A punt de començar el curs 25-26, amb les aules ja preparades per rebre de nou a milers d’estudiants, l’Endavant entrevista la consellera d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, per conèixer de primera mà quines són les principals novetats del curs educatiu i com afronta aquest inici de curs polític. També quins són els reptes del seu departament i els objectius de la legislatura. Ens ho explica sota una mirada socialista que entén l’educació com a sinònim d’igualtat d’oportunitats, cohesió i progrés.
Entrevista: Jordi Salido
Edició i Gravació: Bea Fernández
P. Consellera, moltes gràcies per rebre l’Endavant en aquest moment que segurament estarà molt atrafegada: començament de curs polític i començament de curs escolar…
R. És el primer curs pròpiament que hem planificat des d’aquest Govern. És un curs que afrontem amb molta il·lusió, també serà un curs intens, igual que va ser el curs passat.
Seguim molt centrats en l’èxit educatiu de l’alumnat, en recuperar el focus en l’aprenentatge dels nens i les nenes, que pensem que és un lloc d’on mai s’hauria d’haver tret.
Això fa que tinguem aquest curs més de 800 centres que tenen un reforç matemàtic o de pensament computacional. I, d’altra banda, tenim gairebé 500 centres que tenen aquests programes de reforç en comprensió lectora.
Ens han de proporcionar aquesta solidesa en els ensenyaments que entenem bàsics i troncals: les matemàtiques i la llengua.
P. Novetats pel curs 2025-26?
R. Hem reforçat els centres que tenen suport d’anglès per aquell d’alumnat més vulnerable. Són més de 90 centres que faran aquest reforç.
Hi ha novetats importants en matèria d’inclusió i d’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Iniciem un programa de detecció de dificultats en competència oral i lectora a les escoles. A primer i tercer de primària farem deteccions per veure si hi ha alguna dislèxia, algun trastorn específic de llenguatge, algun trastorn de l’espectre autista. Perquè pensem que amb aquestes deteccions acabem avançant diagnòstics que ens ajudaran a intervenir abans i evitar a vegades fracassos escolars.
També incorporarem psicòlegs a tots els serveis territorials, que han de ser els referents en salut mental, en temes d’orientació educativa.
P. També comença el curs polític. Venen d’una trobada de Govern amb els consellers i conselleres, amb el president. De què han parlat? Què els ha dit el president?
R. El president ha dit que estiguem centrats en la gestió de cada una de les nostres àrees. Realment és el moment de desplegar tots aquells plans de mandat que ens hem proposat.
L’any passat va ser un moment complex, d’aterratge, de posar en marxa la maquinària de cada departament, de cada conselleria. Un moment de fixar els objectius. Ara ja tenim els objectius fixats d’aquesta etapa, i per tant és el moment de posar el motor al màxim.
P. Com definiria els reptes del seu departament per aquest curs?
R. El repte principal és millorar els resultats. I millorar els resultats sabem que no és una cosa que passi automàticament, ni passa per decret. No passa d’un dia per l’altre, això vol temps i, per tant, segurament aquest curs encara ho haurem d’esperar.
El que voldria és que al final de la legislatura poder començar a veure aquests brots verds, que és el que esperem i estem treballant perquè passi, però en tot cas, encara que sigui una cosa que no veiem en el curtíssim termini, tenim el focus molt posat en això.
P. Com està l’etapa educativa de 0 a 3 anys?
R. És una etapa educativa fonamental. Aquest curs hem millorat el finançament de les escoles bressol municipal, i, a més a més, hem crescut en més de 600 places noves de 0-3.
S’ha explicat mil vegades la importància que té aquesta etapa en l’impacte educatiu posterior i en la reducció de desigualtats. Em sembla que és molt important, sobretot a Catalunya, poder incrementar la taxa d’escolarització en aquesta etapa.
El que volem és tirar endavant el que seria el projecte d’universalització i, per tant, ampliació d’oferta pública de 0-3 i a més a més gratuïta. Tant de bo puguem començar a avançar més encara en aquest camí.
P. Li volia preguntar sobre la formació professional amb aquests esforços que s’han fet aquest any de places, territorialització també, més recursos, més docents…
R. Hem crescut aquest any amb més de 7.500 places públiques de formació professional. Molt enfocades sobretot a grau mitjà, que és el grau que al final per a alguns joves, que han aprovat l’ESO o que venen d’una formació professional bàsica, és essencial que puguin tenir una continuïtat formativa, perquè si no són susceptibles de caure en l’abandonament escolar prematur.
Hem fet canvis a la preinscripció i hem aconseguit assignar les places el 31 de juliol, escurçant dos mesos aquest procés. Això farà que el conjunt de l’alumnat inscrit a la formació professional podrà començar el curs quan toca, que en aquest cas és el 12 de setembre.
P. Com planifiquen l’oferta formativa de la formació professional?
R. La planificació de l’oferta l’hem de fer molt més de la mà del territori, també atenent les necessitats dels sectors productius.
A vegades veiem que famílies formatives que són molt demanades pel teixit productiu són les que a vegades menys demanda tenen. I aquí hem de fer aquest esforç en l’orientació de poder, almenys donar a conèixer en el territori proper aquells alumnes que podrien accedir a aquests graus, que hi ha aquesta oferta formativa, que a més a més té una inserció laboral molt alta.
P. Les infraestructures educatives són una peça clau del sistema. Quina previsió tenen quant a inversió en noves construccions i, sobretot, com afrontaran aquestes noves construccions el canvi climàtic?
R. Aquest any comencem el curs amb una nova escola, sis nous instituts i set nous instituts-escola. Però al marge de la construcció de nous centres educatius el gran repte el tenim en la inversió en el manteniment, en el sosteniment de molts centres educatius que molts d’ells tenen més de seixanta anys i, per tant, requereixen un nivell d’inversió molt elevat.
És evident que estem en una situació d’emergència climàtica, cada cop més tindrem períodes de calor més intensa.
Estem treballant en un model de col·laboració publicoprivada. Ho estem fent conjuntament amb els departaments d’Economia i de Territori i Sostenibilitat per plantejar eines com pot ser una aerotèrmia en un centre educatiu que permeti climatitzar aquests centres tant a l’estiu com a l’hivern.
P. Quin paper té la innovació i la digitalització en el seu projecte?
R. Aquest any és el primer curs que començarà sense mòbils, ni a l’etapa infantil, primària, tampoc secundària obligatòria. Però això no està renyat amb l’aposta per la innovació.
Hem de formar persones que siguin competents digitalment. Estem fent formació, per exemple, molt important en temes d’intel·ligència artificial perquè el professorat ho demana, perquè són eines que ja estan a la disposició dels joves.
Parlem de digitalització responsable, perquè ha de ser una digitalització que estigui al servei de l’aprenentatge, al servei de l’ensenyament, però que eviti els riscos sobre la salut, sobre el benestar dels joves i també de la convivència en els centres educatius.
P. L’escola catalana pot combatre els discursos d’odi que estan proliferant actualment?
R. La convivència, els valors democràtics, compartir una societat, uns valors comença a l’escola. I aquí sí que hem detectat la importància de tot el que són qüestions de memòria democràtica, de ser conscients del que ha viscut aquest país bastant recentment.
És fonamental que l’escola faci aquest exercici de memòria democràtica, de poder compartir el que són les institucions, el que fan les institucions.
No caure en aquest desprestigi constant que en alguns partits d’extrema dreta s’està fent d’aquesta qüestió, i que els i les alumnes es puguin implicar en la societat del seu entorn: en un ajuntament, en programes socials, en projectes socials del seu barri, del seu poble, de la seva ciutat.
P. Ens n’anem ja al camp pròpiament de l’Endavant. Com sap, és un espai de debat i d’expressió de les idees socialistes. Li volíem preguntar com veu l’educació des d’una mirada socialista…
R. L’educació és sinònim d’igualtat d’oportunitats, cohesió, progrés, tant individual de la persona com col·lectiu d’una societat. I pensem que des d’un punt de vista socialista l’educació és una de les bases. Recordo que Pasqual Maragall va dir que havíem de fer tres apostes, ‘educació, educació i educació’, i em ratifico en això.
Segurament és la política social més important, més redistributiva que tenim. Ningú se n’ha d’oblidar o ha de menystenir el poder de transformació que té l’escola i l’educació.
En aquesta línia, la nostra aposta, sobretot el 0-3 i també la formació professional. Són dues grans apostes socialistes que aquest govern vol fer i farem aquesta batalla.
P. Ha parlat d’en Pasqual Maragall, li volíem preguntar, per vostè, qui és un referent en el camp del socialisme i l’educació?
R. Marta Mata és un referent que no podem deixar de dir. De fet, aquest any, el 2026 de l’any, el centenari Marta Mata, i per tant és una cosa que podem celebrar, que estic convençuda que com a partit convindria fer algun debat per recordar la figura i la persona que va ser la Marta Mata.
Però referents n’hi ha moltíssims. Jo crec que el millor referent segurament és buscar un mestre d’una escola de barri, una escola complicada, i seria el millor referent de l’educació. En aquest cas, com em demanava en l’àmbit del socialisme, no podem deixar de dir la Marta Mata.
P. Un desig per a aquest curs educatiu?
R. El que voldria demanar és que fos un any ple de moments inoblidables, de fites assolides, d’orgull a l’hora de continuar creixent i desenvolupant els nostres nens i nenes i que també per a les escoles sigui un any potent, de moltes idees, de molts projectes, però en tot cas d’assoliments.
Finalment, que acabi amb el curs mirant enrere i pensar com hem crescut, com hem après i quantes coses hem millorat.
P. I un desig per a aquest curs polític?
R. Un curs d’estabilitat que sigui un curs de progrés, de poder avançar en tota la feina que tenim al govern, que ens hem marcat al govern, en aquest rumb que té molt clar el president Illa.
I també d’assoliments i de poder també mirar enrere ja amb una distància de dos anys i hem assolit tot això.
Quan mirem enrere aquest últim any, ja són moltes coses les que hem pogut aconseguir, necessitem un any més per acabar-ho de consolidar.
Consellera, moltes gràcies una altra vegada per rebre’ns, molta sort, molts encerts i Endavant!
