No es tracta dels quatre cavallers de l’Apocalipsi, afortunadament, però si es consolida l’hegemonia de la dreta i de l’extrema dreta a Europa ens acostarem a això. En la meva opinió, es tracta de quatre situacions/polítiques que estan contribuint a aquest desplaçament, sovint impulsades pels governs nacionals i sobretot pel govern europeu.
- Una situació econòmica recessiva acompanyada d’un augment de les desigualtats que situa franges importants de la població en situació de precarietat, amb perspectives de futur negatives, augmentant la preocupació i la por. Sovint són capes importants d’electorat tradicional de l’esquerra.
- Creixement descontrolat de la població d’origen immigrant, amb un ritme elevat i desordenat, alterant de manera significativa l’entorn de vida de carrers i barris, sobretot on resideixen les classes populars.
- Implementació de polítiques mediambientals amb una intensitat i un ritme excessius, intentant cobrir també molts aspectes que van més enllà de la lluita indispensable contra el canvi climàtic, que és on es haurien de concentrar gairebé exclusivament els esforços.
- Implementació de nous drets individuals amb una intensitat i un ritme que els fa incomprensibles per a una part important de la població, més enllà de les resistències dels sectors més conservadors.
La coincidència dels quatre factors, en un mateix país, explica, en la meva opinió, el gir a la dreta en moltes societats del món occidental i concretament a Europa. Pel que fa a la situació econòmica, és clar que cal posar-la al centre de les preocupacions dels governs progressistes, procurant millorar les condicions de vida dels sectors populars i al mateix temps disminuir les desigualtats, evitant que la fixació excessiva en altres polítiques per part dels partits d’esquerra sigui interpretada pels seus electors com un abandonament, encara que sigui relatiu, de les polítiques tradicionals de la socialdemocràcia i de l’atenció deguda a la seva problemàtica.
Pel que fa als altres tres factors, la clau està en el ritme, no en l’orientació. És evident que l’arribada d’immigrants és necessària, i que tant les polítiques mediambientals de lluita contra el canvi climàtic com d’avanç en drets individuals són imprescindibles, però han de desenvolupar-se amb una velocitat i intensitat assimilables i comprensibles, la qual cosa no ha succeït en molts països d’Europa, en part a remolc de moltes de les polítiques impulsades pel govern europeu, i en conseqüència s’han creat les condicions per a l’avanç de la dreta i sobretot de l’extrema dreta.
A Espanya, com a contrast, el govern de Pedro Sánchez ha aconseguit frenar la victòria de la dreta i l’extrema dreta, perquè ha abordat, en clara orientació socialdemòcrata, els problemes econòmics i socials i també, gràcies als acords amb Marroc, ha pogut controlar l’arribada de la immigració procedent de la nostra frontera sud, havent-se també beneficiat de la proximitat cultural i lingüística de la immigració llatinoamericana. Això ha permès neutralitzar, en part, l’efecte dels excessos en les polítiques mediambientals i d’implementació de drets que he comentat anteriorment, excessos sempre de ritme i intensitat, no d’orientació de fons.
Aquestes reflexions personals no pretenen ser un anàlisi exhaustiu dels problemes que enfronta l’esquerra a Europa i a tot Occident, sinó simplement exposar una preocupació i un diagnòstic simplificat sobre una situació molt poc satisfactòria.
