexes que necessiten aquestes persones per mantenir la qualitat de vida en les diferents etapes de la malaltia o el procés, des del diagnòstic fins el desenllaç. Unes cures, que fins ara, en gran mesura assumeix l’entorn familiar i que, per l’impacte que generen, poden condicionar les decisions de les persones afectades sobre les pròpies expectatives de futur.
L’aprovació de la Llei és fruit del diàleg per apropar les diferents posicions dels Grups Parlamentaris: des de la posició de Junts, que limitava la proposta a regular exclusivament l’ELA, a la del Grup Parlamentari Socialista, que incloïa ELA i altres malalties i processos d’alta complexitat i curs irreversible, com són l’Alzheimer o el Parkinson.
Pero la Llei que s’aprova és, sobre tot, fruit de pacients i familiars. Com a societat, mai podrem agrair suficient la seva tenacitat per impulsar la millora del nostre sistema d’atenció a la dependència des de situacions personals de dificultat severa. I com a legisladors mai els podrem agrair suficient la seva generositat en compartir testimonis de vida i intimitat com arguments irrevatibles de la necessitat de legislar. Tot un exemple que reforça els fonaments de la bona política.
