Segur hi ha sectors preocupats i fins i tot mobilitzats a l’interior d’Israel contra les accions i actuacions del seu Govern, però, o són molt pocs o fan molt poc soroll i, per tant, passen desapercebuts. Almenys, aquí a la UE, no en tenim constància perquè des de fa anys no obtenen cap titular que demostri un mínim de presència i força.
Ho dic perquè s’han acabat ja tots els adjectius que podíem posar a les accions del Govern israelià. No passa setmana ni mes que no haguem d’apujar el to i sumar noves atrocitats, afegides a les anteriors que tots els organismes mundials han titllat de genocidi, planificat i programat fins extrems mai imaginats.
Israel ha deixat de ser una democràcia plena, que ostentava molts anys enrere, per passar a ser un país autoritari. Qui volia presentar-lo com un model a copiar i a seguir, en uns territoris envoltats de dictadures, ja no ho pot fer. Ha anat adaptant les seves accions a les reaccions que veia venir, i amb Donald Trump a la Casa Blanca, ha considerat que tenia l’aliat perfecte. El país més poderós del món, s’arrenglera amb ell, i facilita armes i bagatge, per cometre els pitjors crims.
Tots els que havíem patit pels horrors del nazisme, veiem estupefactes com el poble víctima, és capaç de copiar i fins i tot superar aquelles atrocitats. I que ningú ens vulgui titllar d’antisemites ni altres adjectius, el que veiem i llegim supera tot l’imaginat. I s’estan acumulant les proves per demostrar ja no solament el genocidi a Gaza, sinó també el bombardeig selectiu d’equipaments i serveis sanitaris, per impedir donar auxili als ferits.
I si algú necessitava encara més documentació, pot mirar els vídeos gravats en la darrera intervenció del ministre per a la Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, en el moment de fer presoners a centenars d’activitats que anaven en una nova flotilla a portar aliments i medicines a Gaza.
No té cap recança de fer-los presoners en aigües internacionals, portar-los a un vaixell i allà cometre tota mena d’humiliacions, despropòsits, maltractaments i fins i tot tortures, acabades amb ferides diverses en molts dels detinguts, mentrestant ell enarborava una bandera d’Israel. Com poden ser tan bojos? Com poden actuar totalment al marge de la llei? Com podran demanar ajuda, anys a venir, amb imatges com aquestes?
I no, no, que ningú ens vulgui vendre que és obra d’un ministre especial, autoritari, despòtic, que no representa el conjunt del Govern…. No, no, que ningú ens vingui amb excuses impossibles, perquè no parlem d’un cas únic, ni singular. Amb ell, actuen centenars de soldats, ciutadans comuns del país, i amb tots ells és el conjunt de l’exèrcit que té mans lliures per actuar i matar a qui vulgui quan vulgui.
És que si no no s’entendria que els prop de 80.000 morts i centenars de milers de ferits són majoria els nens, nenes i dones, no combatents. Se’ls mata per aconseguir fer desaparèixer tot un poble, el poble palestí, per engrandir el propi país d’Israel. Davant tanta destrucció s’ha d’exigir portar els principals responsables davant els tribunals de justícia, i alhora impulsar dures sancions a Israel. Aquesta prepotència i aquesta sensació d’impunitat ha d’acabar. No ens podem convertir en simples espectadors.
