Carmen Andrés, diputada socialista al Congrés i portaveu adjunta a la Comissió de Sanitat i Consum durant la XIV Legislatura. Compartim el seu article d’anàlisi política sobre l’acció del govern de Pedro Sánchez en matèria de salut durant aquest mandat que ara finalitza.
No hi ha bona salut sense lideratge. Aquesta bé podria ser la conclusió del que ha estat la XIV Legislatura i l’acció de govern del Govern encapçalat pel President Pedro Sánchez en matèria de salut.
Uns anys en què la pandèmia ha fet de la salut, individual i col·lectiva, una prioritat política absoluta.
Hem sigut conscients, com mai, de com és de valuós el nostre Sistema Nacional de Salut i la garantia de poder accedir-hi. Que la Salut va de la mà de la Ciència. I que les polítiques públiques afronten millor els grans reptes i aconsegueixen millors resultats quan es plantegen des de la coordinació i col·laboració entre institucions i la cooperació internacional.
I tot això ha format part de l’agenda de treball del Govern d’España i del Grup Parlamentari Socialista.
En primera instancia, afrontar la pandèmia amb els minsos recursos d’un Sistema Nacional de Salut afeblit per les retallades dels governs del Partit Popular. Retallades sobre plantilles i mitjans materials, i, en concordança, també sobre persones usuàries: una part de la població va ser privada de targeta sanitària i la gran majoria va haver d’assumir part del cost dels medicaments.
La primera decisió del Govern va ser recuperar la universalitat en l’accés als serveis sanitaris i eliminar els copagaments farmacèutics per la població en situació de vulnerabilitat. Decisió de justícia, que va esdevenir de vital importància en ser declarada la pandèmia. Una prova de que la ideologia és un determinant social de la salut, i pot jugar a favor o en contra.
Mentre la ultradreta continuava negant l’existència de la COVID-19 i el PP practicava la més irresponsable i insolidària oposició, tots celebràvem l’èxit de l’Estratègia de Vacunació, que ens va permetre recuperar la quotidianitat de les nostres vides i posar de nou en marxa l’economia. Un èxit degut al bon judici que va guiar les decisions del ministre de Sanitat Salvador Illa des de la declaració la pandèmia.
Des l’inici i fins aquell moment de respir, innumerables compareixences en el Congrés dels Diputats per donar compte de l’estat de la qüestió i evolució; convalidacions de Reials Decrets amb impacte en la salut pública; aprovació de legislació sobre nova normalitat.
I amb la normalitat, recuperació de l’agenda legislativa del Govern del president Pedro Sánchez, que es va estrenar a inicis de la legislatura amb l’aprovació de la Llei de regulació de la Eutanàsia. Llei esperada, demandada per quasi un 90% de la població. Que reconeix el dret natural que tenim tots a una mort digna, Vida digna i mort digna. La dignitat com a dret humà, que també és el valor que pretenem preservar els i les socialistes en totes les nostres accions ideològiques.
Una agenda legislativa que ha inclòs el dret a l’oblit oncològic, perquè les persones que han patit càncer no ho hagin de declarar en la contractació d’assegurances i préstecs hipotecaris. En la nova legislatura caldrà entomar la norma, que estava a punt d’aprovació en el Senat en el moment de la dissolució de les Corts Generals.
El Govern també ha posat al dia estratègies que el PP no va actualitzar en la dècada del seu govern, deixant a professionals i pacients sense una guia que és garantia d’eficàcia i equitat, com són l’Estratègia Nacional contra el Càncer; l’Estratègia de Salud Cardiovascular; l’Estratègia de Salut Mental.
I ha enfortit i modernitzat el Sistema Nacional de Salut amb nous Plans com el Pla de Transformació Digital de l’Atenció Primària; el Pla de Millora d’Infraestructures d’Atenció Primària; el Pla d’Inversió en Equips d’Alta Tecnologia.
I ha rescabalat la Ciència i la Investigació en Medicina, fent una aposta decidida per la Medicina Personalitzada i de Precisió; i el reforç de la investigació públic-privada liderada per l’Institut d’Investigació Carlos III, al que el govern popular va deixar sense fons. Una decisió més que confirma que per la dreta la salut no és un dret.
I, conscient de que el major valor del Sistema són els seus professionals, ha estabilitzat 67.000 llocs de treball, i ha fet la que és ja la major convocatòria de places MIR .
Res de tot això hagués estat possible sense el lideratge d’un president i un Govern, i el treball intens del Grup Parlamentari Socialista per aprovar, en un context de gran fragmentació parlamentària, tres Pressupostos Generales de l’Estado. Només l’any 2021, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va multiplicar per més de 100 el Pressupost del Ministeri, que va passar del 327 milions del govern popular a 3.421 milions.
Sí, salut i lideratge van de la mà. I no hi ha bona salut sense un bon lideratge.
