L'Endavant. Altaveu dels i les socialistes de Catalunya

Per què Òmnium no es converteix en partit?

Per què Omnium no es converteix en partit?

Per a un ciutadà de carrer, quina diferència pot trobar entre ERC, Junts, CUP, AC, ÒMNIUM i  l’ANC? Jo diria que cap. En qualsevol moment i lloc pot veure declaracions dels seus dirigents, sobre temes totalment polítics que tracten una gran varietat de qüestions. Dic això, a la vista de les darreres propostes de Xavier Antich, actual mandatari d’Òmnium.

Proposa replantejar l’estratègia de l’independentisme de forma immediata i no esperar quatre anys. Per què quatre anys? Suposo que per no haver d’esperar els resultats electorals de les eleccions de 2028, any en què toca celebrar noves eleccions al Parlament de Catalunya. Segons ell i els seus col·legues, és massa temps i el país necessita escurçar terminis per assolir la independència, o cosa similar.

I és que no precisa mètode, projecte, ni via, per arribar-hi. És un xerrameca més que s’afegeix a les dotzenes que hem tingut, d’ençà que va néixer l’anomenat procés independentista. És un dels que no s’ha assabentat del rotund fracàs i no ha llegit, almenys en detall, el resultat de les darreres quatre conteses electorals seguides, obtinguts per les forces independentistes. Bé, ja anirà veient com és de dura la realitat quan algú pretén ignorar-la.

D’entrada, torno a preguntar: per què Òmnium no es decideix a convertir-se en partit polític si, al cap i a la fi, actua més com a tal que no pas com una suposada entitat cultural? Diu tenir 190.000 socis, en actiu, al corrent de quota. Ho sento, però ja d’entrada anem per mal camí si tornem a donar xifres poc fiables, per no dir clarament falsejades. No ho dic jo, ho diuen nombroses publicacions serioses que tothom pot consultar.

Cert que en el web, es dona aquesta xifra “màgica” de 190.000 socis actius, però si anem cap als principals mitjans de comunicació, no es creuen aquesta xifra i en donen d’altres que van dels 180.000 als 165.000, i baixant. Encara més, segons algunes indiscrecions, després del punt àlgid del procés, el padró de socis s’ha deixat “congelat”, per no haver de reconèixer les baixes, constants i insistents dels anys posteriors, cosa que deixaria la xifra real molt per sota de l’oficial.

Però bé, allà ells amb l’aiguabarreig de representació, el que produeix sorpresa i confusió és que una entitat cultural es fiqui en política de forma constant i exigent, fins al punt de distorsionar el seu paper real. Aquesta confusió comporta també enfrontaments amb altres entitats i institucions, entorn del paper que han de jugar, en la defensa i promoció de la cultura i la llengua catalana.

Vaig afirmar en el passat i ho reitero en el present, que durant el procés i postprocés, el paper dels moviments i partits independentistes va causar greus danys en el camí de la catalanització d’amplis sectors i àmbits de la immigració. Qui cregui que “la llengua, amb sang entra”, faria bé de recordar vells temps i arribar a la conclusió que per aquesta via no es va enlloc. Més ben dit, es va cap enrere. I aquesta és una via que Òmnium va utilitzar i torna a voler fer-ho, cosa que ens ha de moure a impedir-ho.

Voler imposar cursos, títols, horaris i calendaris d’estudis de la llengua catalana sobre la població immigrada és la pitjor manera de fer-la atractiva i amable. En conec molts d’immigrants que van rebutjar aquelles propostes, lligades al projecte “Un país, una llengua”, per veure-les com una clara imposició i prohibició a la seva realitat. Ara, Òmnium, amb més o menys enginy, vol continuar pel mateix camí. I fer-ho, no per la via directa, sinó imposant condicions als partits i institucions. Doncs bé, si volen fer política que la facin directament, per via de partit polític. Modifiquin estatuts i demanin l’alta al registre corresponent. Serà més coherent i adient que no pas darrere d’una suposada “entitat cultural”.

I per guanyar credibilitat, res millor que garantir la transparència. Diguin i mostrin els números i no inventin xifres que no creu ningú. I reflexionin sobre l’aiguabarreig de suposada entitat cultural, amb l’activisme polític lligat a una única opció que implica ignorar, menystenir o encara pitjor, voler imposar uns objectius, d’una minoria, sobre una gran majoria de catalans. Recordo i reitero que Catalunya ha superat els vuit milions d’habitants i Òmnium parla de l’interès o voluntat de dos milions. Entremig, queden sis milions que són oblidats, menystinguts o directament sotmesos a unes propostes d’una petita part, que es mou més per sota d’un milió, que no pas per damunt. No ho dic jo, ho diuen els resultats electorals de les eleccions celebrades en els darrers anys.

  • Membre del Comitè de Redacció de l'Endavant! President del Consell de Federació del PSC del Bages-Berguedà-Solsonés. Exalcalde de Borredà i exdiputat al Parlament de Catalunya.

Més temes relacionats

Últimes novetats de l'Endavant!

Una millor administració local per una millor Catalunya

Una millor administració local per una millor Catalunya

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63578"]
600 anys després, el Poble Gitano és part essencial de Catalunya

600 anys després, el Poble Gitano és part essencial de Catalunya

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63564"]
Amb les pensions no s’hi juga

Amb les pensions no s’hi juga

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63574"]
Patria Digna. La España que intentaron robarnos.

Patria Digna. La España que intentaron robarnos.

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63531"]
La maldición del historiador

La maldición del historiador

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63526"]
L’economia catalana i els fons europeus

L’economia catalana i els fons europeus

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63520"]
2024, un año de legislatura, un año más de progreso

2024, un año de legislatura, un año más de progreso

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63470"]
El Banc Sabadell… “vuelve a casa por normalidad”

El Banc Sabadell… “vuelve a casa por normalidad”

[ccc_my_favorite_select_button post_id="63506"]