Després de gairebé una dècada de retard i d’ajornaments, som a l’inici de la tramitació parlamentària del Projecte de Llei de patrimoni cultural immaterial de Catalunya, norma que ve a protegir el patrimoni intangible, viu, canviant i divers, com són les tradicions, les festes, els costums, els sentiments i les expressions culturals; o sigui, els béns immaterials de la cultura.
L’article 127 de l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en la matèria, que comprèn la protecció del patrimoni cultural – béns materials, mobles, immobles i immaterials-, la regulació, la difusió, l’accés, l’inventari, la seva declaració i també la gestió.
El Pla de Govern 2024-2029 aprovat el desembre passat, ja preveia l’aprovació d’aquesta norma i la seva posterior integració en l’esperada futura llei catalana de patrimoni cultural, ara ja en fase d’avantprojecte, que haurà de substituir a la desfasada vigent, la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
El concepte de patrimoni cultural immaterial s’incorpora en el dret internacional a través de l’acció de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), que ha establert les obligacions de les administracions en aquest àmbit a través de tractats internacionals com la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (2003) i la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005).
Era l’any 2003, quan la UNESCO impulsava l’aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, que establia les mesures que els estats havien d’aplicar per assegurar la protecció, el desenvolupament i la valoració d’aquest patrimoni.
Així doncs, després de 22 anys de retard, seria obvi reconèixer com a molt positiu a qui va engegar el camí final cap a l’aprovació d’una norma llargament demanada pel món associatiu, que ara reclama urgentment ser escoltat.
El Partit dels Socialistes de Catalunya ha treballat des de la seva fundació per enfortir la societat, donar-li veu i ser un gran espai social i polític del catalanisme democràtic, en tot moment treballant per enfortir els drets de la ciutadania a través de la defensa de les polítiques públiques culturals. La cultura sempre ha estat per al PSC exemple d’igualtat d’oportunitats i d’equitat i un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar i de la cohesió social i territorial, i aviat, el Govern del president Illa aprovarà l’avantprojecte de llei catalana de drets culturals.
Per tant, tenim per endavant una legislatura en la qual s’impulsarà el marc legislatiu cultural, i la primera de les normes que inicien el debat i la tramitació parlamentària és aquest projecte de llei de patrimoni cultural immaterial, que alhora vol adaptar-se a la convenció internacional del 2003.
Agraïm que la passada legislatura finalment agafés embranzida un avantprojecte de llei que els governs nacionalistes anteriors no havien prioritzat, i que el Departament de Cultura va deixar pràcticament enllestida per ser aprovada.
Finalment, ha estat en aquests primers mesos del Govern del president Salvador Illa que s’ha donat continuat a la tramitació i ha rebut l’impuls necessari per ser aprovada i iniciar-se ja la tramitació parlamentària, com acaba de succeir.
La Cultura és una de les prioritats del Govern del president Salvador Illa, una política pública essencial per cohesionar socialment i territorialment el territori i per generar alhora convivència i progrés compartit, igualtat d’oportunitats per a tothom i equitat social i territorial.
Però, a què ens referim quan parlem de patrimoni cultural immaterial? Parlem dels usos, les pràctiques, les expressions, els coneixements, les activitats i les tècniques que les comunitats i les persones reconeixem com a part integrant del nostre patrimoni cultural i amb les quals s’identifica una comunitat. És el patrimoni intangible, viu, canviant i divers, que abasta des de les festes i rituals fins a la música, la gastronomia, els oficis, i les formes de relació en societat.
Ara és el moment, doncs, de donar veu al món associatiu i professional de la cultura popular, al món local, als ajuntaments i als col·lectius que han protegit el patrimoni immaterial, l’han fet evolucionar i l’han posat a dialogar als territorials amb la resta d’expressions i tradicions que han fet de Catalunya el que és: una terra d’acollida, de convivència i de riquesa cultural.
Treballar per preservar el patrimoni cultural és ara com ara reconèixer la diversitat cultural enfront dels riscos de la uniformització; contribuint al diàleg, al respecte i a la convivència com a element d’enfortiment de les societats i dels valors democràtics.
És el moment de fer una cultura per a tothom i comptant amb tothom.
