Feia temps que no escoltava un discurs tan colpidor com necessari, el de l’Eduard Sola a la Gala dels Gaudí.
Eduard no va deixar ningú indiferent, i això ha permès revifar un debat sobre la meravellosa pluralitat que avui conviu al nostre país.
Totes i tots aquells que no han trigat a qüestionar les seves sentides i sinceres paraules farien bé de rellegir la història de la Catalunya d’avui.
Una Catalunya construïda per barris, ciutats, també de la mà de catalans nascuts a Catalunya amb famílies procedents d’altres llocs del conjunt d’Espanya.
La reivindicació de Sola envers el progrés social i cultural, comparant-se amb el seu avi, immigrant i analfabet, és un exemple de l’ascensor social de la classe obrera catalana, a més d’erigir-se en un abanderat de la lluita contra la xenofòbia.
Com a socialista, vaig sentir-me molt identificat amb el seu relat de com la igualtat d’oportunitats, l’educació per a tothom i la cultura, han permès el progrés de qui ha volgut progressar al nostre país.
Tenim la sort de comptar amb una població diversa i plural, la millor de les riqueses que pot tenir una societat i el repte és que s’alcin més veus com les de Sola, sense complex i amb valentia, per recordar que l’educació i la cultura ens fan iguals i ens fan millors.
Sola no ha d’avergonyir-se de res. Ni ell ni tantes i tants catalans com ell.
Vergonya han de sentir els xenòfobs i els supremacistes. Catalunya és diversa i és plural. Cal continuar avançant en la cohesió social on la divisió i la crispació donin pas definitivament a l’empatia, el respecte i la tolerància.
I això depèn de cadascun de nosaltres, de la nostra humanitat i de la nostra capacitat de respectar tothom sigui d’on sigui i vingui d’on vingui. Aquesta és la Catalunya on hi cap tothom, que des de sempre reivindiquem les i els socialistes.
Jo també em sento orgullosament xarnego i… afegeixo a les paraules d’en Sola, orgullosament català.
