L’altre dia, un veí del barri va fer porta a porta al meu carrer alertant-nos que estaven a punt d’obrir un bar de “música llatina” just a sota de casa meva, i ens preguntava si trobàvem normal que això passés a un carrer tan tranquil com el nostre. És veritat que el nostre carrer és relativament tranquil, però també és veritat que ja hi ha un bar de copes, un restaurant senzillet i, una mica més amunt, una seu de Vox. Jo vaig posar cara de pal, i li vaig dir que, sense més informació, no sabia què dir-li. Davant de la meva escèptica reacció, el veí va rectificar a mitges i va dir que… bé, no ho deia per la “música llatina” sinó pel fet de ser un bar en un barri tranquil (i … amb bastants residents d’origen “llatí”). Per cert, sembla que el bar ja ha obert i que les nits continuen sent igual de tranquil·les que abans.
En nom de la tranquil·litat dels barris o de la llibertat de les dones musulmanes, està emergint una ultradreta guai diferent de la de l’aligot. És una ultradreta guai que creix (sense ser majoritària) a les facultats i als barris. La creu a la cadena del coll de l’elegant portaveu de Trump mentre parla del perill dels immigrats és part d’un cristianisme que s’oblida dels pobres i que és un ingredient (no necessari, no suficient, però habitual) de la ultradreta guai.
El festival de la recerca de candidats de Junts i Aliança Catalana a l’Alcaldia de Barcelona buscant vots en aquests sectors de la ultradreta guai mitjançant “celebrities” de la burgesia catalana s’ha de seguir en aquest context.
Hi ha una part de la classe alta que blanqueja la ultradreta i l’aliança de la dreta tradicional amb la ultradreta, per abaixar impostos i estàndards regulatoris i frenar l’avenç secular de l’esquerra i la igualtat.
En realitat, estan blanquejant un moviment internacional racista i elitista en el pitjor sentit, que pretén acabar amb Europa, amb la democràcia, amb la ciència, amb la llibertat sexual, amb les universitats (les de veritat), amb les vacunes, amb la descarbonització, amb la diversitat, i amb la justícia universal i els drets humans.
A Catalunya, una part del processisme guai ha mutat en ultradreta guai (una altra part ha fet autocrítica amb la boca petita). Però per molt ben educats que siguin, no poden dissimular la seva pertinença a l’onada neofeixista que avui denuncia Siri Hustvedt al diari El País.
Com fer-hi front ens ha de preocupar a totes aquelles persones que no volem perdre les nostres llibertats i que volem que aquestes s’expandeixin i no que retrocedeixin.
Enllaç a l’article de Siri Hustvedt a EL PAÍS
Enllaç a l’article original publicat al Bloc Progrés Real / Progreso Real
