Què hem fet els socialistes per a rebre atacs per totes bandes? Doncs, molt senzill, defensar els pobres, enfront dels rics i poderosos. Molt esquemàtic, però, la pura realitat. És evident que sense les proteccions, normes, reglaments, controls i lleis, totes les accions i actuacions de la vida, estarien presidides per la llei del més fort, del més poderós.
Per això va néixer el PSOE, un 2 de maig de 1879. Portem 147 anys de lluita, i no ens ha de venir de nou la campanya d’atacs i persecució per terra, mar i aire. Fem nosa. Som un obstacle per dominar i fer negocis immensos, en tot i per tot. Ara mateix, estem en lluita contra els grans tenidors pel tema de l’habitatge. Lògic, volen convertir aquesta necessitat, en una font d’or de la qual ragin beneficis immensos.
El mateix fan, en les comunitats autònomes on governa la dreta i extrema dreta, en el tema de la sanitat. Lògic, és una altra necessitat essencial, a la qual es pot esprémer els guanys, els estalvis o l’endeutament de milions de persones.
I si parlem de serveis socials, tornarem a veure com es redueixen les places públiques per donar més beneficis a les privades. Res de nou a l’horitzó perquè és la tàctica de sempre, per part de la dreta habitual, si bé ara, amb l’entrada d’un competidor encara més extrem, són capaços de donar una altra volta, per treure’n majors profits.
Fa bé Pedro Sánchez, en resistir. Resistir per a persistir en totes les polítiques que representen l’ADN socialista. No cal anar gaire enrere per constatar com tots els grans canvis en positiu han vingut de la mà dels socialistes. Com també han arribat totes les mesures de protecció als més febles de la societat.
En temps normals, res a dir a convocar eleccions, però no estem en temps normals. Estem en temps d’atacs, ja no polítics, sinó també personals per a fer caure els càrrecs més rellevants de l’Estat. Ja no únicament els polítics, és que hem vist com tot un Fiscal General ha estat sentenciat, malgrat ser innocent. És que és molt greu el que ha passat, però no s’han aturat aquí, han volgut destrossar la persona de Pedro Sánchez, no com a president, sinó com espòs i germà. Qui ens havia de dir que arribarien a aquests extrems? Doncs sí, tenen pressa perquè els temps de negocis no arriben i molts volen agafar dreceres per aconseguir els objectius previstos.
I quins són? Ja ho hem vist: negocis, canvis legislatius, retorn a temps passats, imposició de noves regles i normes, via lliure a la privatització de serveis bàsics, barreja d’interessos públics i privats… Els qui hagueu seguit el judici de la Kitchen, teniu algun dubte que allò podria tornar a passar? Heu vist penediment? Heu constatat vergonya o indignació? En absolut. Ho van fer i ho tornarien a fer si calgués.
Qui pot evitar-ho? Doncs, nosaltres que sí que creiem en l’Estat de dret i en posar límits a totes les accions i actuacions que no compleixin la legalitat. I la legalitat s’ha de defensar permanentment perquè si en algun moment aquesta gent arriba a disposar de prou majories, poden tirar per terra bona part del que hem construït. Si no, mireu com fan anar el Senat.
I no solament el Senat, utilitzen les comunitats autònomes que governen com a contrapoders al Govern central, ni que sigui fins i tot perjudicant les seves pròpies posicions. Hi ha massa en joc per a tirar la tovallola i dir que no val la pena lluitar contra tants enemics. Ho sento, el derrotisme no forma part de l’ADN socialista. Després de 147 anys, durant els quals hem sobreviscut a atacs de tota mena, toca continuar, fins que s’adonin que mai ens podran vèncer. I sí, estic convençut que l’any vinent podem recuperar algunes comunitats autònomes perdudes, així com quedar primers en la cursa municipal, i per descomptat, tenim a la mà, una nova victòria a les generals. Temps al temps.
