El passat dimecres el Parlament de Catalunya aprovava la convalidació del Decret llei 7/2025, un mecanisme extraordinari però imprescindible per mantenir el funcionament ordinari de l’Administració en un context de pròrroga pressupostària.
Davant la impossibilitat d’aprovar uns nous comptes per al 2025, el Govern ha optat per l’única via que permet garantir que el país no s’aturi: un decret amb un suplement de crèdit que supera els 2.167 milions d’euros. És una xifra tan contundent com ho és la seva destinació: pagar nòmines, mantenir serveis essencials i atendre necessitats recurrents.
No es tracta d’una fugida endavant ni d’un pedaç improvisat. Aquest decret és, abans que res, un exercici de responsabilitat institucional. Amb més de la meitat dels recursos destinats a despeses de personal i l’altra meitat enfocada a fons extraordinaris per fer front a compromisos de 2024, el text reflecteix una màxima inajornable: la realitat social i econòmica del país no entén de calendaris polítics. Hospitals, escoles, emergències i serveis socials no poden suspendre la seva activitat perquè no hi ha nous pressupostos. I, per tant, el que es posa a votació no és una proposta partidista, sinó un instrument de país.
Més enllà de les xifres, el decret incorpora un element clau: es finança íntegrament sense recórrer ni al dèficit ni a un nou endeutament. Aquesta és, probablement, una de les dades més rellevants del conjunt. Gràcies a una liquidació positiva del sistema de finançament, a les bestretes i a un increment notable de la recaptació tributària —especialment en impostos com el de successions i el de transmissions patrimonials—, la Generalitat ha pogut garantir aquest suplement amb recursos propis. La bona salut fiscal del país i l’eficiència de la gestió tributària autonòmica són, en aquest cas, arguments tant tècnics com polítics.
Però no tot és comptabilitat. El Decret llei 7/2025 reflecteix també una orientació ideològica clara: l’enfortiment dels serveis públics. Això es tradueix en mesures concretes, com l’increment retributiu del personal sanitari, la creació de 850 noves places docents, 91 milions d’euros per a beques menjador i serveis escolars, i 274 milions destinats a reforçar el sistema sanitari. A més, s’afegeix personal per afrontar emergències climàtiques i es reforcen els serveis socials destinats a col·lectius vulnerables. És una aposta clara per la cohesió social i per la igualtat d’oportunitats, fins i tot en temps d’incertesa pressupostària.
També cal subratllar l’esperit de diàleg que ha fet possible aquest decret. El suport explícit dels grups d’Esquerra Republicana i dels Comuns demostra que, en moments crítics, la política pot estar a l’altura del que la ciutadania espera. Aquest acord transversal entre forces progressistes no és un triomf de cap partit, sinó un exercici de responsabilitat compartida. En un escenari on sovint prima la confrontació estèril, oferir solucions i estabilitat és, en si mateix, una forma de lideratge polític.
El decret no és perfecte, com cap mesura d’emergència. Però és imprescindible. És el mur de contenció que impedeix que el bloqueig polític es traslladi al cor dels serveis que sostenen la vida quotidiana de milions de persones. Per això, el vot afirmatiu a la seva convalidació hauria d’estar per sobre de càlculs electorals o lògiques partidistes. La ciutadania no vol espectacles ni vetos creuats; vol solucions, i aquest decret n’és una.
