La mediocritat pot produir desastres. Evident. Si algú tenia algun dubte ho ha pogut comprovar a València. Aquest és el cas més espectacular i tràgic, a més de recent, però qualsevol que miri el passat recent o el llunyà veurà que aquest principi és universal. Val per tot lloc i moment. D’aquí la rellevància de tenir, en els llocs clau, a persones formades, rigoroses i complidores del seu deure.
Els meus anys a Suïssa em van servir per comprendre i veure la importància de la “gestió” en tots i cadascun dels nivells de les administracions. També de l’empresa privada, però ara parlo de la gestió pública, la més essencial i vital per a tots els ciutadans. Allà totes les administracions disposen de plans per a cada contingència i no son plans que dormen en un calaix, simplement per donar compliment a l’obligació de tenir-los. No, no, es van actualitzant i sobretot es van aplicant al llarg de l’any i dels anys, per a comprovar-ne la seva disponibilitat.
Aquí ens queda molt camí per recórrer, però sigui pel canvi climàtic, sigui per haver vist i patit un bon nombre de desastres, la gent comença a tenir clar que el “caos, mata”. I si per gestionar el caos tenim persones mediocres en els llocs clau, podem estar segurs que el desastre arribarà a cotes mai vistes ni somiades. Doncs bé, s’han de professionalitzar tot un seguit de càrrecs estratègics que no es puguin canviar, amb qualsevol canvi de govern. Han de ser pals segurs, que mantenen l’efectivitat, sigui quin sigui el govern que marxi o arribi.
València ens ha donat una visió clara d’un gran nombre de càrrecs, no formats ni preparats per afrontar un desastre. I no em refereixo a la capacitat de frenar-lo o recuperar la normalitat, sinó al comportament inadequat per estar al capdavant de cadascuna de les àrees i àmbits de resposta al desastre. Ha quedat clar que l’executiu valencià està conformat per un gran nombre de persones, posades pel partit, per cobrir places determinades, sense estudiar ni analitzar si la seva formació i preparació, eren adequades al càrrec.
I sempre hi ha qui es creu un “milhomes” com per acceptar un càrrec sense valorar ni avaluar la seva preparació, per quan les coses puguin ser difícils i complicades. Solen anar juntes la ignorància i la inconsciència, o la supèrbia de pensar que quan arribin els problemes ja sabrem com resoldre’ls. Fatal pensament que tindrà fatals conseqüències. En casos difícils, és quan la formació i preparació son essencials. S’han de saber els protocols, les vies de reacció, el coneixement del territori, de la gent i la resta d’organismes i institucions, a qui demanar ajut. Com coordinar-se, o simplement, com ha d’actuar una persona que ostenta un càrrec i l’ha d’exercir amb equilibri i eficàcia.
Del que hem vist i llegit, se’n deriva un primer i segon nivell, com a mínim, ple de mediocritats que no han sabut com reaccionar ni com actuar davant un fenomen de dimensions mai vistes, difícil fins i tot per a grans professionals, però mortal per a mediocres consumats. No fer cas a avisos ni alertes de primer nivell, minimitzar informacions essencials, no demanar auxili i finalment buscar culpables fora, son elements clars de mediocritat en els nivells més alts de l’administració autonòmica. Persones amb càrrecs de primer nivell, que haurien d’estar en el tercer. El resultat el tenim ben a la vista. La tragèdia no fa distincions, la gestió, la bona prevenció i preparació, sí pot fer-hi front en molt millors condicions.
