Poc es recorda la magnífica feina feta per Narcís Serra al capdavant del Ministeri de Defensa, (1982-1991). Amb ell i el seu equip es va dur a terme una transformació serena, profunda i exemplar, model per a multitud d’altres països. Li devem eterna gratitud perquè era i és un dels pilars fonamentals del nostre país.
I segur que tots hem pensat, per què no vam trobar una altra persona, de similars aptituds per a fer el mateix, a nivell de poder judicial? Com seria de diferent el país si haguéssim fet aquests deures. Això és perquè estem lluny de veure els canvis profunds que s’han de dur a terme, sobretot si no prospera la Llei Bolaños que arriba amb trenta anys de retard, però que almenys és la peça essencial per arribar a bon port.
Mentrestant, estem assistint a un degoteig permanent d’accions i decisions que mostren un pols entre el poder legislatiu i el judicial. Impensable en un estat de ple dret, com és el nostre. Hi ha una petita, però molt poderosa elit judicial que considera que són ells els que “salven” el país del desastre, i han de fer tot el possible perquè això no passi. Increïble, però cert.
Veure la pena del telenotícies, pràcticament cada dia, en les persones més properes al president del Govern, és imperdonable. Algun dia, algun jutge del més alt nivell, haurà d’emprendre accions i actuacions contundents contra el mal ús de la legalitat, per part d’uns jutges, disposats a jugar a política, sense manies ni límits. És igual que retorcin els expedients, els terminis, les pràctiques i les resolucions. Es veuen i se senten intocables i saben que no els gosaran apartar perquè els qui ho haurien de fer, no gosen o comparteixen similars objectius.
És molt greu veure jutges i magistrats fent concentracions de rebuig contra la redacció de lleis, i encara més pronunciar-se sobre projectes de llei que ni tan sols han estat tramitades i aprovades. I resulta grotesc i d’una covardia absoluta, dir que estan de vaga i després no donar noms per evitar els siguin descomptats, els dies en què se suposa no van treballar. Parlem de jutges, fiscals i magistrats. Què més ridícul dir que fan vaga i no oficialitzar-ho. Molts han perdut la vergonya i la dignitat.
I és clar quan això passa, ningú no s’estranyi de la pèrdua de credibilitat i prestigi de tot l’àmbit encara que només siguin un 10 o 15% els responsables. Estan estratègicament situats, i tenen molt de poder com per emprendre causes fictícies, fer-les durar tant com els doni la gana, i finalment resoldre, sota paràmetres inesperats. Així estem, i així pateix el país i alguns dels seus dirigents.
Ja ens podem imaginar el viacrucis intern que passa Pedro Sánchez, quan veu atacats el seu germà i la seva dona, amb persecucions que no s’aguanten per enlloc. De moment són mesos, molts mesos de penes de telenotícies que pretenen embrutar la imatge personal i col·lectiva. Que això ho faci el PP i Vox, entra dintre de la cursa embogida per intentar fer avançar les eleccions, però que hagin trobat aliats en el poder judicial, és inacceptable. Cal emprendre la reforma profunda que preveu la Llei Bolaños, tot enyorant o deplorant no haver tingut un Narcís Serra, encarregat de la reforma de la Justícia. Els errors o oblits es paguen, tard o d’hora. Tinguem-ho clar.
