Sònia Guerra és diputada al Congrés i secretària de Polítiques Feministes del PSC.
El 8 de març és sinònim de reivindicació, de lluita, de rebel·lió contra la injustícia patriarcal. Una injustícia que pateixen les dones pel simple fet de ser dones. Durant segles, les feministes ens hem organitzat per denunciar aquestes discriminacions. Sense dubte, són moltes les fites aconseguides. Però també moltes les que resten per assolir: igualtat salarial, trencar el sostre de vidre i acabar amb els terres enganxifosos, passar de la conciliació femenina a la corresponsabilitat d’ambdós sexes, lluitar contra la violència masclista en totes les seves formes, abolir l’esclavitud sexual i prohibir els ventres de lloguer, són només algunes de les fites de l’agenda feminista socialista.
Sempre que les i els socialistes hem governat, hem legislat per millorar la vida de les dones. Ho vam fer amb Zapatero i la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes o amb la Llei contra la violència de gènere; ho va fer Montilla amb la Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista; i ho està fent actualment Pedro Sánchez amb la reforma laboral, l’increment de les pensions, l’equiparació de permisos de maternitat i paternitat, i la futura Llei de representació paritària de dones i homes en els òrgans de decisió, que aquest dimarts aprova el Consell de Ministres.
Acció legislativa que mostra com els i les socialistes creiem en aquell eslògan de campanya del president Montilla: Fets, no paraules! I això és el que hem fet internament a la nostra organització.
El juliol de 2020, en plena pandèmia, el Consell Nacional del PSC va aprovar per unanimitat el Protocol contra l’assetjament sexual o per raó de sexe. Per a nosaltres era important llançar un missatge clar a la nostra gent. Per construir espais lliures de violència masclista, necessitem formació amb perspectiva feminista tots i totes.
Per això, el protocol no es limita a establir quin hauria de ser el procediment en el cas que una companya volgués denunciar una situació d’assetjament, sinó que també aborda la importància de la prevenció i la sensibilització perquè aquestes actuacions no succeeixin a la nostra organització.
Aquests darrers mesos més de 600 quadres orgànics i institucionals del PSC s’han format per detectar situacions de violència masclista en general i d’assetjament sexual en particular, mostrant clarament el compromís del nostre partit en l’erradicació de la violència masclista. Perquè si realment volem acabar amb el masclisme que tots respirem només néixer, els i les socialistes hem de ser conseqüents amb les paraules de Maria Cambrils: no es pot ser socialista sense ser feminista i no es pot ser feminista sense ser socialista. Així que, companys i companyes, continuem construint plegats un projecte per una Catalunya i un PSC més feminista.
