Dues xifres simples exemplifiquen avui la condemna a la precarietat del jovent a Catalunya: 800 euros de lloguer al mes –no ja d’un pis, potser d’una habitació amb dret a cuina i bany- amb un sou mitjà de 1200 euros mensuals (dades Idescat 2024). Escàs és el marge que queda per a l’estalvi, per a la independència personal o per construir un projecte de vida.
Aquesta és la foto ràpida d’un panorama complicat pel jovent. Més dades recents que trec sense esforç de notícies diverses d’El País: la riquesa bruta mitjana a les llars amb caps de família menors de 35 es va desplomar amb la crisi financera i l’any 2022 es va situar un 75% per sota del nivell de 2002; l’any 2002 tenien llar un 70% dels menors de 25 anys i l’any 2022 només el 30%.
Sabem del cert que aquest és un problema estructural, no individual. És l’especulació immobiliària desfermada ha convertit l’habitatge en un bé d’inversió per damunt d’un dret fonamental en el mercat de la llei de la selva. I mentre Vox busca culpables i va a la caça dels migrats, i mentre Aliança Catalana rumia que “sense independència no hi ha solució” la foto de la realitat és més tossuda: el jovent no pot pagar un pis.
Anem a les dades més fresques de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. La més preocupant ens indica que gairebé la meitat de la població jove que treballa (45,1%) no pot accedir al mercat de lloguer a Catalunya pel sobreesforç econòmic que els suposa. Parlem de sobrecàrrega per assenyalar que el 25% de la població que viu en llars de lloguer ha de destinar més del 40% dels seus ingressos a pagar les despeses de l’habitatge.
Només l’augment de salari mínim, el descens de la taxa d’atur i l’increment de la renda familiar bruta -amb la moderació de l’IPC- han fet que es redueixi un 23% la taxa de sobrecàrrega segons destaca l’Observatori.
Tenim certament un panorama trist pel jovent que constitueix una emergència a resoldre. Quin ha de ser el salari del jovent per posar la primera pedra de la seva emancipació i el seu projecte de vida? Quin ha de ser el preu a pagar pel lloguer de mitjana a Catalunya? Qui és el responsable de posar fre a la situació desbocada del mercat immobiliari? Quin compromís de millora prenem com a societat pel nostre jovent?
La situació és dramàtica. Abandonem un col·lectiu jove -a qui fem responsable d’un futur que els comprometem- entre anuncis falsos a les guies, el canvi de cromos d’habitació per llar i el glamour de les apps per a lloguers turístics.
Les opcions en aquesta ruleta d’enganyifes van reduint-se. Malgrat l’esforç i el compromís del jovent, i a costa de la seva energia i il·lusió, contemplem com les persones nascudes entre el 1986 i el 2000 tenen una trajectòria de riquesa econòmica inferior a la dels seus pares. I mentre pensem que viure no hauria de ser un luxe, el jovent té davant seu un menú difícil d’empassar: feines més precàries, difícil accés a l’habitatge i una exposició aguda a les crisis econòmiques que destrossa tota expectativa.
