Oscar Aparicio és diputat del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar.
Des del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar hem presentat aquesta setmana una Proposició de llei en relació a la resolució alternativa de conflictes (https://www.socialistes.cat/actualitat/proposicio-de-llei-dels-processos-de-resolucio-alternativa-de-conflictes/).
La resolució Alternativa de Conflictes (RAC) és un terme generalment utilitzat per a definir un conjunt de mètodes i tècniques que tenen com a objectiu la resolució de conflictes sense confrontació. Aquestes tècniques tradicionalment s’han emprat en l’àmbit extrajudicial per evitar la interposició de demandes i denuncies judicials, però el cert és que cada vegada més s’amplien els àmbits d’aplicació a d’altres àrees, com l’ensenyament, conflictes comunitaris i de veïnatge.
Amb la Proposició de llei que hem presentat pretenem crear un primer marc normatiu que doti d’eines per a tot aquest conjunt de tècniques que han d’aplicar-se a la nostra societat en un moment en què es més necessari que mai una cultura de la pau, del diàleg, la mediació i els consensos. I no és que en aquests moments no hi hagi ja experiències en diferents àmbits, però creiem que cal impulsar aquestes tècniques, promocionar-les, però sobretot ampliar-les, tant pel que fa al nombre de tècniques, com a les entitats que poden realitzar aquests processos.
Quin és el problema?
En l’actualitat és conegut que a molts països europeus, també a Espanya, l’administració de justícia té dificultats per fer efectius aquests principis, atès que el període de resolució de conflictes s’està incrementant, així com la forta litigiositat, l’acumulació d’expedients judicials per resoldre, el llarg termini de resolució, etc. S’imposa una concepció de la Justícia com a un servei públic més dels que presta l’Estat, per això calen mesures que permetin una justícia capaç de resoldre els conflictes de forma eficaç, eficient, ràpida i amb qualitat.
A Catalunya l’any 2021, darrer del que hi ha dades oficials, van entrar als Jutjats de Catalunya 1.014.000 nous expedients judicials, pels 837.000 de l’any 2017, és a dir un increment del 21% del nombre d’expedients judicials. Si ho contraposem amb les sol·licituds de mediació, l’any 2017 va haver-hi 4.071 expedients, mentre que el 2021 van ser 3.600. És a dir, s’incrementen els casos judicials i es redueixen les mediacions, que no arriben a representar l’1% del total. A més, els convenis de col·laboració amb entitats per realitzar processos de resolució alternativa de litigis com administracions, corporacions de Dret Públic etc., també han disminuït i molt. El 2017 hi havia 66 convenis de col·laboració vigents per realitzar tasques de mediació, mentre que l’any 2021, només hi havia 30. Respecte la mediació intrajudicial, és a dir, la mediació que ve derivada pels Jutjats, no arriba al 0,01% dels expedients. Concretament l’any 2021 només 100 expedients judicials de 1,014,000 varen ser derivats a mediació.
L’increment de personal i les mesures de modernització de la justícia, amb noves instal·lacions i amb millores en els equipaments informàtics, tot i ser una mesura molt necessària, s’ha demostrat insuficient per solucionar els reptes del servei, pel que cal una nova mirada i noves solucions. Per això hem fet una aposta per impulsar la implementar mètodes de resolució alternativa de litigis i els processos consensuals, on les dues parts decideixen resoldre el conflicte per altres vies que no són la judicial.
Què proposem?
Proposem que, a banda dels tradicionals mètodes de mediació, arbitratge i conciliació, s’estableixin de nous com un sistema mixt de mediació arbitratge, una avaluació neutral prejudicial, la determinació prèvia i avançada realitzada per experts, o bé l’emissió prèvia d’ Informe expert judicial o de tècnic. Algunes d’elles pioneres en el nostre entorn. Només ampliant les tècniques de resolució alternativa de litigis, donarem mitjans a tots els operadors jurídics del màxim nombre d’eines per no acudir als tribunals a resoldre els conflictes.
A més, proposem complementar aquesta ampliació de mecanismes amb una regulació innovadora en relació a les entitats col·laboradores de la Generalitat, és a dir, les administracions i corporacions de Dret Públic, a les que facilitem a realitzar processos de resolució alternativa de conflictes, i les dotem de la potestat tant de regular els existents, com de crear-ne de nous.
Creiem fermament que no podem limitar els mètodes a emprar, ni tampoc centralitzar-ho tot al centre de mediació de Catalunya. Hem de garantir que les corporacions de Dret Públic, que per normativa tenen la representativitat dels sectors i, a més, el coneixement més detallat de les necessitats, problemes i solucions que són necessàries per a millorar-ne les condicions.
També per llei garantim la universalitat del servei de resolució alternativa de litigis, i ho fem amb diverses mesures, entre elles, garantir l’accés a través dels beneficis de justícia gratuïta a professionals per a poder accedir a aquests serveis, atès que en l’actualitat, la manca d’aquesta gratuïtat, comporta en la pràctica vetar l’accés als serveis de resolució alternativa de litigis a una gran part de la població. Per una altra banda, es garanteix el finançament dels processos per llei, tant per l’aportació de l’administració pública com permetent que en determinats casos, com poden ser els processos amb persones jurídiques o físiques amb suficiència de recursos.
En definitiva, una llei que intenta impulsar, però sobretot facilitar l’accés de la societat als processos de resolució alternativa de conflictes, amb el convenciment que, no tant sols milloraran el servei de justícia, sinó que també ho farà amb la convivència social.
