Si algú tenia algun dubte sobre l’ètica del PP, en la crisi de Ceuta trobarà un exemple clar de fins on està disposat a arribar. Encara més, ha decidit no tenir línies vermelles en cap de les seves accions i actuacions. Tot s’hi val contra Pedro Sánchez, i quan es diu tot, ho vol dir tot.
Així, doncs, si a Ceuta cal entorpir gestions i tràmits, es fa. Si no es vol traslladar els menors no acompanyats, no es fa cap petició i es mantenen en les precàries situacions, encara que sigui perillós per a ells, i compliquin la vida a la ciutat.
El mateix es fa amb la resta de persones a les quals no se’ls vol trobar cap espai per poder-los atendre i si cal es demana ajut al poder judicial perquè imposi més mesures o compliqui les que es duen a terme. El PP considera que la crisi desgasta el Govern, toca, doncs fer-la durar tant com calgui.
És evident que costa d’acceptar tanta maldat, tanta hipocresia i tanta manca de política d’Estat, però tenen pressa i consideren que tot el que espatllin o destrossin ara, ja ho arreglaran en el futur, el dia que governin. És increïble trencar ponts, destrossar contactes diplomàtics i institucionals. És molt fàcil destruir, el complicat és construir i tornar a la normalitat les relacions truncades.
Però en això el PP és mestre consumat. I l’única estratègia que té és la de tombar tot el que es posi pel davant, sigui el que sigui. Afecti a qui afecti, i només cal veure els portaveus que fa servir per marcar posicions, tant en el Congrés de Diputats com en el Senat. Són persones que ni han tingut llocs de responsabilitat ni en podran tenir en el futur perquè no tenen la formació ni la capacitat per governar.
I si el PP va per aquest camí, no deixa de ser per evitar que Vox li prengui el lloc. Així és com ha de superar tot el que digui l’altre per no aparèixer com un partit tou i poc intransigent amb una idea d’Espanya. Hi ha qui creu que si algun dia arribés al govern, canviaria radicalment. Jo no ho crec perquè quan fas un vestit a mida, després no el pots modificar. Almenys no fàcilment ni ràpidament.
Hem vist en els darrers anys com el PP es va confonent amb Vox, fins al punt que alguns temes els han convertit en emblemes propis. I el fet de governar junts en la majoria de les CCAA, encara les portes a copiar més i millor les principals propostes. Totes elles retrògrades, xenòfobes i ultradretanes. ¿Fins quan? Està per veure la durada d’aquest embat.
La meva impressió és que estem en una onada ultradretana que, a poc a poc, anirà donant pas al retorn a la normalitat. En algun moment, la radicalitat ha de topar amb la realitat i fer caure els extremismes. Serà el moment de recuperar vells ideals i afegir-ne d’altres procedents de les noves necessitats que porta el present. El programa socialdemòcrata s’ha de revisar, actualitzar i promoure de cara el futur immediat. La ciutadania ha de tenir una alternativa que realment sigui engrescadora i assumible.
