L’aposta decidida del Govern de Pedro Sánchez per elevar a 16 anys l’edat mínima per accedir a les xarxes socials ha obert un debat necessari que sovint s’enfoca de manera perversa. Hi ha qui presenta la mesura com una retallada de llibertats o un atac a l’“esperit lliure” d’internet. Però com a socialistes, hem de veure-ho pel que realment és: una mesura de salut pública valenta, basada en evidències científiques i, sobretot, un acte de responsabilitat cap a la nostra infància. Exactament igual que protegim els menors de l’alcohol o el tabac, hem de protegir-los d’entorns digitals que sabem nocius per al seu desenvolupament.
No estem davant d’un conflicte moral ni generacional. Estem davant d’un problema estructural que amenaça la salut mental de tota una generació.
Com a mare d’un nen de 9 anys, visc aquesta realitat de prop. Veig com el meu fill busca continguts de futbol i, sense voler-ho, queda exposat a algoritmes dissenyats per modelar creences, emocions i comportaments. Un infant no està preparat per gestionar un ecosistema on el bullying, la desinformació i els discursos d’odi es camuflen entre vídeos de gols o partides del FC 26.
L’erosió de l’autoestima
L’evidència és aclaparadora: el 33% dels menors d’entre 12 i 16 anys està en risc elevat d’ús compulsiu de les xarxes. Des de la pandèmia, els casos de baixa autoestima han pujat un 494% i les obsessions corporals un 440%. Com a feminista, no puc ignorar que aquestes xifres tenen un biaix de gènere clar: els algoritmes perpetuen cànons estètics irreals que impacten amb una crueltat extrema en les nostres nenes, mercantilitzant les seves inseguretats i erosionant la seva identitat en plena construcció.
Les xarxes no són espais neutres d’entreteniment. Són plataformes dissenyades per captar l’atenció i generar dependència, creant una ficció col·lectiva on tot és immediat, espectacular i filtrat. Si per a un adult ja és difícil no caure en la comparació constant, per a un menor és una font crònica d’insuficiència: mai no és prou el que som, el que fem o el que tenim. Com deia el filòsof Byung-Chul Han, estem creant “subjectes exhaustos“, explotats per una maquinària que monetitza l’ansietat dels nostres fills.
Justícia social
Sovint s’invoca l’“educació familiar” com a única solució, però sabem que això és ignorar la realitat de la classe treballadora. No totes les famílies tenen el mateix temps, la mateixa formació o la mateixa xarxa de suport. Delegar la protecció exclusivament en els pares i mares és, a la pràctica, permetre que els fills i filles de les famílies més vulnerables siguin els més exposats a un model de negoci que converteix la seva fragilitat en rendibilitat.
La infància necessita recuperar el joc desestructurat, la conversa lenta i el dret a l’avorriment, perquè és des d’aquí d’on neix el pensament crític. Sense pensament crític no hi ha criteri i sense criteri no hi ha ciutadania lliure.
Contra l’odi, més comunitat
La desinformació és l’altra gran amenaça. Els algoritmes no eduquen: segmenten i radicalitzen, normalitzant discursos xenòfobs o misògins sota la capa de l’humor. Recordo una anècdota de quan el meu fill anava a l’escola bressol i compartia classe amb nens de diversos orígens, com en León i en Qiang. Un dia, incapaç de recordar el nom d’en Qiang, li vaig preguntar: “Com es diu qui no és en León?”. Ell, amb la saviesa de la innocència, em va respondre: “Qui no és en León som tots, mama”.
Aquella frase resumeix la nostra aposta política: la diversitat és la norma i la convivència el nostre valor més preuat. Els algoritmes fan el contrari: assenyalen la diferència per excloure i potenciar l’enfrontament. La infància ha de ser l’espai on aprenem que l’altre no és una amenaça, sinó part del “nosaltres”.
Regular no és prohibir llibertats: és garantir la igualtat. Igual que vam prohibir el treball infantil, avui hem de protegir el seu cervell i la seva llibertat real davant dels gegants tecnològics. No hi ha res més progressista que impedir que el mercat segresti el pensament de les noves generacions. Prohibir per protegir avui, és garantir les seves llibertats demà.
