A començament d’aquest segle, el nucli antic, la Vilanova Vella, bressol de la nostra identitat i patrimoni, presentava símptomes de degradació importants. La diagnosi era clara: despoblament, deteriorament urbanístic, i la conseqüent fragilitat socioeconòmica i cultural. Una situació que, si no s’actuava de manera integral, comprometia el futur d’aquesta part fonamental de la nostra ciutat.
En aquest context, gràcies a la política pública estratègica impulsada pel Govern de la Generalitat a través de la Llei de Barris, vam poder dissenyar i desplegar el projecte integral del Nucli Antic. Va ser un projecte ambiciós, que superava la visió purament urbanística per abordar de manera transversal les dimensions socials, econòmiques i culturals de la zona.
Des de l’inici de les actuacions l’any 2007, fins a la finalització de les obres principals de reurbanització el desembre de 2010, i amb la continuïtat d’accions clau durant l’any 2011, el PINA ha representat una transformació palpable a peu de carrer.
Les inversions en l’espai públic van ser molt significatives. Vam dur a terme la reurbanització de 23 carrers i la rehabilitació de 5 places. Una actuació que va tenir com a eix prioritari la millora de l’accessibilitat i la qualitat de vida dels veïns, especialment pensant en la gent gran. Vam eliminar barreres arquitectòniques i vam convertir molts carrers en plataforma única amb prioritat per als vianants, fomentant un model urbà més humà i sostenible. Això es va complementar amb la modernització de les infraestructures bàsiques, com el soterrament de serveis i un nou enllumenat eficient.
Un pilar del PINA va ser la recuperació i revalorització del nostre important patrimoni històric i arquitectònic. La conversió de La Sala en Centre d’Art Contemporani n’és un exemple insigne, recuperant un espai d’alt valor cultural. Així mateix, es va incentivar la rehabilitació de més d’un centenar de façanes privades mitjançant ajuts directes, millorant la imatge del barri i fomentant la conservació del patrimoni.
Paral·lelament a l’acció urbanística, es va desplegar un ambiciós Pla d’Acció Comunitària. Aquesta política de cohesió social va ser fonamental per abordar problemàtiques, dirigint actuacions integrals cap als col·lectius amb major vulnerabilitat. L’objectiu va ser enfortir el teixit social i millorar les condicions de vida. Iniciatives com el Banc del Temps és un gran exemple de foment de la convivència i l’ajuda mútua.
També es va treballar en la recuperació de la memòria històrica i en el suport a la dinamització del teixit comercial local, reconeixent el seu paper clau en la vitalitat del barri.
En definitiva, el PINA va representar, per damunt de tot, aturar el procés de degradació i impulsar la revitalització integral de la Vilanova Vella. Va representar la materialització d’un projecte de ciutat consensuat, fruit de la col·laboració entre administracions i, especialment, de la implicació i participació activa de les entitats i els veïns i veïnes.
Encara avui podem constatar amb orgull que la Vilanova Vella és un barri recuperat, més accessible, amb més vida i amb un futur ple d’oportunitats, un exemple de com la política pública pot transformar la realitat quan es posa al servei de les persones i del territori.
Avui celebrem l’impuls del nou Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 que impulsa la Generalitat. Confiem a poder continuar amb aquesta transformació a través d’intervencions que millorin les condicions de vida de la població, especialment de les persones en situació de major vulnerabilitat social. D’aquesta manera podrem abordar alguns dèficits urbanístics i dotar els barris de nous equipaments i serveis per respondre al creixement demogràfic. L’urbanisme ha de ser una eina de cohesió social i comunitària, sense oblidar que totes les transformacions urbanes ha de servir també per afrontar els efectes de l’emergència climàtica.
