Embolicats com estem en tota mena de crisis, conflictes i batalles internes, passen mig desapercebudes les crides i reflexions de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, entorn a la necessitat de reforçar la seguretat del país, d’acord i en consonància amb el conjunt de la Unió Europea. I ja no d’ella sola, sinó del propi president Sánchez i de Josep Borrell, que representa la UE en tots els llocs en conflicte. És el millor observador i el més fidedigne, a l’hora de constatar la feblesa interna, en uns moments d’extrema perillositat externa.
Arribats on estem, cal recordar que la seguretat no s’improvisa. Ni la interna ni l’externa. Calen anys, molts anys, per assolir objectius que poden semblar simples però comporten enormes esforços i sacrificis en matèria econòmica, industrial o humana. Mirem algunes xifres per a situar-nos, en el context nacional i mundial.
Espanya és la quarta economia de la UE i la catorzena a nivell mundial. Frec a frec amb Indonèsia, que està a punt de passar-nos al davant. Si mirem xifres relacionades amb la seguretat, veurem que en el marc de la OTAN, Espanya ocupa el setè lloc, darrere dels EUA, GB, Turquia, Itàlia, França, Alemanya. Si agafem xifres a nivell mundial, Espanya ocupa el lloc 21, de 145 països estudiats i avaluats.
La OTAN advoca per una dedicació mínima d’un 2% del PIB a despeses de defensa. Espanya ha estat molt lluny, amb un 1,14 %, fins l’arribada de la guerra de Rússia contra Ucraïna, que ha posat pressió i decisió d’augmentar l’aportació, de manera que actualment està en el 1,30 %, i amb el compromís d’arribar al 2% l’any 2029. D’aquí les darreres reunions del president Sánchez amb les principals empreses de material bèl·lic i els esforços en renovar i modernitzar les FFAA.
El Ministeri de Defensa compta amb 161.391 efectius, dels quals 145.628 son militars i 15.763 civils, adscrits a Defensa. En números rodons, es considera que Espanya té 125.000 soldats en actiu, repartits de la següent manera: 80.000 a l’exèrcit de Terra, 23.000 a l’Armada i 22.000 a l’exèrcit de l’Aire.
Des de fa anys, i molt especialment en els darrers, Espanya participa en nombroses missions a l’estranger per a garantir la pacificació, l’ordre i la pau en un total de 17 missions, que suposen 12.075 efectius, entre militars i guàrdies civils. De manera habitual i constant els països receptors han avaluat molt positivament la preparació i actuació d’aquestes forces militars.
Arribats en aquest punt, ens hem de demanar si estem en el lloc que ens pertoca o cal fer un esforç superior per assolir majors objectius. D’entrada, caldria tenir clar que si som la quarta economia de la UE, hauríem d’estar en el quart lloc a nivell de defensa, i no en el setè de l’OTAN. I si ocupem el catorzè lloc a nivell mundial ens correspondria estar en el mateix lloc a nivell de Defensa i no en el 21. I lògicament s’ha d’anar directe i segur cap una inversió del 2% del PIB en defensa i no l’1,3.
Aquesta distància de l’1,3 al 2%, pot semblar no gaire gran ni important. No ens equivoquem: parlem de molts milers de milions extres, que han de mobilitzar-se, i detreure’s d’altres objectius i prioritats. Però, per a fer-ho, toca conscienciar tothom que no és ni un caprici ni una crida poc meditada. No, no, estem en risc i si una cosa no ens podem permetre és que Rússia guanyi la guerra contra Ucraïna. Protegir i defensar Ucraïna suposa garantir la nostra seguretat. I només cal veure els canvis radicals en l’estatus de neutralitat que tenien Suècia i Finlàndia, per canviar-lo per una entrada urgent a l’OTAN.
Com més a prop de Rússia, més evident és el perill, però no ens equivoquem: quan algú com Putin es llença a la guerra, pot entrar en deliris de grandesa que vulgui recuperar territoris perduts o simplement mostrar el poder que ostenta. Al llarg de la història hem vist accions i moviments que inicialment semblaven poc rellevants i han acabat per encendre països sencers. Res millor per evitar-ho que reforçar la seguretat interna i mostrar el potencial com principal arma disuasoria. Que ningú agafi els discursos i moviments com simples exercicis de propaganda, perquè estem parlant del nostre futur immediat. Fem ara els deures per evitar retrets que de res servirien, si no ens troben preparats, equipats i disposats a defensar les nostres llibertats.
