La tradicional Festa de la Rosa del PSC s’ha convertit, enguany, en el símbol de quelcom més profund que l’inici del curs polític pels i les socialistes: ha marcat l’inici d’una nova fase en la història del partit, que remet a les seves millors èpoques i desperta, per primer cop en molt de temps, un optimisme raonable en amplis sectors progressistes del país –que van des del centre a l’esquerra– .
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) fa 47 anys des de la seva fundació el juliol del 1978, només uns mesos abans de la proclamació de la Constitució espanyola. Des de llavors, la seva història està estretament lligada al recorregut democràtic d’Espanya i Catalunya: el PSC va ser sempre un actor clau en la construcció de les institucions democràtiques, de l’Estat i de la Generalitat; i un precursor en la defensa d’una societat plural, equitativa i cohesionada. Amb una vocació que va abastar des del centre progressista fins a l’esquerra més transformadora, el PSC ha sabut ser, al llarg de tota la història, punt de trobada entre el catalanisme inclusiu, l’autonomisme madur i el federalisme social i polític; sempre en el marc d’un europeisme social avançat i conciliador.
Una trajectòria construïda des del diàleg
Des dels seus inicis, amb Joan Reventós al capdavant, el PSC va aconseguir unificar el socialisme català amb una actitud de diàleg i solidaritat. Amb el lideratge de Raimon Obiols, es va consolidar ideològicament i institucionalment com una força central dels moviments socials, connectat sempre amb les reivindicacions populars, i va arribar a assolir el 30% dels vots en els millors moments. Pasqual Maragall, per la seva banda, va aportar la força del municipalisme i del pacte cívic que va caracteritzar la Barcelona olímpica; i va aconseguir accedir a la presidència de la Generalitat amb un 31% del vot. José Montilla, amb un tarannà prudent i ferm, va mantenir aquest llegat en temps molt complexos amb un 27,3%.
Posteriorment, durant els anys més convulsos i confusos del procés, quan la política catalana es va enredar en una espiral de promeses quimèriques i va quedar atrapada en tensions identitàries i deslleialtats institucionals, el PSC no es va deixar arrossegar, va saber mantenir-se ferm i apostar per l’estat de dret i pel federalisme. Pere Navarro i Miquel Iceta, malgrat haver de patir, probablement, les condicions més adverses que mai ha viscut el PSC, van saber sostenir el partit sense cedir el tsunami identitari i sense renunciar als seus principis democràtics, pluralistes i dialogants. I van ser ells els que van acabar preparant el PSC per a la fase següent de la seva història.
La recuperació i l’avenç van arribar amb la candidatura de Salvador Illa a la Generalitat. Va aconseguir guanyar dues eleccions autonòmiques consecutives i avui presideix el Govern de la Generalitat amb un 28% del suport popular en vots, i encara molt més ampli de l’opinió pública. No és una dada sense importància: Salvador Illa és el primer president de la Generalitat, més d’una dècada, que ha format un Govern monocolor (PSC) -tot i que aquest exigeix sempre el diàleg amb altres forces d’esquerres-.
Renovar principis, reforçar compromisos
Avui el PSC no només ha tornat al poder de la Generalitat, sinó que ha esdevingut un ferm pilar del govern del PSOE a l’Estat. El PSC ha sabut actualitzar la seva proposta, sense renunciar a les seves arrels profundament democràtiques, progressistes i federalistes -cosa que és crucial en un moment en què el populisme, el desencís i la polarització amenacen les bases de la convivència democràtica-.
No és difícil recordar aquests principis:
- Democràcia i estat de dret
El PSC va ser, des de la seva fundació, una aposta ferma per la democràcia representativa i el progrés social sempre en el marc constitucional del 1978.Avui, la seva defensa de l’estat de dret no és retòrica sinó pràctica i serena: ha estat un factor d’estabilització davant de la unilateralitat de l’independentisme i de les temptacions recentralitzadores de certs sectors de la dreta espanyola. D’aquí que el seu paper com a garant de la seguretat jurídica i del respecte institucional ha estat i continuarà sent clau per recompondre la convivència i la tolerància.
- Justícia social i igualtat
Les llibertats i l’equitat només es garanteixen avui dia amb un estat de dret actiu, emprenedor, que inverteixi, planifiqui i innovi.El PSC ho sap, i ha fet bandera d’una política de benestar que prioritza la sanitat pública, l’educació de qualitat, els serveis socials i l’accés digne a l’habitatge. És una posició clara davant les retallades, la precarietat i el model de creixement especulatiu.
- Federalisme
El federalisme no és una consigna, ni una tradició, sinó una necessitat. En un món interdependent, amb institucions supranacionals com la Unió Europea, l’única manera coherent d’articular la diversitat és des d’un model federal, tant a nivell espanyol com europeu.El PSC, que va néixer com una federació de partits socialistes catalans, manté aquest ADN: la unitat en la diversitat com a principi organitzador. I intenta sempre projectar aquest esperit al conjunt de Catalunya, a la resta d’Espanya i a Europa.
- Igualtat i feminisme
L’equitat, la justícia social i la igualtat són valors fundacionals del PSC. Avui defensar-los exigeix un compromís ferm amb els drets de les dones, la igualtat de gènere i el respecte a la diversitat.
- Pluralisme i llibertats
En un context d’evidents retrocessos democràtics a escala global i de predomini de discursos carismàtics i autoritaris, el PSC manté la seva aposta per una societat plural, oberta i tolerant.El PSC defensa fermament un model de societat que reconegui els drets culturals i la diversitat, que respecti i valori la diferència i que protegeixi les llibertats individuals davant dels fonamentalismes, tant religiosos com identitaris o neoliberals. I ho fa com a defensor dels drets humans a qualsevol territori i situació.
- Catalanitat inclusiva
La catalanitat que proposa el PSC no separa, no exclou, no divideix, ni uniformitza. El PSC concep la catalanitat com a drets de tots i totes; una identitat cívica oberta, que respecta la pluralitat interna de Catalunya i el vincle fraternal amb la resta d’Espanya. En temps on el debat nacional ha estat segrestat per dicotomies empobridores, el PSC defensa una catalanitat integradora, centrada en la convivència, la igualtat i la ciutadania.
- Participació cívica
El PSC ha sabut connectar amb els moviments socials, les associacions veïnals, el món sindical i les iniciatives ciutadanes que emergeixen des del local. En una era on la política institucional es percep llunyana i burocratitzada, l’aposta per la participació real –no decorativa– és un actiu que no es pot perdre.
Una nova etapa
Catalunya viu un moment d’inflexió. Superat el cicle del procés, i amb una nova generació de ciutadans més preocupats per l’habitatge, el canvi climàtic, els salaris i la igualtat d’oportunitats que pels símbols identitaris, el PSC té davant seu una responsabilitat enorme: reconstruir la política útil des dels valors progressistes.
Per això, tant el Govern, com el PSC i els seus militants han intentat contínuament mantenir una actitud oberta, humil i cooperativa. Una disposició plena al diàleg i a la cerca d’entesa. Perquè la fidelitat als principis –democràcia, fraternitat, drets humans i justícia social– no s’han de traduir en rigidesa ideològica: governar i liderar exigeixen escoltar, pactar i saber retre comptes amb humilitat.
Per als que rebutgen tant l’immobilisme com l’aventurerisme i busquen un rumb de progrés, el PSC torna a ser una opció sòlida i fiable. No és perfecta -n’estem segurs-, però sí realista i responsable.
El setembre del 2025, i especialment la Festa de la Rosa, no només representen l’inici d’un curs polític, sinó la millor expressió del començament d’una etapa en què Catalunya comença a recuperar els valors més nobles de la política: el respecte a la voluntat general i als interessos públics; amb seny, ambició transformadora i vocació de cohesió.
