El finançament autonòmic és un instrument clau per reforçar i millorar les polítiques públiques i els serveis públics que sustenten el nostre estat del benestar, el progrés social i econòmic. És l’eina que permet exercir de manera real i efectiva les competències i responsabilitats institucionals, assegurant la qualitat, l’equitat i la sostenibilitat del conjunt del sistema. Sense finançament, l’autogovern resta buit de contingut i es limita la capacitat de respondre de manera eficaç a les demandes i necessitats reals de la ciutadania.
A hores d’ara, ningú pot posar en dubte que la reforma del sistema de finançament autonòmic era una qüestió inajornable, però ningú fins ara s’havia atrevit a afrontar aquesta qüestió amb la seriositat i el rigor que mereix, malgrat ser un repte que ens interpel·la a tots i totes, més enllà de qualsevol color polític.
Disset anys després del darrer acord, avui estem davant d’una fita històrica. L’acord assolit és molt més que una reforma: estableix un model més just, perquè redueix significativament les diferències entre les comunitats autònomes; més eficient, perquè garanteix millor que cada comunitat rebem els recursos necessaris; i més transparent, perquè es basa en criteris objectius i mesurables.
El nou model de finançament és, en definitiva, un compromís amb la millora dels serveis públics -la sanitat, l’educació i els drets socials- i representa una millora substancial per a Catalunya, posant els fonaments perquè el país pugui fer un salt qualitatiu i quantitatiu en el seu autogovern, amb 4.686 milions d’euros addicionals que revertiran directament en la ciutadania. No són diners per a les comunitats autònomes, són diners per als ciutadans i les ciutadanes de cada comunitat autònoma.
Aquest acord és un exercici de compromís i responsabilitat, el resultat de dos principis que els i les socialistes defensem com a part intrínseca de la nostra acció política. En primer lloc, el diàleg, la negociació i el pacte. En temps convulsos i fragmentats com els que vivim, la bona política és la que emana del diàleg i de la capacitat d’escoltar i construir consensos. L’acord demostra que, treballant plegats i plegades, podem construir una prosperitat compartida. I, en segon lloc, el compliment de la paraula donada amb la societat catalana, amb qui ens vam comprometre a proporcionar un nou sistema de finançament, i també amb els acords d’investidura. Nosaltres complim la paraula donada, tenim capacitat d’acordar i ens sentim orgullosos i orgulloses de fer-ho.
Ara s’obre una llarga tramitació, no exempta de complexitats, en som conscients. Veurem de quina manera aquells que durant els darrers anys no han estat capaços de seure i buscar allò que ens uneix per continuar avançant com a país, diuen no a un sistema que comporta una notable millora dels recursos per a totes les comunitats autònomes.
Els i les socialistes abordarem el debat de l’única manera com sabem fer-ho. Des de la serenor, la racionalitat i el respecte, demanant sentit de país per situar-nos al costat de l’esperança, les solucions i la política útil, i no pas al costat de la frustració, els conflictes i la política del bloqueig constant. Explicarem, amb convicció i decisió, que aquest nou model de finançament no va en contra de ningú, sinó a favor de tothom; que és bo per a Catalunya i també per al conjunt d’Espanya.
Això no va de partits ni de tacticisme, sinó de millorar la vida dels ciutadans i les ciutadanes. És el moment d’assumir responsabilitats com a servidors públics per fer avançar i enfortir la Catalunya i l’Espanya plural de la qual tots i totes en formen part.
