El magnífic exemple de Carlos Mazón ha de ser estudiat a les facultats de Polítiques del país. Per examinar com la vacuïtat, la manca de finezza, la tonteria egocèntrica i el consell de pèssims spin doctors desconnectats de la realitat popular poden desmanegar el millor dels perfils politics de laboratori.
El president de a Comunitat Valenciana, tan primmirat com prepotent fa unes setmanes sentenciant contra la gestió que els Governs de Catalunya i d’Espanya apunten per resoldre la crisi del Procés independentista a Catalunya, ha estat incapaç de reaccionar amb rapidesa i sensibilitat a la gravíssima catàstrofe de la DANA que ha deixat més de 200 morts.
Des de la primera roda de premsa minimitzant l’impacte de la tempesta a mitja tarda de dimarts 29 d’octubre ha estat desencertat, desafortunat i lluny de l’evidència. Igual com els dies que va passar vestit amb una armilla reflectant dels serveis d’emergències sense acceptar la seva responsabilitat ni necessitat del seu lideratge en la resposta a la tragèdia. Pitjor ha estat una setmana després del sinistre carregant de sobte des de la COPE contra el paper polític del Govern d’Espanya i tècnic dels militars de la UME. I el més trist i incomprensible, fer-ho després de dies d’elogiar i agrair la mateixa resposta del Govern de Pedro Sánchez i abraçant la presència del ministre d’Interior a la zona.
El fenomenal exemple de Carlos Mazón ha de ser estudiat, i a fons també, a les facultats de Comunicació del país. Per analitzar com la dreta ideològica que representa s’entesta a construir mitges veritats, paradisos fantàstics i entorns fabulosos que volen caure sempre dempeus. Però el món real, en aquest cas de milers de víctimes de la DANA, sempre emergeix. I a la Comunitat Valenciana ho ha fet mostrant la capacitat de mentir d’un president autonòmic que sembla desconèixer els paràmetres elementals de la lleialtat institucional. És xocant escoltar-lo dir, sense cap angúnia, que els responsables militars del país poden, a nivell de jerarquia tècnica, decidir on planten els seus carros i els seus canons, les seves excavadores i els seus soldats.
El dramàtic exemple, mal exemple, pèssim exemple, de Carlos Mazón ha de ser estudiat a les facultats de Dret, branca Gestió i Administració Pública també coneguda com GAP. Per que el futur, i molt més professionalitzat, funcionariat públic que ara es forma a les aules tingui sempre present com l’eficaç funcionament de l’Administració Pública és garantia màxima de l’Estat de Dret i de la Democràcia. La confiança de la població en aquest imaginari que és l’Estat rau en la gestió brillant i efectiva dels recursos públics arran de carrer. Mai com en un drama per catàstrofe natural com aquesta DANA, si més no en els temps més recents de la Democràcia, s’ha gestionat tan negligentment una crisi i una emergència ciutadana. Mai el desordre, el caos, la mentida i la falsedat han condicionat una resposta d’ajut tan tardana i tan desorganitzada.
¡Ah! P.D. pels despistats: Carlos Mazón sembla seguir sense percebre les advertències al seu lamentable lideratge després de la catàstrofe i continua apostant per la brega i la imposició d’un relat antiSánchez. I en la seva pròpia confusió declara que “no es faci política amb el que València necessita ja”. Tampoc ha aclarit si això pensa aplicar-s’ho també a ell mateix.
