Moltes gràcies, consellera, per rebre l’Endavant i respondre a les nostres preguntes sobre qüestions que considerem molt importants i que estan centrant el debat públic a Catalunya i més enllà, com és la seguretat pública, la garantia dels drets i de la convivència de tots els ciutadans i ciutadanes o les polítiques per preveure i reaccionar davant les emergències. I comencem amb una pregunta molt directa:
P. És Catalunya un país segur?
R. Sí, ho és. Té uns estàndards de seguretat bons, però aquesta constatació no vol dir que tot està bé. Tenim delinqüència vinculada a la criminalitat global, ciberdelinqüència, narcotràfic, tràfic de persones amb finalitat d’explotació laboral o sexual. Les casuístiques no són noves, però el desafiament és major i requereixen major coordinació que mai a l’àmbit europeu i internacional i també tenim multireincidència vinculada als delictes lleus contra el patrimoni i més conflictivitat i resistència a l’autoritat. Per altra banda, una major consciència davant la violència de gènere emparada en les noves lleis també ha fet aflorar les denúncies per les agressions sexuals. Per tant, tenim molta feina i la farem. Estem treballant de valent per doblegar aquesta corba, millorant tant les dades delinqüencials com la percepció ciutadana respecte de la seguretat.
Amb tota la humilitat possible, podem dir que les dades acumulades del 2025 indiquen que tenim èxit. En el període gener–juny 2025, la delinqüència global baixa un 5,5% respecte de 2024; al món físic la reducció és d’entorn del 4,6–5,5% i al món virtual s’acosta al 10%. Són 15.000 delictes i 10.800 fets penals coneguts menys en sis mesos, amb un descens clar dels delictes patrimonials —els més freqüents— i caigudes especialment notables a la província de Barcelona (al voltant del -4,7%), amb Barcelona ciutat liderant el descens (-8,5%).
P. Per què creu, doncs, que existeix aquest biaix entre la percepció ciutadana i les xifres?
La percepció de seguretat va caure des del 2022 fins a mínims el 2023 (nota mitjana ~5,20 a Catalunya), amb una lleu recuperació el 2024. Hi influeixen fenòmens com l’incivisme, les ocupacions, la tinença i exhibició d’armes a l’espai públic, les estafes a internet, l’assetjament de menors en xarxes, i la violència masclista. A aquest context s’hi afegeixen qüestions que no estan directament relacionades amb la seguretat, però que sí que contribueixen a la seva percepció negativa i la solució no és policial.
Totes aquestes variables erosionen la sensació d’eficàcia institucional i alimenten el relat d’impunitat. Per això treballem en dos àmbits amb tenacitat: reduir els fets delictius i millorar el temps de resposta policial-judicial i l’acompanyament a la víctima.
P. Com aborda el Departament d’Interior la seguretat des d’una mirada social i de justícia de barri, on el veïnat i els serveis públics també són actors clau?
R. Des que vaig assumir la responsabilitat de ser consellera d’Interior i Seguretat Pública tenia clar que havíem de posar la proximitat al centre i treballar acompanyats dels alcaldes i les alcaldesses dels municipis de Catalunya. Per això despleguem el Projecte de Policia Comunitària i de Prevenció, perquè la policia sigui referent per detectar i resoldre conflictes de convivència, amb patrullatge de proximitat, mediació i treball conjunt amb serveis socials, educació i salut.
Això es combina amb plans específics contra factors que tensionen els barris (armes blanques, marihuana, furts i robatoris a la via pública, ocupacions vinculades a activitats delictives) i enfortint la Regió Virtual dels Mossos per perseguir els delictes a l’entorn digital.
Ho ha dit el president Salvador Illa de forma reiterada i faig meves les seves paraules: la seguretat és una política d’esquerres perquè no hi ha res més progressista que garantir que els veïns i veïnes poden viure tranquils i segurs als seus barris i a Catalunya, qui la fa la paga.
P. Quina estratègia política i comunicativa planteja vostè des d’Interior per contrarestar el discurs que algunes formacions polítiques fan sobre la inseguretat ciutadana, sense banalitzar els problemes reals de convivència?
R. Crec que en aquests casos el millor és el diàleg honest amb la ciutadania, i crec també que humilment ho estem fent. No amaguem dades, partim d’una diagnosi compartida per la majoria de la ciutadania i adoptem decisions que també ho són. La millor estratègia comunicativa és fer la feina i canviar tendències. I cal reconèixer la professionalitat dels Cossos de Seguretat i no qüestionar-la per finalitats ideològiques.
Al treball policial que es duu a terme hem de sumar altres qüestions transversals que ens permetin donar una resposta holística a aquesta percepció d’inseguretat, com pot ser l’urbanisme dels nostres pobles i ciutats, que millorarà amb la Llei de barris que està impulsant el Govern, la instal·lació de càmeres de videovigilància, que finançarà el departament amb una línia de subvencions pròximament, o la rehabilitació d’espais degradats que fomenten aquest malestar veïnal.
P. Com valora la coordinació i col·laboració entre Mossos d’Esquadra i les Policies Locals per reforçar la proximitat i garantir una cobertura policial equilibrada al territori?
R. El Cos de Mossos d’Esquadra té una relació impecable amb les policies locals basada en la coordinació, cooperació i col·laboració lleial i treballada des de fa molts anys. Tenim una relació difícilment millorable, i per això centrarem els nostres esforços a donar resposta als reptes que afronten les policies locals. Per aquest motiu, hem començat els treballs per renovar i modernitzar els convenis entre la PG-ME i les policies Locals.
Aquesta per nosaltres és una prioritat estratègica. Avui tenim 217 cossos locals (11.604 efectius, 39,3% de la policia catalana) que cobreixen el 88% de la població, però amb mancances històriques, com pot ser la fragmentació normativa, com deia els convenis caducats, o la feminització pendent.
El nostre partit és un partit municipalista i també ho som tots els qui ostentem responsabilitats polítiques, més encara si com jo hem tingut la sort de ser alcaldes o alcaldesses de les nostres ciutats. Sabem de la importància de la policia local pels nostres carrers i barris, i per això estem treballant de valent.
Una eina essencial és el Pla Director de Policies Locals 2024–2030, que ens ha de permetre actualitzar normes, harmonitzar l’accés, o crear bosses d’interins mancomunades.
P. Hi ha un tema que preocupa molt a alcaldes i alcaldesses d’arreu del territori: la multireincidència. Quines estratègies específiques preveu el Departament per afrontar-la?
R. Aquesta qüestió és segurament la que més preocupa als nostres alcaldes i alcaldesses i la que més contribueix a la percepció negativa de seguretat per part de la ciutadania. Hem de ser implacables front aquells que han fet de la delinqüència reiterada el seu modus vivendi. El missatge és clar: a Catalunya, qui la fa la paga.
Per això hem treballat al si del Comitè Nacional de Seguretat i Justícia, per desenvolupar diversos plans específics, com el pla Tremall o el Kanpai, basats en la pressió policial sostinguda a partir d’una feina prèvia d’informació, coordinació i comunicació entre els diferents estaments inclòs el de la Fiscalia i la Judicatura.
A aquests plans se suma el reforç judicial de l’àmbit de justícia amb la gran feina del conseller Ramon Espadaler i el seu equip i l’escolta del Govern d’Espanya: més jutjats per garantir que els casos són jutjats amb la major celeritat possible i qüestions tècniques que encara tenien marge de millora, com l’accés al registre de multireincidència per a policies locals de grans ciutats. A més, està en tràmit a corts una reforma del Codi Penal per millorar la resposta davant la multireincidència.
P. Com pot Interior col·laborar amb Justícia i Serveis Socials per trencar aquest cercle?
R. Ho he dit moltes vegades perquè crec que és important remarcar-ho. La inseguretat és una qüestió polièdrica i transversal que troba les seves causes i solucions no només en el vessant policial, sinó, sobretot pel que fa a les causes, en àmbits tan variats com l’urbanisme, l’educació o els factors econòmics i socials.
Nosaltres complim amb la nostra part, però la seguretat no s’acaba amb la detenció: cal atendre causes i víctimes. Amb Justícia estem treballant per desplegar més jutjats i impulsar els judicis ràpids, a més d’estudiar possibles reformes legals que dotin de més eines les administracions i la policia. Amb serveis socials i salut, fem derivacions per a addiccions, salut mental i vulnerabilitat residencial. Tothom ha de jugar el seu paper per garantir la seguretat.
P. Quines mesures s’implantaran per millorar la confiança i percepció de seguretat de la ciutadania?
R. La millor forma de reforçar la confiança de la ciutadania i la seva percepció són els resultats. Els resultats, però, s’han de traduir en un impacte directe a les ciutats i al dia a dia de la ciutadania, i per això estem apostant per impulsar el Cos de Mossos d’Esquadra com una policia de proximitat.
És des d’aquesta proximitat que la ciutadania podrà tenir un contacte directe amb el Cos i els agents i podran compartir les seves experiències i preocupacions.
P. Es parla molt dels joves.. Quin paper poden tenir en la prevenció de conflictes, convivència veïnal o emergències? Hi ha projectes per implicar-los activament?
R. Els joves formen part de la ciutadania de Catalunya i, per tant, tenen els mateixos drets i deures que la resta. Crec que són injustos determinats discursos que vinculen d’alguna manera els joves amb l’augment de la delinqüència o de l’empitjorament de la sensació d’inseguretat.
Crec que és important formar els joves en els valors ètics de civisme i respecte envers els veïns i veïnes i també envers l’espai públic.
P. Com s’abordarà la desigualtat territorial en matèria de seguretat (diferències entre zones urbanes, metropolitanes i rurals)…
R. A l’àmbit de la seguretat estem treballant per l’equitat al territori amb una distribució coherent i estudiada d’efectius i recursos. En aquest sentit, és clau assolir els 25000 mossos l’any 2030, perquè ens ha de permetre cobrir les necessitats de tot el territori. També estem treballant per oferir una línia de subvencions als ajuntaments que no disposen de cos policial municipal, per la instal·lació de càmeres de seguretat, i formar part del sistema Lectio del CME per tenir la xarxa de càmeres en xarxa i poder ser més eficaços pel que fa a la traçabilitat dels delinqüents. La videovigilància ha de servir com a eina complementària per garantir la seguretat. Les experiències municipals que les han incorporat són positives en la reducció de delictes, ja que també tenen un efecte dissuasiu.
Per altra banda, també estem impulsant el nou Pla Director de Policies Locals, que ha de reforçar la seguretat a tot el territori a partir la implantació de mesures com les bosses úniques de selecció de policies locals.
Pel que fa a les emergències, estem millorant les instal·lacions de bombers d’arreu del territori i crearem la nova regió d’emergències al Pirineu-Aran.
P. Parlem d’emergències, doncs… fa unes setmanes l’Endavant parlava, en el seu editorial, d’una nova cultura del risc climàtic. Aquest canvi provoca que estiguem especialment exposats a fenòmens meteorològics extrems com les inundacions, incendis forestals, onades de calor extrema. Què hem de fer per estar preparats davant aquestes situacions?
R. Hem de partir de la base que Catalunya compta amb un sistema d’emergències que és referent a nivell europeu i, per tant, hem centrat els nostres esforços en totes aquelles iniciatives i propostes que han de servir per millorar allò que, insisteixo, ja era sòlid i robust.
Malauradament, és cert que el context climàtic ens fa pensar que les emergències derivades seran cada cop més freqüents i extremes i en molts casos difícils de predir. Les emergències que hem viscut a Catalunya durant el darrer any ens han permès traçar una estratègia per enfortir el model de protecció civil i dissenyar les mesures adients, que estem desenvolupant i implementant.
De tota manera, és important assenyalar que la millor forma de minimitzar els riscos davant les emergències és l’extensió de la cultura de l’autoprotecció. Que tots i totes sapiguem en tot moment com hem d’actuar en cada cas per minimitzar l’exposició i els riscos que assumim. Per això també estem apostant per la difusió d’aquesta cultura de l’autoprotecció.
P. En pot concretar algunes de les noves mesures?
R. Hem impulsat la Nova Estratègia de la Protecció Civil Local 2025-2027, que garantirà que els ajuntaments tinguin actualitzats i aprovats els seus Duprocims i permetrà incorporar nous tècnics de protecció civil. Per altra banda, vàrem anunciar la creació del Cos de Protecció Civil i estem treballant en la nova llei d’emergències de Catalunya.
Pel que fa a Bombers, vam aprovar recentment el Pla Bombers 2030, que suposa un salt d’escala en l’estructura i en el dimensionament del cos i que inclou mesures en l’àmbit de l’organització, el dimensionament, els recursos humans i materials i en l’àmbit de l’atenció i la cura als professionals o la feminització del cos. Aquest Pla contempla també la construcció d’un nou Complex Central de Bombers, que ha de ser el centre neuràlgic de resposta a les emergències a Catalunya, la rehabilitació d’infraestructures del cos i la creació d’una nova Regió d’Emergències al Pirineu.
P. Com funcionen els canals d’informació a la ciutadania i, en especial, el sistema ES-ALERT?
R. Per poder informar la ciutadania, disposem de diversos canals oficials que es poden consultar en tot moment i que donen informació precisa tant en els moments previs a les emergències com durant aquestes. Als canals oficials es comparteixen en tot moment actualitzacions sobre les activacions dels diferents plans d’emergències, tant en la fase de prealerta com en la fase pròpiament d’alerta o d’emergència.
Per donar indicacions concretes i instruccions disposem del sistema ES-ALERT, que es fa servir durant l’emergència i que és cert que pot ostentar cert marge de millora. Hem pogut comprovar, arran de les proves que hem realitzat les últimes setmanes a tot el territori, que en algunes zones de Catalunya alguns operadors no ofereixen la cobertura suficient i estem treballant perquè tothom rebi les alarmes.
P. Finalment… una mica de balanç. Balanç global del departament i balanç del Govern, després de poc més d’un any.
R. Aquest ha estat un any complex perquè hem hagut de fer front a nombroses emergències, com la dana, l’apagada o els grans incendis. Emergències que han requerit tots els nostres esforços, però que també ens han dotat d’aprenentatges molt útils per configurar la nostra acció de govern.
Hem aconseguit pactar amb l’Estat, que s’ampliï la plantilla de Mossos d’Esquadra a 25.000 efectius d’aquí a 2030. I hem elaborat les eines de planificació estratègiques que ens han de permetre encarar el futur complint els compromisos.
Crec humilment que durant aquest primer any hem aconseguit grans fites, com l’actualització dels plans estratègics dels cossos operatius, l’aprovació del decret de càmpings, que portava enquistat més de 20 anys, o la creació del Servei d’Atenció a Persones Afectades pel Terrorisme, el SASPAT, que era una reivindicació històrica de les associacions de víctimes del terrorisme a la que hem donat resposta.
P. I que ens queda per fer?
R. A la resta del mandat ens queda consolidar les grans apostes que hem desplegat durant aquest any i executar tot allò que estem treballant. Per exemple, desplegarem definitivament la Comissaria General d’atenció a la violència contra les dones, i executarem el redimensionament dels cossos operatius que ens hem fixat com a objectiu, arribant a 25.000 mossos, 4.000 bombers professionals i prop de 1.300 agents rurals. I desplegarem el Pla d’infraestructures per tal d’adequar-les a les noves necessitats.
