El Teatre Nacional de Catalunya va néixer en unes condicions poc favorables, probablement les menys desitjables per a un projecte cultural d’aquesta envergadura. La polèmica va envoltar pràcticament totes les decisions que es prenien al seu voltant, des de l’elecció de l’arquitecte, Ricardo Bofill, fins al disseny arquitectònic de l’edifici, sovint qualificat —amb raó— de grandiloqüent.
La polèmica es va intensificar quan el Govern de la Generalitat va posar fi, de manera sobtada, a la relació amb el director del TNC, Josep M. Flotats. Aquesta col·laboració només va durar una temporada oficial i una de prèvia, que es va iniciar en l’espai destinat a acollir els futurs tallers del TNC, amb una impactant posada en escena d’Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, una obra que denunciava l’era Reagan i les devastadores conseqüències —socials, polítiques i humanes— derivades de l’aparició del VIH/SIDA. Aquesta decisió de programació per part de Josep M. Flotats podria considerar-se l’inici d’un trencament de confiança entre el director i el Govern. Cal tenir present el context ideològic del govern presidit per Jordi Pujol. El 30 de juny de 1997 es posava fi a la breu etapa de Flotats al capdavant del TNC, tot i que el seu contracte s’havia establert fins al 2001. Les explicacions oficials que es van oferir aleshores —una suposada “manca de confiança”, com si es tractés d’un càrrec polític de lliure designació— van ser, en molts sectors, interpretades com a insuficients i lamentables. Aquest episodi reflecteix clarament la concepció de la cultura que tenia el govern de Convergència i Unió en aquell moment.
Avui, afortunadament, el TNC és una institució que funciona amb uns criteris d’independència en la gestió artística i rigor en els aspectes econòmics.
La gestió del TNC pot considerar-se exemplar en el context dels teatres públics a Espanya. Dos dels elements clau que en garanteixen el bon funcionament són, d’una banda, el seu model jurídic com a societat mercantil pública i, de l’altra, l’establiment d’un contracte programa que regula detalladament la relació entre el Govern i el teatre. Cal destacar també l’altíssim nivell d’ocupació assolit durant les darreres temporades sota la direcció artística de Carme Portaceli.
Seria pretensiós —i probablement un error— intentar definir com ha de ser el TNC del futur. Aquesta és, sens dubte, una tasca col·lectiva que ha de comptar amb la participació activa de tot l’equip directiu del teatre: direcció artística, executiva, de producció, tècnica, financera, de recursos humans, entre d’altres. A més, cal tenir en compte que fa tot just un mes que he assumit la responsabilitat de presidir el Consell d’Administració del TNC. Malgrat això, hi ha algunes reflexions que crec que ja puc compartir.
El TNC compta actualment amb una línia de programació encertada, que combina amb equilibri l’atenció al patrimoni, la dramatúrgia contemporània i la nova creació. A això s’hi afegeix una fructífera relació, d’anada i tornada, amb els principals teatres europeus. Sense anar més lluny, en els pròxims dies es presentarà a París la producció del TNC Anna Karenina, basada en la novel·la de Tolstoi.
Ara bé, això vol dir que podem contemplar la vida del TNC des d’una actitud complaent? En absolut. Ens cal ser ambiciosos. Sempre hi ha marge de millora: en els àmbits de gestió i administració, en les inversions necessàries —l’edifici comença a mostrar el pas del temps—, en la presència al conjunt del territori català, en la col·laboració amb la resta de teatres públics de Catalunya, de l’Estat i d’Europa, en la incorporació de la dansa a la programació, en la vinculació amb el sistema educatiu… i en molts altres aspectes que aniran sorgint amb el temps.
Afronto aquesta nova etapa de la meva trajectòria professional i política amb gratitud per la confiança dipositada i amb il·lusió per integrar-me en un equip que funciona amb la precisió d’un rellotge suís. Espero poder aportar la meva experiència i —si se’m permet dir-ho— la meva expertesa perquè el TNC sigui encara millor i estigui encara més al servei dels ciutadans i de les arts escèniques de Catalunya, de la resta d’Espanya i del conjunt d’Europa.
